Nou cas de suïcidi en règim d’aïllament al centre penitenciari de Brians I, a Barcelona. El passat 5 d’agost es va llevar la vida la interna Gina Katherine Gómez Gutiérrez, de 20 anys d’edat. Ho va fer després d’un intent previ i diverses autolesions, i en una presó que ja està sota el focus per altres dos casos de suïcidi en els últims tres anys, un dels quals ha portat a la Generalitat a judici.
Gómez va entrar a la presó l’octubre de 2017, a la presó de Ponent (Lleida), i posteriorment va ser traslladada al mòdul psiquiàtric penitenciari de l’Hospital Santa Maria de Lleida. En diverses ocasions la interna va avisar als funcionaris que estava “farta i deprimida” i que “s’anava a suïcidar” i a “fer mal”, malgrat que mai va arribar a fer-ho, segons consta en la fitxa dels seus expedients disciplinaris, a la qual ha tingut accés eldiario.es.
Durant el temps que va estar interna, segons consta en aquest document, va deixar de prendre la medicació en diverses ocasions i fins i tot va protagonitzar un intent de fugida. Aquesta informació està ara també en mans del jutjat de primera instància i instrucció 2 de Martorell (Barcelona), que s’ha fet càrrec del cas.
Fonts de la conselleria de Justícia de la Generalitat, de la qual depèn la gestió de les presons catalanes, expliquen a eldiario.es que l'”avaluació psiquiàtrica va avalar el règim tancat” de Gómez, i que aquest examen no va detectar risc de suïcidi. Afegeixen així mateix que la Inspecció de Serveis Penitenciaris ha obert una “recerca reservada” sobre el cas.
El passat mes d’abril, la interna va ser traslladada al centre penitenciari de Brians I, on li van aplicar una sanció en primer grau, és a dir, d’aïllament, de tres mesos, dels quals va acabar complint 74 dies. Un mes després, a la fi de juliol, va tornar a entrar en aquest règim, pels seus problemes de conducta recurrents, i nou dies després es va acabar penjant. Així ho ha constatat l’autòpsia, que també recull que la interna prenia medicaments com Loette, Quetiapina, Tomapax i Tranxilium, utilitzats com a antidepressius, ansiolítics i antiepilèptics.
L’aïllament és un règim en el qual els presos passen unes 21 hores tancats i en solitud, amb només dues hores de pati o activitats, en cel·les aïllades en un departament especial conegut com a DERC (Departament Especial de Règim Tancat). Reglaments internacionals com el Protocol d’Istambul o el Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides recomanen que no es tanqui a les persones més de 15 dies en règim d’aïllament per les seqüeles psicològiques irreversibles que pot comportar, encara que no existeix cap llei que ho traslladi al plànol estatal o autonòmic.
Per a Olga Casado, metge i membre del Mecanisme Català per a la Prevenció de la Tortura del Síndic de Greuges (el Defensor del Poble català), el règim d’aïllament pot generar “danys profunds de desidentificació i despersonalització que en alguns casos poden ser irreversibles”. Tot això “afecta la integritat psíquica de la persona i pot derivar en conductes d’autolesions”, afegeix.
Des del centre de defensa de drets humans Iridia, que s’ha personat com a acusació particular en representació de la família de la morta, denuncien com “especialment greu” que es tanqui en aïllament a una persona que tenia problemes de salut mental i que ja hi havia estat tancada en un psiquiàtric anteriorment. Per això demanen responsabilitats en la mort de Gómez a la Generalitat.
El jutge es nega a investigar més
El jutge de Martorell ha denegat totes les diligències sol·licitades per Iridia, que incloïen sol·licitar les càmeres dels passadissos de la presó, les fotografies realitzades pels Mossos d’Esquadra al moment de l’aixecament del cadàver, l’expedient mèdic complet de la morta així com la totalitat d’expedients sancionadors o incidents que constin en l’expedient.
La defensa ha recorregut davant l’Audiència de Barcelona la negativa del jutge a investigar més el cas. L’advocat de la família, Andrés García Berrio, lamenta especialment la negativa del jutge a practicar a la morta una segona autòpsia, que des d’Iridia proposaven “per descartar qualsevol altre resultat de mort que no sigui el suïcidi”, tal com va indicar la primera autòpsia.
En aquest sentit, l’instructor ha ordenat enterrar immediatament el cos de la dona, que portava ja dos mesos en l’Institut de Medicina Legal i Forense. La família de la interna critica la “falta de claredat i transparència” per part de les institucions penitenciàries de la Generalitat, pel que s’oposen a enterrar el cos sense una segona autòpsia.
La Generalitat, a judici pel cas de Raquel E. F.
La mort de Gina Katherine Gómez es produeix tres anys després del suïcidi de Raquel E.F. i un any més tard del de Lewis Alfaro. Tots dos es trobaven en règim d’aïllament a Brians I en el moment en què es van llevar la vida. El cas de Raquel I.F. va obrir un debat sobre els Departaments Especials de Règim Tancat en el Parlament de Catalunya i va canviar la normativa d’aïllament.
A més, l’exdirector de Brians I, Joan Carles Navarro, i diversos funcionaris compareixeran com a testimonis en el judici de la família de la interna Raquel E.F., que havia denunciat maltractaments abans de llevar-se la vida, contra la Generalitat. Sobre la presó de Brians I pesen diverses denúncies per maltractaments i suïcidis. Segons xifres facilitades pel Departament de Justícia de Catalunya, quatre persones s’han suïcidat en el conjunt dels centres penitenciaris catalans entre gener i juny de 2018.
