Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les empreses farmacèutiques van incrementar els pagaments que realitzen als metges espanyols l’any passat. Els diners que van destinar a abonar cursos, patrocinar congressos, cobrir honoraris o finançar assajos clínics va arribar als 597 milions d’euros el 2018. Han crescut tots els capítols sobre els quals informa la patronal Farmaindustria.
Els pagaments des de la indústria als professionals reben el nom de “transferències de valor”. En els últims quatre anys –van començar a publicar-se el 2016– el volum total de recursos que les empreses han destinat als professionals mèdics (ja sigui individualment o a les seves associacions o societats) ha passat dels 496 reconeguts per a 2015 als 597 recopilats per a 2018. Un 20% més. Cada curs hi ha hagut un increment, ja que el 2016 van ser 501 milions i 564 el 2017. Farmaindustria explica que el major augment ha estat en les partides per a projectes de recerca.
Les farmacèutiques distribueixen aquesta informació per acord voluntari en el si de la patronal. Es tracta d’una autoregulació, no d’un mandat legal. No totes les societats es comporten igual ni ofereixen la mateixa transparència. Entre les grans corporacions que van liderant aquest rànquing (10 grups acaparen gairebé la meitat del volum total), algunes, com Bayer i Roche, informen sobre el total anual, i de cada apartat a més de publicar el llistat individualitzat dels qui ha aportat quantitats. Unes altres, com Novartis, publiquen aquests llistats de beneficiats, però no quan sumen en cada categoria: els metges, les organitzacions…
No obstant això, els pagaments per a assistir o organitzar cursos i congressos o els honoraris a professionals per serveis prestats també han crescut. Si el 2015 aquests capítols van sumar 306 milions d’euros, dos anys després van ser 313 milions. El 2018 van arribar a 338 milions. La majoria correspon a la part específica per a matrícules, desplaçaments o patrocinis d’esdeveniments i que ja venia creixent en aquesta seqüència: 185, 193, 205,5 i 216,5 milions d’euros cada any.
El que sí que ha canviat és la distribució dels fons. Al mateix temps que descendien els diners que anava directament a metges per a assistir a congressos o cursos, ha ascendit el que ingressaven les organitzacions professionals (associacions mèdiques, societats científiques…) per a organitzar aquestes trobades. Dels 66 milions el 2015 s’ha passat a 98,5 el 2018, un 50% més. La patronal explica que “els congressos científics són essencials perquè els facultatius puguin mantenir actualitzats els seus coneixements sobre la seva especialitat”. En l’altre extrem, l’ús de fons llança dubtes sobre les recomanacions de certs productes per part d’associacions mèdiques o alguns professionals que són finançats per farmacèutiques. El cas més recent és la polèmica sobre la vacuna de la meningitis b, rebutjada per al calendari públic pel Ministeri de Sanitat.
La transparència sobre els pagaments per a sufragar viatges, allotjament i assistències a congressos van provocar una revolta de metges i un enfrontament amb el Ministeri d’Hisenda en 2017. El Govern va explicar llavors que aquestes quantitats haurien d’aparèixer en la declaració de la renda i tributar. Mai abans havia suscitat polèmica en no constar en cap registre aquestes transferències. Quedava en la voluntat de cada professional informar el Fisc.
Però, en començar la publicació dels pagaments i arribar la fase en la qual els llistats de les empreses inclourien els beneficiats amb nom i cognom, els metges es van mobilitzar per a protestar. I van guanyar. Finalment, el ministre del PP, Cristóbal Montoro va cedir el maig de 2017, el mes previ a la rendició de comptes anuals dels laboratoris, i va preparar una modificació del reglament perquè els sanitaris no haguessin de pagar IRPF per aquests pagaments. La campanya havia estat recolzada pel grup parlamentari de Ciutadans.
