Moltes persones em diuen “si us plau, recepti’m alguna cosa econòmica perquè pugui pagar-ho”. “Aquest mes no vaig a la farmàcia perquè no em puc permetre els medicaments que haig de pagar”. “Sóc una malalta mastectomitzada, i necessito sostenidors especials que costen entre 70 i 100 euros que no cobreix la Seguretat Social. Però no és un luxe”. Són paraules reals de sanitaris i pacients que han vist com en els últims anys el sistema de salut s’ha deteriorat per les retallades impulsades pel Govern.
És el que denuncia Amnistia Internacional en un nou informe publicat aquest dimarts. La recepta equivocada. L’impacte de les mesures d’austeritat en el dret a la salut a Espanya explora els efectes que les mesures d’austeritat imposades durant la crisi han tingut en la població i esgrimeix com a principal conclusió que “han deteriorat l’accessibilitat, l’assequibilitat i la qualitat de l’atenció”.
Són mesures que han tingut un impacte “particular i desproporcionat”, resumeix l’ONG, en persones en risc d’exclusió, de rendes baixes, amb malalties cròniques, en persones amb discapacitat, grans o les que reben un tractament per salut mental. I és que l’aplicació regressiva de les mesures en combinació amb la manera en què es van aplicar al nostre país porta a AI a assegurar que Espanya “ha violat el dret de tota persona a gaudir del més alt nivell possible de gaudi de salut física i mental”.
“Tots hem patit les retallades: infermeres, metges, pacients, famílies… tots”, diu una infermera treballadora en el sistema públic de salut. El ventall de retallades ha esquitxat a tots els sectors del sistema, al contrari del que hauria d’haver fet l’Executiu, diu l’ONG, davant un escenari d’augment de pobresa i vulnerabilitat econòmica, que requeria “un major suport al sistema de salut públic”.
Més càrrega econòmica per al pacient
No obstant això, el que va succeir van ser mesurades de retallada de la despesa pública. Les xifres que maneja Amnistia Internacional llancen una disminució considerable de la inversió total i el 2013 va ser un 12,7% més baix que el 2009. Una disminució combinada amb polítiques destinades a retallar la despesa com el Reial decret 16/2012, que limitava l’atenció a les persones immigrants en situació irregular a Espanya i que va deixar sense assistència a 2.300 persones cada dia.
D’altra banda, el Govern va reestructurar la cartera comuna de serveis del Sistema Nacional de Salut, de manera que més productes i serveis van començar “a estar sotmesos a copagament”. Així mateix, va introduir el copagament farmacèutic “en alguns casos per a persones que abans podien accedir de forma gratuïta i va incrementar la proporció de copagament d’uns altres”. Finalment, va implantar una sèrie de criteris per decidir quins medicaments serien finançats públicament i quins no. Arran d’això es van eliminar del sistema més de 400, calcula Amnistia Internacional.
Tot això ha augmentat la càrrega econòmica de l’atenció sanitària en els pacients. Encara que les quantitats a les quals s’han referit les persones entrevistades “no eren altes”, van explicar que “els suposava un esforç considerable a causa dels seus baixos ingressos o perquè havien de mantenir a més persones” amb aquests mateixos diners. “Moltes persones van assenyalar l’ansietat i la càrrega econòmica que els causava l’increment dels costos de l’atenció sanitària”.
Plantilles precaritzades
En aquesta línia de retallades, el personal sanitari també ha estat una diana de l’austeritat del Govern en els últims anys i les conseqüències segueixen palpant-se als centres de salut i hospitals. I és que es van limitar les contractacions i es van modificar les condicions de treball, amb el que metges, infermers, auxiliars i la resta de professionals de salut han experimentat com el seu treball s’ha dificultat. Tots els treballadors entrevistats per l’ONG han conclòs que ara veuen a més pacients i treballen jornades més llargues que abans.
També han assegurat que se senten “impotents” i “desil·lusionats amb el sistema” arran de les retallades pressupostàries. “A l’inici de la crisi teníem més força. A mesura que han anat passant els anys, ens hem cansat cada vegada més. Portem anys suportant aquesta càrrega”, assegura un metge.
Amb les plantilles precaritzades, no solament es veuen afectades les condicions de treball, sinó l’atenció dels pacients, que han de patir majors temps d’espera, han de ser atesos en menys minuts o viuen restriccions de material i tractaments. Alguna cosa que van traslladar tots els entrevistats a Amnistia Internacional i que corroboren les dades publicades pel Sistema Nacional de Salut: el 2010, el temps d’espera mitjà per a cirurgia electiva era de 65 dies; el 2016 era de 115 dies, gairebé el doble.
D’altra banda, la reducció de personal sanitari es va combinar en els anys de la crisi amb l’augment de demanda d’atenció sanitària, la qual cosa va donar lloc al minvament de la quantitat de temps que cada professional pot dedicar als seus pacients. “Això té especial impacte en els tipus d’atenció que poden requerir molt temps i un exemple d’això és la salut mental. Totes les persones entrevistades per Amnistia Internacional que rebien tractament de salut mental a través del SNS consideraven que el temps que passaven amb el seu professional és insuficient”.
