Actualitat

Cinc dels col·lectius antiavortistes més actius van rebre gairebé dos milions d’euros de diners públics de 2014 a 2018

“Paradetes” que s’emporten milers d’euros; un “lobby” feminista que “viu” de les subvencions; ajudes “que no arriben a qui ho necessita”. El discurs de Vox ha avivat un conegut mantra antifeminista al qual també s’ha plegat el Partit Popular: les associacions de dones són “paradetes” amb els quals les feministes fan negoci. El que mai nomenen totes dues formacions, que han pactat a Andalusia un sistema d’ajudes a dones amb embarassos no desitjats, és de les centenars d’associacions antiavortistes que estan darrere d’aquestes prestacions. Algunes, a més, també reben diners públics. És el cas de cinc de les més actives, que han rebut des de 2014 almenys 1,8 milions d’euros de diferents administracions públiques, segons figura en el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions.

Són la Fundación Red Madre, el Foro Español de la Familia, l’Asociación en Defensa de la Vida Humana (Adevida), la Fundación Madrina i diverses de les entitats que componen la Federación Española de Asociaciones Provida. Es tracta d’algunes de les organitzacions capdavanteres de la lluita contra l’avortament a Espanya i incondicionals de les anomenades ‘marxes per la vida’ que anualment organitzen diverses plataformes, a les quals aquest 2018 es van adherir més de 500 associacions amb un ferri posicionament contra la interrupció voluntària de l’embaràs.

Una cerca en la base de dades del Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions permet concloure que només aquests cinc col·lectius han rebut diners públics via subvencions i ajudes tant procedents de l’Administració central –aquesta dada es registra des de 2014–, com de comunitats autònomes, ajuntaments i diputacions –i est des de 2016–. La Fundación Red Madre, amb presència en diversos territoris, és la que més ha percebut, amb gairebé 1,2 milions d’euros. Li segueix el Foro Español de la Familia, que ha rebut una mica més de 200.000 euros, les entitats de la Federación Provida (182.000) i la Fundació Madrina, amb 133.000 euros. En últim lloc se situa Adevida, a la qual van arribar 37.000 euros de diners públics.

El 89% de l’import total dels 1,8 milions d’euros va ser lliurat per administracions presidides pel Partit Popular i encapçala la taula el Govern central, en poder dels conservadors des de 2011. El podi de les cinc primeres el completen tres administracions considerades tradicionals bastions dels populars: les autonomies de Galícia, Madrid i Castella i Lleó. En quart lloc, es cola Andalusia, feu del PSOE fins a l’actual pacte de la dreta que ha ajudat a pujar a Juan Manuel Moreno Bonilla a la Junta.

Al marge de la seva intensa batalla pública contra l’avortament, les organitzacions a les quals han finançat són algunes de la qual més ajudes publiciten a través de les seves pàgines web per a les dones amb embarassos no desitjats. Una mesura pactada per Vox i el PP per a Andalusia que, encara que aparentment neutra, encobreix un clar discurs antiavortista enarborat per aquests grups. Fins i tot alguns, com la Fundación Red Madre, són habituals a les portes de les clíniques en les quals es practiquen avortaments amb l’objectiu d’abordar a les dones que entren per a convèncer-les que no interrompin el seu embaràs.

Programes per a l’assistència a la maternitat

Algunes de les subvencions rebudes tenen un caràcter general per al foment de l’associacionisme, el manteniment de les estructures centrals o les dirigides per les comunitats autònomes a la realització de programes d’interès general amb càrrec al 0,7% de l’IRPF. No obstant això, la majoria tenen a veure amb ajudes per a desenvolupar programes en matèria de maternitat o infància en situació d’exclusió i moltes estan emmarcades en les polítiques públiques d’igualtat entre homes i dones.

La Fundación Madrina, per exemple, va rebre de la Comunitat de Madrid en 2018 17.000 euros “dirigits a assistir a dones embarassades i a mares sense recursos amb fills de zero a tres anys i a mantenir una xarxa de suport”. La fundación Red Madre a Pontevedra, per part seva, va rebre uns 117.000 euros des de 2016 fins a l’any passat a través de la Secretaria General d’Igualtat per a “programes dirigits a dones en situació d’especial vulnerabilitat” i l’Associació ProVida de Badajoz porta percebent des de 2016 de part de l’Ajuntament una subvenció nominativa de 6.000 euros cada any “per a aliments i productes infantils”.

Aquesta última és una de les entitats que formen part de la Federació Provida, que de les 32 organitzacions que la integren, deu figuren en el Sistema Nacional de Publicitat de Subvencions. Entre totes han percebut en aquests anys 182.000 euros. A més de la de Badajoz, estan l’Associació Càntabra Pro-Vida, l’Associació en Defensa de la Vida Humana de Palència, l’Associació Castellonenca per a la Defensa de la Vida, l’Associació Pro Respecte a la Vida Humana d’Alacant, l’Associació en Defensa de la Vida de Conca, la de Còrdova, l’Associació Pro Vida d’Alcalá de Henares, l’Associació Navarresa en Defensa de la Vida i l’Associació Valenciana per a la Defensa de la Vida.

Entre les prestacions que solen oferir, es troben serveis d’informació i assessorament mèdic, ajudes per a l’alimentació i allotjament, recursos materials per a la cura dels bebès o fins i tot places en cases d’acolliment. “Si estàs embarassada, portes dins la vida del teu fill/a. Enhorabona! Si les teves circumstàncies o els problemes et fan no alegrar-te o estar preocupada, cal tractar de millorar aquesta situació. I NO ESTÀS SOLA, millor dit NO ESTEU SOLS. No prenguis precipitadament una decisió que no té marxa enrere. Asserena’t i escolta el teu cor”, diu la Federació Provida en la seva pàgina web.

La Fundació Red Madre, per part seva, es defineix com “una xarxa de suport, assessorament i ajuda a la dona per a superar qualsevol conflicte sorgit davant un embaràs imprevist”. Són nombroses les referències que cita en el seu web contra l’avortament; es refereix al “sofriment de l’embrió” o “les greus conseqüències” d’interrompre l’embaràs i inclou suposades històries de dones que han viscut tortuosos periples després d’avortar. Tot això amanit amb un missatge dirigit a les dones: “No estàs sola”.

Acords de col·laboració i avantatges fiscals

A més de la suma econòmica, algunes associacions antiavortistes també compten amb declaracions d’interès públic, un benefici atorgat pel Ministeri de l’Interior que permet exempcions fiscals i l’accés a la justícia gratuïta. És el cas de HazteOir, encara que el Govern ha afirmat que li ho retirarà, o l’associació Més Futur. També existeixen acords de col·laboració entre les entitats i algunes administracions. És el cas de la Junta de Castella i Lleó, el servei sanitari de la qual publicita en la seva pàgina web la Red Madre de la mateixa comunitat perquè les dones es dirigeixin a ella davant embarassos “imprevistos”.

Aquesta fundació té un estret vincle amb el Foro Español de la Familia, que ha rebut des de 2014 248.000 euros, entre els quals es troben les assignacions que anualment li fa el Govern a través dels Pressupostos Generals de l’Estat en el marc de la partida destinada a l’atenció de la infància i de les famílies. També en aquests últims PGE per a 2019 el PSOE ha inclòs aquesta subvenció nominativa. A més de Benigno Blanco, una de les figures que fa de nexe d’unió entre totes dues entitats –és vocal de la primera i va ser president de la segona– el Foro i Red Madre es van unir el 2014 per a fer les al·legacions al projecte de reforma de l’avortament ideat per Gallardón.

Els semblava “un pas endavant en la bona direcció”, però “insuficient”. La retirada de la proposta del PP i la consegüent dimissió del llavors ministre de Justícia va conduir a la indignació dels grups ultracatòlics, que sempre s’han sentit traïts per Mariano Rajoy. Ara veuen en Vox una nova esperança per a acabar amb la llei de terminis aprovada pel Govern socialista en 2010. “No oblideu als més febles i indefensos de tota aquesta història: els que esperen néixer dins del si matern”, es va dirigir via Twitter a Vox Gádor Joya, presidenta de Dret a viure, després del pacte andalús.

Aquest és un article original de eldiario.es