Ana Tamargo (Madrid, 1977) és una de les més de 300.000 persones afectades per l’estafa d’Idental. El 2016 va acudir a una de les clíniques perquè li col·loquessin diversos implants bucals. Sempre havia volgut arreglar-se la boca, però a causa dels seus ingressos no s’ho havia pogut permetre. Idental s’anunciava com una “clínica d’assistència social” i Ana, com tants altres clients, va pensar que anaven a ajudar-la. La seva intervenció costava 7.000 euros, però gràcies a aquesta suposada ajuda, solament havia de desemborsar 1.800, uns diners que li serien avançats per una financera.
Després d’una mala experiència durant la primera neteja bucal es va tirar enrere i va decidir no continuar amb el procés. Però el contracte amb la financera seguia vigent i durant onze mesos va haver de pagar un total de 550 euros per una intervenció que no li havien fet. Aquest model és el mateix que la cúpula de la companyia volia repetir en els anomenats Instituts Odontològics i que ha suposat aquesta setmana la presó incondicional per l’exdirectiu de la companyia Luis Sans i per a tres persones més. Al final, després de diverses reclamacions, a Ana li van retornar els seus diners. Es considera una afortunada. Ara, aprofitant que està a l’atur –treballava com a netejadora– tracta d’assessorar a altres afectats a través de les xarxes socials.
Va arribar a iDental pensant que prestaven un servei social?
Sí. Tothom anava a les clíniques creient que et donaven una ajuda de l’Estat o d’alguna institució benèfica. S’anunciaven dient que tenien convenis amb Creu Roja i amb Càritas, i nosaltres, que en molts casos som persones sense massa cultura, ens ho vam creure. Jugaven amb que la majoria mai havíem anat al dentista. Et feien un pressupost de molts euros i després et deien que t’aplicaven un tant per cent de descompte per aquesta ajuda. En el meu cas la intervenció costava 7.000 i m’ho deixaven en 2.800. Vaig dir que era massa i en menys d’un mes em van tornar a trucar per dir-me que em reduïen 1.000 euros i que una financera m’anava a concedir un préstec en condicions molt avantatjoses.
No li va semblar estrany?
Em va semblar rar, però m’anaven a arreglar la boca a un preu suposadament subvencionat. El contracte em va arribar per correu electrònic i crec que el vaig signar sense haver-me’l llegit amb prou feines. Et poses tan contenta que t’hagin concedit un crèdit per a una cosa tan necessària…
Hi ha gent que denuncia que en els contractes hi havia dades falses, va ser el seu cas?
Perquè la financera pogués concedir-te el préstec havien d’inventar-se dades que provessin que eres solvent. El meu contracte deia que estava casada, que cobrava mil euros i que no tenia fills. Tot era mentida. No estic casada amb la meva parella i tinc un fill. Creiem que les financeres i iDental eren còmplices, o que almenys ho estaven els comercials. Si hi havia relació entre les empreses és una cosa que no sabem.
Com va ser la seva experiència amb els serveis odontològics d’iDental?
Primer em van fer una neteja bucal. Tinc les genives molt sensibles i quan la dentista va començar em va fer moltíssim mal, així que vaig sol·licitar anestèsia. L’anestesista va arribar amb molt males formes. Va començar a fer-me preguntes i jo em vaig sentir fatal. Llavors la dentista em va veure la boca i em va advertir que no podrien col·locar-me l’implant. Em vaig negar a seguir amb el procés. Hi havia una clàusula segons la qual, si rescindies el contracte després de 14 dies, havies de pagar tot el tractament: en el meu cas van ser 7.000 euros. Vaig haver d’estar 11 mesos pagant les lletres, però hi ha pacients que van haver d’abonar tota la intervenció. Així que, malgrat tot, vaig tenir sort.
Durant aquest temps va haver de seguir pagant?
Sí. En total 550 euros. No volia que em fiquessin en una llista de morosos. Llavors vaig reclamar a la Direcció general de Comerç i Consum de la Comunitat de Madrid. Em van dir que no era de la seva competència i em van derivar a la Conselleria de Sanitat. Ells em van tornar a derivar a Consum. Al final vaig decidir posar una reclamació a la financera al Banc d’Espanya. Segurament els va entrar por i en dos dies em van retornar els meus diners.
Com creu que ha estat la resposta de les administracions en aquest cas?
Evidentment el Ministeri de Sanitat no ha obert les clíniques d’iDental, però quan van començar a arribar tantes denúncies i reclamacions es podia haver fet una mica més. Això s’ha permès des de 2015. Ningú havia vist res estrany? Ara el Ministeri ha dit que lluitarà contra la publicitat enganyosa i ens sembla molt bé… encara que això ja estava aprovat. Alguns partits polítics ens han escoltat i assessorat. Ens vam reunir amb el PSOE, Podemos i Ciutadans al Congrés aquest mes de març i ens van recomanar fundar l’associació d’afectats per iDental Adafi.
Ara tracta d’ajudar a gent pel seu compte, per què ho fa?
És per empatia. Hi ha moltíssima gent gran que no sap a qui acudir, que senten vergonya i no volen dir-li a les seves famílies que s’han quedat sense dents i sense diners. Molta gent solament vol parlar amb tu. He fet molts amics. Gent a la qual acabes estimant molt perquè parles amb ells diàriament. Senyores grans que no saben ni trobar un telèfon a internet. Tinc el mòbil ple de fotografies de boques que m’envien altres afectats. És terrible. Però hem de donar-nos suport.
Creu que la salut bucodental hauria d’estar dins del sistema nacional de salut?
Per descomptat que sí. Des d’Adafi i Actora Consumo –una associació de consumidors saragossana– s’ha començat a recollir signatures perquè així sigui. La salut bucodental ha de ser un dret sanitari com qualsevol altre. No és només una qüestió estètica. Amb una salut bucal deficient es poden produir problemes estomacals, digestius i fins i tot psicològics. Ens portarà molt temps recollir totes les signatures, però ho aconseguirem.
