Metges de Catalunya ha iniciat una recollida de signatures per a la millora assistencial pediàtrica en l’Atenció Primària de la xarxa pública de Catalunya. A la petició han redactat 19 mesures per abordar els problemes que caracteritzen aquest sector: la sobrecàrrega, la qualitat assistencial, la conciliació i l’aposta retributiva. La voluntat d’aquesta recollida de signatures que s’entregaran al Departament de Salut és plasmar quina és la situació de la pediatria a la Primària, què volen els professionals i què cal fer també perquè la primària sigui un àmbit de treball atractiu tant pels pediatres com pels metges de família.
Avui en dia, un 30% dels nens que s’atenen a la primària de Catalunya no tenen un pediatre com a metge de referència, són places ocupades per metges de família. Ana Roca, vicesecretaria general del sindicat Metges de Catalunya i pediatra al Centre d’Atenció Primària de Viladecans, assenyala que “algunes no estan ocupades per ningú, sent això més greu encara, ja que aquests pacients acaben sent visitats d’urgències o de manera espontània per altres professionals”. Si no tenen ningú assignat és perquè no s’ha aconseguit cobrir aquesta plaça, cosa que passa sovint quan es tracta d’omplir les places de pediatria als CAP.
De fet, a través del manifest que acompanya la petició expliquen que assumir que la pressió assistencial és un fet normal en les consultes d’AP pot provocar un risc per a la seguretat clínica dels pacients i un esgotament inacceptable per als professionals. Ho afirmen perquè en una enquesta realitzada a més de 400 pediatres es veia com a resultat que el 85% creu que no dedica suficientment temps a cada visita, el 93% afirma que no té establert un límit màxim diari de visites i el 72% considera que són més propensos a emmalaltir a causa de les condicions de la seva tasca professional.
Si bé això anteriorment era més evident a mesura que t’allunyaves de Barcelona o de les grans ciutats ara ja passa arreu. Un exemple és el cas del CAP La Sagrera. Roca analitza que el de La Sagrera és un centre amb molta sobrecàrrega assistencial, un centre difícil per a la conciliació dels professionals que finalitzen la jornada a les 20 o a les 21 h de la nit dificultant així la vida personal i familiar. “Prefereixen treballar als hospitals on com a molt fan una guàrdia o una tarda i es treballa de matins”, revela Roca.
En els centres més grans hi ha més pediatres, més infraestructures, s’està dins o més a prop dels hospitals, existeix una relació directa amb els centres de referència, es poden fer sessions formatives més sovint, hi ha més comunicació bidireccional per atendre millor els pacients, compartir decisions clíniques i protocols. Aquests serien els ítems que Ana Roca destaca d’entre els punts que els professionals millor valoren a l’hora de triar on treballar.
Que faltin especialistes a la primària implica una “sobrecàrrega notable que s’accentua més encara quan hi ha pediatres de vacances, de baixa o casualment fent una formació”. Roca explica que els pocs pediatres que queden als centres s’omplen l’agenda de nens que vénen a visitar-se als quals no els hi poden dedicar més de 2-3 minuts: “això un dia s’aguanta per una catàstrofe, una epidèmia de grip… però no pot ser que cada dia la dinàmica assistencial de treball sigui aquesta”. A més, els pediatres afirmen que la sobrecàrrega redunda directament en la qualitat assistencial. “En 3 minuts no pots fer un diagnòstic acurat, plantejar unes proves, parlar amb la família sobre què fer i quins símptomes d’alerta han de vigilar… això redunda directament amb la qualitat i amb la salut dels nanos que són la nostra responsabilitat”, conclou Roca.
Si bé el proper 25 de novembre en el mateix examen que cita a 1722 metges de família per 1343 places hi assistiran també 219 pediatres per 149 places, aquesta mesura no és suficient. Més que res perquè no obre noves places, el que fa és estabilitzar contractualment places ja existents.
19 accions per garantir la qualitat assistencial, seguretat clínica pels pacients i una càrrega de treball assumible per als professionals
A la petició dirigida al Servei Català de la Salut que ha engegat el sindicat Metges de Catalunya, els facultatius pediatres d’Atenció Primària manifesten que l’atenció pediàtrica adreçada a la població infantojuvenil, dins de l’Atenció Primària (AP) de Salut, és un pilar bàsic del sistema públic de salut. Afirmen que la qualitat assistencial en el nostre model d’atenció pediàtrica d’AP és molt valorada per les pròpies famílies i també pels països de l’entorn. Entenen que el dret fonamental dels infants a la salut, i la seva atenció per part d’un pediatre de referència a l’AP, està actualment en risc per la manca de professionals, per les condicions de precarietat en què els pediatres han de desenvolupar la seva professió i per la sobrecàrrega assistencial a la qual el col·lectiu es veu sotmès de forma habitual. A aquesta situació afegeixen les dificultats per a la conciliació laboral i personal, les baixes retribucions i l’escassa activitat docent i de recerca que dificulten el desenvolupament professional.
Les mesures que els professionals pediatres d’AP insten a l’Administració a portar a terme són les següents:
- Augmentar l’oferta de places MIR per a la formació especialitzada en pediatria, així com augmentar el temps de rotació dels residents per l’àmbit d’atenció primària entre 9 i 12 mesos.
- Respectar una ràtio 1.000 pacients de població assignada per pediatra, reduint-la en funció del nivell socioeconòmic i la dispersió territorial.
- Establir un límit màxim de 25 visites per torn.
- Garantir el manteniment de la qualitat assistencial i la seguretat clínica de l’atenció mèdica fixant un temps d’atenció de 10-12 minuts per visita de cita prèvia, i de 20 minuts per visita derivada del Protocol d’Activitats Preventives, així com un temps per realitzar una visita no presencial o telefònica de 6 minuts.
- Respectar en l’agenda diària de visites la proporcionalitat de jornada assistencial i no assistencial, dins la jornada efectiva, segons la Resolució TRE/2579/2008, de 14 de juliol.
- En cas d’insuficiència de pediatres necessaris per mantenir les ràtios de població assignada del punt 2, o en cas de dèficit de professionals per altres motius (jubilació, baixes laborals, vacances, permisos, temps de formació, etc.) que impedeixi la correcta atenció mèdica dels pacients, els professionals podran, de manera voluntària, ampliar la seva agenda d’atenció pediàtrica amb la compensació indicada d’acord amb el mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017. De la mateixa manera, es podrà ampliar la jornada assistencial dins la jornada ordinària habitual, de manera voluntària, amb un increment retributiu proporcional en base al mateix mòdul de retribució variable, mantenint en tot cas les característiques de l’agenda descrites al punt 3 i 4.
- Prendre mesures urgents per afavorir la conciliació laboral i personal dels pediatres d’AP que afavoreixi alhora uns horaris saludables per als infants i les seves famílies.
- Aplicar mesures de racionalització de les consultes, amb circuits interns de citació i d’atenció de les visites que fomentin l’educació sanitària individual i grupal, i la capacitat d’autocura.
- Mantenir l’actual cartera de serveis i no augmentar-la fins que la dotació de pediatres a l’AP no sigui l’adequada, segons les ràtios del punt 2, i s’hagi avaluat prèviament l’impacte d’una eventual ampliació en la càrrega assistencial dels professionals afectats.
- Avaluar els directors i adjunts dels EAP cada 2 anys pels membres de l’equip pediàtric on han realitzat la seva activitat.
- Garantir que les derivacions a altres especialistes, o per a la realització de proves complementàries, s’ajusti a uns terminis de referència màxims d’equitat i qualitat, segons l’ORDRE SLT/102/2015, de 21 d’abril, que defineix per a una derivació preferent un màxim de 30 dies de demora, i per a una derivació ordinària un màxim de 90 dies de demora.
- Realitzar protocols conjunts d’atenció pediàtrica entre l’atenció primària i l’hospitalària. Davant el retorn d’una derivació cursada des de l’AP, l’equip directiu de l’EAP resoldrà la incidència.
- Potenciar l’autogestió dels equips de pediatria d’atenció primària, dotant-los d’un pressupost propi per cobrir les contractacions necessàries o substitucions de cobertures de les absències dels professionals (vacances i permisos, reduccions de jornada, IT, formació, etc.).
- Pactar els ítems de la Direcció per Objectius (DPO) entre cada professional i la direcció del centre. Els objectius sempre seran assolibles amb l’activitat habitual i avaluats de manera individual, sense penalitzacions derivades de les accions d’altres professionals. Es rebrà informació periòdica de l’evolució de cada ítem. Es pactaran en el darrer trimestre de l’any anterior. La retribució del complement serà del 100%,segons el grau d’assoliment.
- Utilitzar sistemes d’avaluació que permetin i afavoreixin l’assoliment efectiu dels diferents nivells de carrera professional.
- Definir un pla de formació específic per a pediatres i organitzar estades formatives en altres centres (hospital, CDIAP, CSMIJ, etc.).
- Recuperar el poder adquisitiu perdut en els últims anys i augmentar les retribucions per equiparar-les a les CCAA i països del nostre entorn.
- Respectar la voluntarietat en la realització de jornades d’atenció continuada fora de la jornada ordinària, i assegurar que la compensació es fixarà segons mòdul de retribució variable que va aprovar la Comissió Executiva (CE) del Consell d’Administració de l’ICS en sessió celebrada el dia 29 de juny del 2017.
- Crear una Mesa de negociació pròpia per als facultatius i pediatres d’AP.
