Salut preveu incorporar 5.000 nous professionals d’atenció primària en set anys

Salut pretén fer de l'atenció primària "la columna vertebral" del sistema sanitari però segons recull l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) els 5.000 llocs de treball s'hauran creat en l'escenari més "optimista" en els pròxims cinc anys

Blanca Blay
 
 
 
Imatge d'arxiu del CAP Chafarinas, a Nou Barris / ROBERT BONET

Imatge d'arxiu del CAP Chafarinas, a Nou Barris / ROBERT BONET

Les retallades pressupostàries s’han traduït en els darrers anys en la pèrdua de milers de llocs de treball a la sanitat pública. Un dels àmbits assistencials perjudicats ha estat l’atenció primària tot i que en els pròxims anys el rumb podria canviar. Segons l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC), presentada aquest dilluns, Salut preveu crear 5.000 llocs de treball -1.500 metges, 2.500 infermeres, 130 treballadors socials i 800 auxiliars administratius- que permetrien recuperar els llocs existents abans de la crisi però també crear-ne de nous.

Ara bé, el canvi de rumb trigarà per a un sector que ha patit molt les conseqüències de les tisorades de l’etapa Boi Ruiz ja que Salut no s’atreveix a fixar una data concreta i ho condiciona als futurs pressupostos i la situació macroeconòmica. Segons ha explicat el conseller de Salut, Toni Comín, durant la presentació de l’estratègia als periodistes crear 5.000 llocs de treball en cinc anys “és optimista”. Amb tot, ha matisat, una dada més “realista” serien set tot i que podria allargar-se deu anys en un escenari més pessimista.

Des de la conselleria calculen que els Centres d’Atenció Primària (CAP) arreu del territori – gestionats en el 80% dels casos per l’Institut Català de la Salut- van perdre prop de 3.000 llocs de treball entre metges i infermeres. A més no ha estat fins aquest 2017 que s’han recuperat part de les reposicions en cas de baixa o jubilació, que fins ara no es cobrien i suposaven una sobrecàrrega per la resta de l’equip. Entre les diferents figures que integren un equip d’atenció primària el departament calcula que hi haurà set professionals més per cada 10.000 habitants, fet que permetrà passar dels 7 minuts per visita amb el metge de capçalera a deu.

400 milions més per a primària

Per al conseller de Salut, Toni Comín, l’atenció primària ha de ser “la columna vertebral” del sistema sanitari. En línia amb aquesta visió el departament vol augmentar el pes de l’atenció primària en el pressupost de Salut. Concretament calcula que en cinc anys passi dels 1.377 milions d’euros anuals actuals -que representen el 16% respecte el total del pressupost de Salut- a gairebé 1.800 milions d’euros. Aquests 400 milions d’euros addicionals en els pròxims anys suposarien que l’Atenció Primària s’emportaria, per tant, el 20% del pressupost.

Una pancartaamb un missatge de protesta per les retallades en una imatge d’arxiu / ENRIC CATALÀ

Més enllà de les xifres però l’Estratègia nacional d’atenció primària i salut comunitària (ENAPISC) del departament de Salut també planteja una sèrie d’accions destinades a reformular l’actual model de primària. La reforma, recull el document, es fonamenta en el concepcte integral de salut que inclou els determinants socials.

Més professionals per habitant

D’acord amb aquesta premissa una de les mesures destacables és el reforç d’altres serveis de la cartera que actualment no arriben a tots els equips d’atenció primària així com la inclusió de la salut comunitària com a part del concepte de primària. Recursos com ara els equips territorials de salut pública, els d’atenció a la salut sexual, a la salut mental, rehabilitació o dispositius d’atenció a la cronicitat formaran part de la Xarxa d’Atenció Primària (XAP) de manera que cada equip d’atenció primària tingui relació directa amb els diferents centres que ofereixen aquests recursos. Per a fer-ho el departament contractarà 300 professionals (psicòlegs clínics, nutricionistes, etc.) en els pròxims cinc anys.

A més, a partir del 2018 els CAP d’alguns territoris començaran a implementar una altra de les accions que recull el document: la persona no només tindrà un metge i una infermera de referència sinó que també tindrà un treballador social i un administratiu sanitari de referència assignat.

“Aplanament” de càrrecs intermedis

Una altra de les accions destacables i que suposarà un canvi important per a l’Institut Català de la Salut serà “l’aplanament” d’estructures jeràrquiques “que no tenen sentit” en les quals intervenen diversos càrrecs intermedis. Un exemple és l’eliminació dels directors de servei d’atenció primària (SAP) o les Unitats de Gestió d’Atenció Primària (UGAP).

La voluntat del departament és que cada Xarxa d’Atenció Primària -que agruparà diversos CAP i serveis del territori- tingui un únic director que es relacionarà directament amb el Servei Català de la Salut.