El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa i crònica que afecta a unes 120.000-150.000 persones a Espanya. Es tracta de la segona malaltia neurodegenerativa més freqüent, després de la malaltia d’Alzheimer, entre els majors de 65 anys. L’11 d’abril és el Dia Mundial del Parkinson i des de la Societat Espanyola de Neurologia (SEN) estimen i aprofiten per alertar que el número d’afectats es duplicarà en 20 anys i es triplicarà per 2050.
Des del SEN expliquen que la prevalença i la incidència del Parkinson s’ha incrementat considerablement en les últimes dècades, “fonamentalment per l’augment de l’esperança de vida, els avanços diagnòstics i terapèutics i a una major sensibilització respecte a aquesta malaltia”.
El 70% de les persones diagnosticades de Parkinson a Espanya tenen més de 65 anys. Ara per ara es diagnostiquen cada any uns 10.000 nous casos però aquests pacients triguen una mitjana d’entre 1 i 3 anys a obtenir un diagnòstic i es creu que fins a un 25% dels pacients diagnosticats tenen en realitat una altra malaltia.
A més, de les entre 120.000-150.000 persones a Espanya afectades, un 15% no superen els 50 anys i es troben casos en els quals la malaltia s’inicia a la infantesa o l’adolescència. El 2% dels majors de 65 anys i el 4% dels majors de 85 pateixen Parkinson a l’estat.
La malaltia de Parkinson és una malaltia caracteritzada principalment perquè els pacients presenten tremolor de repòs, rigidesa, pèrdua d’habilitat o rapidesa per realitzar funcions motores, trastorns posturals i/o trastorn de la marxa. El doctor Javier Pagonabarraga explica que “un pacient amb Parkinson pot desenvolupar, entre 5 i 10 anys abans del començament dels símptomes motors, molts trastorns no relacionats amb la motricitat, com són la pèrdua d’olfacte, el trastorn de conducta del somni REM i la depressió”. “Conèixer-los i identificar-los pot ser clau per poder millorar els temps de diagnòstic d’aquesta malaltia”, assenyala el doctor.
Des de la Societat Espanyola de Neurologia expliquen que els símptomes no motors com la depressió, el restrenyiment, alteració de l’olfacte o trastorn de conducta del somni REM podrien actuar com a marcadors precoços de la malaltia en el cas de disposar de fàrmacs neuroprotectors. El restrenyiment pot aparèixer al llarg de l’evolució de la malaltia fins a en el 80% dels pacients, la pèrdua involuntària de saliva en fins al 75% i els trastorns del somni afecten fins a un 90% els pacients, especialment en les fases avançades de la malaltia. Símptomes com l’ansietat, depressió o restrenyiment són més freqüents en les dones que en els homes, mentre que la somnolència diürna, la producció excessiva de saliva i la disfunció sexual són més prevalents en els homes. Des del SEN també diuen que cal tenir en compte, a més, que en el 30-40% dels casos els pacients no presenten tremolor.
D’altra banda, també assenyalen que els pacients amb malaltia de Parkinson ingressen a l’hospital amb major freqüència i el temps d’hospitalització és ser més perllongat. Entre el 20 i el 25% dels pacients afectats per la malaltia de Parkinson requereixen un ingrés hospitalari anual i el motiu de l’ingrés és sovint diferent de la seva malaltia, per la qual cosa no són atesos als Serveis de Neurologia. Un recent estudi europeu assenyalava que el 21% dels pacients van experimentar un empitjorament dels símptomes motors durant l’ingrés, el 33% va patir una o més complicacions i el 26% no va rebre correctament el tractament per a la seva malaltia.
“Els nombrosos símptomes motors i no motors que comporta aquesta malaltia, juntament amb les diverses complicacions que poden sorgir, fan que el maneig de la malaltia de Parkinson no sigui senzill, ja que aquests pacients precisen d’un maneig adequat, hauria de realitzar-se des de les Unitats especialitzades de Trastorns del Moviment”, conclou el Dr. Javier Pagonabarraga.
