La contaminació de l’aire és un problema de salut pública mundial. Nombrosos estudis alerten sobre l’exposició a la pol·lució des de les etapes més primerenques de la vida i ho associen fins i tot a efectes negatius sobre les capacitats cognitives. L’impacte s’aprecia ja en l’embaràs.
Un equip de científics liderat per la Texas A&M University als EUA revela que l’exposició prenatal a les partícules fines (PM2,5) té efectes adversos. La contaminació no només provoca complicacions de l’embaràs, sinó també efectes metabòlics en les cries. L’estudi, publicat a la revista PNAS, s’ha realitzat en rates.
“L’exposició materna a partícules fines ultrafines que consisteixen en sulfat d’amoni altera la supervivència i el creixement embrionari i fetal i escurça la durada de la gestació en rates embarassades”, assenyala a Sinc Renyi Zhang, autor principal del treball i investigador en el departament de Ciència Atmosfèrica de la universitat estatunidenca.
Fins ara, altres estudis sobre l’exposició de rates prenyades a les partícules fines havien mostrat alteracions en els sistemes metabòlics i immunitaris de les cries, però seguia sense estar clar com la contaminació de l’aire afectaria la formació d’òrgans en l’úter matern.
Problemes metabòlics en les cries
L’equip de científics, en el qual participa el mexicà Mario Molina, Premi Nobel de Química en 1995 per les seves recerques sobre química atmosfèrica i la predicció de l’aprimament de la capa d’ozó a causa de l’emissió de gasos industrials, va exposar a rates embarassades a alts nivells d’aerosols de sulfat d’amoni ultrafi i va monitorar el desenvolupament de les cries.
Els resultats van mostrar efectes adversos en el seu desenvolupament. En escurçar la durada de l’embaràs, la contaminació de l’aire provoca un menor pes corporal en certs òrgans en comparació amb les rates nascudes sense exposició a la pol·lució durant la gestació.
“L’exposició a partícules fines disminueix els pesos relatius del cervell, cor, intestí, pulmons i melsa de les cries en néixer”, indica Zhang.
En altres casos, els òrgans es van engrandir: “Augmenten els pesos relatius de la melsa i l’estafa (un òrgan glandular limfoide primari) al deslletament”, subratlla el científic. L’exposició durant l’embaràs també “causa hipertròfia dels ronyons, altera l’homeòstasi dels lípids i la glucosa, i indueix disfunció endotelial en la descendència”, afegeix l’investigador.
No obstant això, els autors no creuen que l’exposició a les partícules “necessàriament predisposi al sobrepès o l’obesitat en l’edat adulta”.
Encara que aquest treball s’ha realitzat en rates, els investigadors subratllen que el model animal proporciona una guia molt útil per als estudis epidemiològics. “Els experiments d’exposició ben controlats amb models animals ofereixen avantatges importants per als estudis d’exposició a la contaminació de l’aire i prometen el desenvolupament d’intervencions terapèutiques i procediments de tractament”, conclou Zhang.
Els autors ressalten a més la necessitat de tenir en compte aquestes partícules més petites en formular els Estàndards Nacionals de Qualitat de l’Aire ambient (NAAQS, per les seves sigles en anglès) i de seguir estratègies per a reduir l’exposició prenatal a les partícules fines.
