L’anomenada llei d’Sturgeon, que ve a dir que el 90% de tot el que es produeix en qualsevol activitat humana és pura escombraria, té de llei científica ni més ni menys que la llei de Murphy i uns altres ocurrents adagis que han fet fortuna per aquesta certa dosi de debò que contenen. Encara que aquesta llei és probablement una exageració en molts casos, ni tan sols la producció científica es deslliura de la seva mordacitat. I, en aquests temps de sobreabundància, val la pena invocar-la –amb un punt d’ironia– per a cridar l’atenció sobre la rampant mala ciència i la dificultat de separar el gra de la palla quan es vol saber quina és la resposta científica a una pregunta de salut. En medicina, com en tants altres àmbits, la qüestió és com bregar amb la frustrant llei d’Sturgeon.
Les revisions sistemàtiques, un dels grans invents de la medicina de l’últim mig segle i potser un dels menys coneguts, van sorgir per a saber què fer quan es disposa de diversos estudis que donen resposta a la mateixa pregunta de salut. El gran problema que planteja l’acumulació d’estudis és que aquests poden tenir una qualitat molt diferent i, a més, poden oferir resultats discordants i fins contraposats. I la solució que ofereix una revisió sistemàtica és un resum de la informació existent (estudis primaris) sobre una intervenció mèdica (terapèutica, diagnòstica, preventiva, etc.) seguint un procés sistemàtic i explícit per a seleccionar el més rellevant i minimitzar els errors i biaixos. Però les revisions envelleixen, difereixen en el nombre d’estudis que inclouen, tenen una qualitat dispar i, a més, han proliferat com a bolets en els últims anys.
En poc temps, s’ha passat de la carestia a la sobreabundància de revisions sistemàtiques. Com trobar llavors la millor i la més actual? Epistemonikos (“el que val la pena conèixer”, en grec, segons assenyalen en la pàgina web) és una iniciativa desenvolupada a Xile que ofereix la base més gran de dades de revisions sistemàtiques amb un cercador intuïtiu per a trobar l’evidència disponible per a una determinada pregunta de salut. La base de dades inclou ja més de 300.000 revisions sistemàtiques, un volum ingent que només ha pogut ser identificat i classificat amb el concurs combinat de robots i una extensa xarxa de col·laboradors. La catalogació d’aquesta base de dades és rellevant perquè, d’una banda, agrupa les revisions sistemàtiques entorn de preguntes de salut específiques (les anomenades preguntes PIC) i, per un altre, indica quins estudis primaris s’inclouen en cada revisió. I, a més, presenta aquests dos aspectes de manera visual, en una matriu gràfica que ordena les revisions i els estudis indicant el seu any de publicació. D’aquesta manera, resulta fàcil identificar les revisions més actuals i completes. Encara que aquesta eina no és la solució perfecta per a localitzar la millor evidència, certament simplifica el procés.
La base de dades Epistemonikos té una orientació universal (pot usar-se en nou idiomes), però no està orientada al públic general. Com reconeixen els seus creadors, aquesta eina està dirigida a professionals de la salut, investigadors i decisors de salut. No obstant això, la metodologia de les revisions és tan tècnica que pot resultar complicada per a no pocs professionals de la salut. Malgrat algunes encomiables estratègies per a resumir i fer intel·ligibles els resultats d’una revisió sistemàtica al públic no expert, la veritat és que només resulten accessibles a les persones ben informades. Les eines visuals i la combinació de formats, juntament amb una sàvia i dosada utilització del llenguatge, semblen ser el camí, però queda molt per fer i innovar per a traslladar el coneixement de les revisions sistemàtiques als no experts.
