En els seus més de 25 anys de vida, la medicina basada en l’evidència (MBE) s’ha consolidat com un dels grans avanços de la història de la medicina (el setè, segons una enquesta del BMJ). A hores d’ara, gairebé tots els metges són conscients que no totes les proves o evidències tenen la mateixa importància i que existeix una jerarquia, així com de la necessitat de disposar de revisions sistemàtiques, guies de pràctica clínica i resums dels resultats de la recerca. Però la MBE té un tercer principi no menys important: “les evidències mai són suficients”, segons ho va enunciar el passat 12 de desembre a Barcelona el professor de la McMaster University Gordon Guyatt, el primer a formular aquest concepte el 1991 en la seva editorial Evidence-based medicine d’ACP Journal Club (avui Annals of Internal Medicine). De les evidències a la pràctica hi ha, efectivament, un llarg camí d’obstacles, resistències i condicionants. I un dels més importants és el de tenir en compte els valors i preferències dels pacients, una àrea en el qual hi ha molt per aprendre, innovar i millorar.
La qüestió és com estar segurs que realment es tenen en compte els valors i preferències de cada pacient, entre altres factors individuals, a l’hora de dur a terme una intervenció mèdica. En la seva conferència de Barcelona, celebrada a l’Hospital Sant Pau en col·laboració amb la Fundació Dr. Antoni Esteve, Guyatt va recordar que la força o solidesa de les recomanacions de les autoritats sanitàries (en les seves guies de pràctica clínica i altres documents) i dels metges als seus pacients no solament depenen de les evidències científiques. A més, han de considerar el balanç de beneficis i riscos (totes les intervencions els tenen, no solament els tractaments), el cost de la intervenció i els valors i preferències dels pacients. Si no existeix entre els malalts una àmplia acceptació d’una determinada intervenció, que Guyatt xifra en almenys un 90%, la recomanació hauria de ser detingudament explicada a cada pacient abans de prendre una decisió.
El concepte “valors i preferències” etiqueta un emergent camp d’estudi que pretén situar al pacient al centre de l’atenció mèdica, i que enllaça amb la medicina personalitzada i l’anomenada recerca orientada al pacient. A PubMed hi ha ja centenars d’articles que aporten resultats i discussió sobre com integrar la perspectiva del pacient en les intervencions mèdiques. La general falta de temps en la consulta mèdica és un factor limitant per a la discussió dels riscos i beneficis de les intervencions i per considerar els valors i preferències del malalt, però hi ha molt espai per donar respostes innovadores a aquesta necessitat. Com a exemple, Guyatt va projectar un vídeo que mostra una senzilla estratègia per decidir amb un malalt diabètic la millor opció terapèutica entre diferents alternatives, tenint en compte les seves prioritats en aspectes com la influència en el pes, les rutines diàries i el control de la glucèmia.
El desenvolupament del sistema GRADE per jerarquitzar l’evidència ha representat un gran avanç. Però queda molt per fer quant a l’elaboració de guies, resums i mètodes d’ajuda a la presa de decisions per part del pacient, així com a l’accés a tota aquesta informació. El projecte MAGIC (Making GRADE the Irresistible Choice) és una resposta a aquesta necessitat aprofitant el potencial dels nous formats electrònics. L’evolució de l’EMB apunta, segons Guyatt, cap al desenvolupament de sistemes, mètodes i aplicacions més eficaces per formar i informar els metges i per incorporar els valors i preferències individuals en la presa de decisions dels pacients. Si això es va aconseguint, les crítiques de despersonalització que ha rebut la MBE quedarien superades.
