Actualitat

Per què diuen electrònica si la recepta és en paper?

La sorpresa que va tenir un pacient jove que contactava per primera vegada amb el sistema sanitari em va fer reflexionar sobre la recepta electrònica. El noi no entenia per què havia de portar el paper imprès a la farmàcia si la recepta era electrònica. “Que no sap el farmacèutic quins medicaments m’ha prescrit?” “Clar que ho sap, però l’has de portar, ja que en cas contrari no et podrà lliurar la medicació”. Li vaig respondre pensant que efectivament la mesura no té sentit. És com si una vegada inventada la targeta de crèdit seguíssim emprant la cartilla de la Caixa de tota la vida.

Sense dubte la introducció de la recepta electrònica ha suposat una important millora assistencial. Existeix un major control de la medicació, s’eviten errors de dispensació i de prescripció, s’afavoreix l’adherència terapèutica i s’elimina l’antiga tasca burocràtica d’estendre una recepta manuscrita per a cada caixa de medicament. Justament aquest estiu també hem experimentat una altra millora en permetre que la recepta electrònica sigui vàlida a totes les farmàcies de l’estat. Malgrat tot penso que ha de ser quelcom més que una prescripció mecanografiada.

Inicialment el projecte, que no ha variat substancialment, es va finançar eliminant part del costosíssim procés de facturació de les receptes manuals que incloïa, entre altres coses, l’escanejat i emmagatzemament de totes les prescripcions manuscrites. Segurament per aquest motiu es va concebre més des d’una perspectiva comptable que de millora a l’atenció clínica als pacients.

En aquell moment no es va caure en l’inconvenient que suposa la necessitat d’imprimir una nova recepta cada vegada que s’introdueix una modificació en el tractament, especialment quan cada vegada fem més visites telefòniques i domiciliàries a pacients crònics polimedicats. És veritat que a través del programa “La Meva Salut” el pacient pot imprimir-la a casa seva, però aquesta possibilitat requereix d’un equipament i d’unes habilitats informàtiques que no gaudeixen la majoria dels pacients ancians que tractem.

Penso que no seria gaire complicat que, com fan altres autonomies, la simple presentació de la targeta del Catsalut a la farmàcia permetés l’accés a la recepta i la dispensació del medicament. Aquesta possibilitat, juntament amb la d’imprimir la recepta a la mateixa oficina de farmàcia reduiria moltes visites innecessàries al CAP. També afavoriria que els farmacèutics s’impliquessin més en la millora de l’adherència terapèutica.

Actualment els farmacèutics d’oficina encara tenen molt a fer al voltant del medicament. El seu paper és essencial per assegurar que la gent gran faci un bon ús de la medicació. Accions com preparar pastillers que eliminin les confusions que generen les diferents presentacions dels medicaments genèrics o servir a domicili la medicació dels ancians que viuen sols poden tenir un gran impacte sobre la salut. Efectivament moltes farmàcies ho fan a iniciativa pròpia, però no perquè sigui una prestació que ofereix el Catsalut. Aquest hauria d’implantar aquest tipus d’activitats abans d’embarcar els farmacèutics en altres activitats allunyades del medicament com és per exemple la recollida dels tests de femtes del programa de prevenció del càncer de còlon. Especialment quan el Pla de Salut de Catalunya assenyala com a prioritària l’atenció als pacients crònics complexos i quan els alts directius del sistema sanitari proclamen que fem una atenció centrada en la persona.

Ara que existeix un gran malestar a l’atenció primària per la sobrecàrrega assistencial seria interessant que el Catsalut introduís canvis en la recepta electrònica i en el rol dels farmacèutics amb l’objectiu d’afavorir l’eficiència, la millora assistencial i reduir molèsties innecessàries als pacients i als metges. Serien unes mesures molt poc costoses però d’un gran impacte sobre el sistema.