“Com es finança la Sanitat Pública? És una pregunta que molts no ens fem. Però els diners surten de partides dels pressupostos de l’Estat. Així que les persones que no estem inscrites a la Seguretat Social però anem al súper a comprar o paguem un lloguer, també contribuïm al sistema sanitari amb els nostres impostos”. Amb aquestes paraules en Sam, nascut al Senegal i resident de Barcelona, resumeix els sis anys d’exclusió sanitària a l’Estat Espanyol, arran del Reial Decret de Llei 16/2012 que establia, entre d’altres requisits, que per accedir a la Sanitat Pública, s’havia d’estar inscrit al règim de la Seguretat Social. “Hem de conèixer i exigir els nostres drets”, opina Sam.
Així, són moltes les persones que, com el jove senegalès, veien allunyar-se el dret a l’atenció sanitària arran d’un decret impulsat pel Govern popular de Mariano Rajoy. El mateix que va aixecar un recurs al Tribunal Constitucional per la llei catalana 9/2017 d’universalització de l’assistència sanitària. “No existeixen dades oficials de les conseqüències d’aquesta exclusió, i aquesta és la mostra de la manca de voluntat política per posar solució a la problemàtica”, ha afirmat Alícia Rodríguez, portaveu de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat). És per això que la Plataforma, juntament amb la Campanya Jo Sí Sanitat Universal, han elaborat un informe amb casos recollits d’exclusió, presentat al Col·legi de Periodistes, el mateix dia que el BOE publicava la retirada definitiva del recurs del Tribunal Constitucional a la llei catalana de Salut Universal.
Aquesta victòria legal de l’accés a la salut a Catalunya s’emmarca en el canvi de Govern que va portar el Partit Socialista al poder i que, al setembre va aprovar de nou la llei de Sanitat Universal al Congrés dels Diputats i va començar el procés de recuperació de la legislació catalana. Ara, tot treballant en el reglament d’amdbues lleis, és el moment de reflexionar sobre els efectes de l’exclusió sanitària a l’Estat. PASUCat i Jo Sí Sanitat Universal han detectat 375 casos d’exclusió, que “són només la punta de l’iceberg, perquè no hem pogut arribar a tots”, ha admès Rodríguez.
Però, encara que petita, aquesta mostra ha permès revelar una realitat “molt greu, i és que la mortalitat entre les persones que es troben en situació irregular ha augmentat un 15% des del 2012”, ha apuntat Rodríguez. I és més, l’informe també mostra que les incidències més importants i reiterades s’han donat contra els col·lectius que, segons el Real Decret de Llei, tenien una situació especial i als quals s’havia de garantir sempre l’accés a l’atenció sanitària. Aquests són les embarassades, els menors i els casos d’urgències.
En el cas de les embarassades, van suposar un 5.3% dels casos d’exclusió i els menors un 24.2%. Però les xifres més destacades per la PASUCat han estat el 12.2% que no va arribar a ser atès perquè no coneixia el seu dret a ser-ho i el 36.5% que va ser exclòs “per culpa de la burocràcia”, alerta Carlos Losana, també portaveu de la Plataforma. I és que la meitat de les persones excloses durant aquests sis anys detectades per la PASUCat (175) complien “la condició més difícil imposada pel Decret de Llei: tenir el padró”, ha explicat Losada.
Així, l’anomenada ‘buroexclusió’ és patida per gent que tindria tot el dret (establert per la legislació vigent) a ser atesa però a la que se li nega l’atenció, “moltes vegades perquè els i les treballadores públiques desconeixen quina és la llei actual, ja que canvia cada poc, o perquè s’aplica un racisme institucional”, apunten des de la Plataforma. Sigui com sigui, el fer pedagogia sobre el dret a la salut és una gran tasca pendent, perquè moltes de les persones a les que l’atenció els és negada, no arriben a reclamar mai.
Una nova normativa, però és realment universal?
Havent analitzat els efectes de l’exclusió sanitària al territori espanyol, la PASUCat ha plantat la base per a iniciar el debat sobre la nova legislació que, teòricament haurà de garantir l’accés universal a la salut. Tant el nou Reial Decret de Llei de l’estat espanyol, aprovat el setembre de 2018, com la llei catalana, suspesa l’abril del 2018 i acabada de recuperar, tenen pendent redactar el reglament que les farà efectives.
Recordant que les Comunitats Autònomes tenen competències sobre el seu sistema de salut, a Catalunya s’aplica la llei catalana. Però això no treu, que totes dues lleis comparteixin un aspecte que les plataformes i organitzacions titllen d’excloent: l’exigència de l’empadronament. En el cas espanyol, aquest requisit pot ser prescindible si des de Serveis Socials es presenta un informe, però, per contra, elimina el paràgraf en què es reconeixien certs col·lectius vulnerables (com les embarassades o menors) als que s’hauria de donar atenció sempre.
En el cas català, s’estableix que es pot esquivar la necessitat d’estar empadronant, demostrant arrelament al territori. Però “què és l’arrelament i qui l’acredita?”, es pregunta Losada. A més, la persistència en reclamar un padró, posa de relleu la necessitat de fer una política municipal comuna alhora de realitzar els padrons. “Hi ha municipis en que es tracta d’un mer tràmit burocràtic, i d’altres on es fa palès que es vol excloure persones d’una certa nacionalitat”, han afegit des de la PASUCat.
“Hem de perseguir els ajuntaments que no ho posin fàcil per a fer el padró. Quan tinguem una querella criminal a un municipi que no empadrona, una part del problema de l’exclusió s’haurà acabat”, ha afirmat Vidal Aragonés, diputat de la CUP, en una taula de debat amb representants parlamentaris, moderada per la coordinadora del Diari de la Sanitat, Carla Benito. Així, fent èmfasis en la qüestió del padró, Aragonés ha apuntat que “s’han de deixar clar quines són les proves per acreditar l’arrelament? I sobretot, no se li pot traslladar aquesta obligació a persones que estan en necessitat”.
Des del PSC, Assumpta Escarp, ha reclamat als partits de Govern que no s’hagi anat preparant el reglament de la llei catalana, per a tenir-lo llest quan s’aixequés el recurs del TC: “la llei no és suficient”, ha etzibat. Per al·lusions, Gemma Espigarés, infermera i diputada per ERC -estant absent Junts per Catalunya a la taula- ha acceptat que “anem tard amb la redacció però no en aplicar el contingut de les lleis” i ha atribuït el retard a la “lenta i farragosa” burocràcia.
Des de Barcelona en Comú, Davide Malmusi, ha insistit en la força de l’organització popular per a fer possible aquestes lleis: “tot i que la voluntat política al voltant d’un tema canvia molt, la societat ens ha ajudat a no baixar la guàrdia. No hem de deixar que el discurs de la xenofòbia cali a l’opinió pública, ens hem d’aferrar a la inclusió i lluitar per a que tothom sàpiga que té un dret”, ha apuntat.
