La mala alimentació del present és un passaport a les malalties del futur: segons l’estudi Global Burden of Disease, publicat recentment per la revista mèdica The Lancet, una dieta inadequada és el factor de risc que més problemes causa en la nostra salut a nivell mundial. A més, és el responsable del 21% de les morts evitables.
A Espanya, el percentatge d’adults amb sobrepès el 2017 (amb un Índex de Massa Corporal d’entre 25 i 30) es va situar en un 37,07% i el de persones amb obesitat (IMC superior a 30) es va situar en un 17,43%, segons l’última Enquesta nacional de salut. Comparant aquestes dades amb les disponibles fa cinc anys, el percentatge de persones amb sobrepès o obesitat ha augmentat un 0,82%.
L’increment de malalties relacionades amb una mala alimentació és una realitat que mèdics i dietistes-nutricionistes porten denunciant fa anys. L’etapa infantil és fonamental per prevenir aquest tipus de malalties: “Ensenyar a menjar als teus fills és un regal que els fas en el futur. Els estàs inculcant un criteri i, quan siguin adults, sabran diferenciar els productes sans”, comenta la pediatra Marianna Mambié.
“Cal insistir més en una bona educació, des dels més petits als grans. L’alimentació que tenim no és bona i porta com a conseqüència l’augment de malalties cardiovasculars, certs tumors o malalties endocrines”, comenta Eva María Pérez Gentico, presidenta de l’Associació de Diplomats Dietistes-Nutricionistes de La Rioja.
Els problemes d’una mala alimentació no solament són els més evidents -sobrepès i obesitat-, sinó que existeixen altres conseqüències, com recorda Marianna Mambié: el colesterol, el risc cardiològic i cardiovascular i el dèficit de nutrients, vitamines i/o minerals. La prevenció és fonamental per evitar aquest tipus de patologies: és necessària una bona alimentació i exercici físic.
Perill d’intromissió de la indústria
Els experts consultats per eldiario.es creuen que l’educació alimentària és una de les eines útils per resoldre aquest problema. No obstant això, a Espanya, aquests coneixements no estan garantits. “S’estudien de manera transversal en matèries com a Biologia i els materials són molt generals”, comenta Aitor Sánchez, dietista-nutricionista i tecnòleg alimentari en Centre Aleris.
“Tots parlen de portar l’educació alimentària als col·legis, però és un tema delicat: seria la primera assignatura que tindria un interès privat enorme”, comenta Sánchez, qui defensa la inclusió de l’educació alimentària a les escoles, però adverteix dels interessos comercials darrere d’ella. “És una certesa: les empreses voldrien ficar-se en el currículum escolar”, afirma.
El dietista-nutricionista posa com a exemple les Recomanacions per a l’alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys), elaborades per l’Agència de Salut Pública de Catalunya. “Després que la Generalitat publiqués aquesta guia, fantàsticament elaborada, diferents empreses van crear la seva pròpia i la van repartir pels col·legis”, explica Sánchez.
La qüestió entorn de l’educació alimentària no és solament si ha d’impartir-se, sinó com ha de fer-se: “Si elaboraran l’assignatura les mateixes institucions que perpetuen els missatges típics, com el lema de ‘cal menjar de tot una mica’, no hi ha lloc a l’educació alimentària”, comenta Aitor Sánchez.
Carlos Ríos, que també és dietista-nutricionista, desconfia dels continguts que puguin impartir-se, com la polèmica “piràmide d’aliments”: “El principal handicap en aquesta assignatura és la intromissió de la indústria. Existeix el risc que, si l’alimentació s’introdueix a l’educació escolar, estigui present la mà de la indústria alimentària, igual que ho està ja a la universitat”. L’alternativa seria controlar el contingut des del públic i evitar aquestes ingerències, que es podrien traduir en promocions, visites a fàbriques o continguts patrocinats per empreses.
L’altre aspecte és qui elabora els continguts: mèdics i/o dietistes-nutricionistes? “El reconeixement de la professió de dietista-nutricionista és recent i aquest tipus de professional encara no té pes en la sanitat ni a l’educació pública”, comenta Ríos.
Missatges contradictoris a les escoles
Marianna Mambié creu que la clau en l’alimentació dels nens està en el nucli familiar, però recalca la importància de l’escola: “L’alimentació en els col·legis és fonamental, sobretot pel missatges que es transmet. Els nens i les famílies es prenen els missatges de l’escola seriosament i els menús escolars poden ser bons, però és contradictori que a classe et diguin que no pots menjar brioixeria industrial i que tinguis una màquina expenedora al teu centre”.
La pediatra denuncia que vivim en una “societat obesògena”, en la qual estem exposats a la influència de la indústria alimentària a través dels mitjans de comunicació o Internet. “La indústria intenta persuadir a les famílies perquè donin als seus fills productes que no són sans, emmascarats amb una publicitat enganyosa, i intenta influir en el nen amb missatges publicitaris la manipulació dels quals no és perceptible per a ell”, afegeix.
Vulnerabilitat a la publicitat
La falta d’educació alimentària va unida a “la vulnerabilitat màxima”, en paraules de Sánchez, que tenen els nens davant la publicitat de productes escombraries. Per a ell, existeixen diferents factors que agreugen la situació: “Els joves són la població més vulnerable en consumir anuncis. Aquests espots no tenen cap tipus de control administratiu, com sí que existeix en països com a Suècia, que regula estrictament els missatges, els horaris i les tipologies”.
A més, el públic que consumeix productes escombraries sol caure en una espiral de mala alimentació: “És un drama social. Les famílies que solen consumir aquests productes disposen generalment uns recursos mig-baixos, són les menys informades i tenen menor accessibilitat a un model i de consum saludable”, afegeix.
El percentatge d’espanyols que viu en risc de pobresa està al 26,6% segons l’indicador Arope (sigles de At Risk Of Poverty or social Exclusió). Aquest indicador, a més del risc de pobresa, té en compte la baixa intensitat d’ocupació i la manca material severa, com no poder menjar carn, pollastre o peix cada dos dies.
