Carolina Chung és mediadora intercultural de la comunitat xinesa. Actualment treballa amb dones víctimes de trata. Abans, durant set anys, va treballar acompanyant persones d’origen xinès en les seves visites mèdiques. Ha participat al costat d’altres mediadores i altres perfils sanitaris com llevadores a l’informe de Farmamundi “Atendre l’embaràs i el part a Barcelona. Imatges i veus de professionals de la ciutat”.
La publicació identifica un conjunt de propostes de millora per al sistema públic català centrades en la incorporació de la mirada intercultural i de gènere en els serveis de ginecologia i obstetrícia. Proposa fer-ho mitjançant la inclusió de la mediació intercultural a la cartera de serveis, major formació de personal en competències interculturals i la creació de xarxes de salut comunitària que apropin el sistema públic de salut en la comunitat i en els barris.
Parlem amb Chung de les barreres que troben les dones migrades i sobre la importància en general d’incorporar la mediació intercultural a la carta de serveis sanitaris per facilitar la seva atenció.
Com va arribar a tu el projecte que s’ha materialitzat amb l’informe de Farmamundi?
Va ser Farmamundi directament qui es va posar en contacte amb mi. Em va agradar la seva forma de plantejar-ho a través de trobades de grups mixtos que ajuden a agafar una mirada més intercultural i des de diferents camps professionals. M’ha agradat aquesta forma de treballar perquè normalment cadascú opina des del seu punt de vista el que creu que falta en el sistema. En ajuntar les opinions podem plantejar una mirada cap a les dones amb informació més completa.
Mai havies treballat amb Farmamundi abans. Com et van conèixer?
Doncs no ho sé exactament però suposo que buscant en llistes de mediadors. Actualment som molt pocs treballant i molt pocs per cada cultura.
Com va començar la teva carrera com a mediadora intercultural?
El 2008 fins a 2015 amb un projecte de la Caixa de mediadors. Vaig començar la formació amb ells, vaig fer pràctiques i vaig començar a treballar. El 2015 es va acabar el pressupost que rebien des de la Generalitat i el van parar. Hi ha un altre grup que també té uns quants mediadors. El projecte on vaig estar va començar amb 50 mediadors i l’objectiu era aconseguir formar uns 100 mediadors a Catalunya.
El 2012 érem bastants. Potser llavors a Barcelona érem 20 però es va anar reduint fins que els últims tres anys el grup va quedar en 4-5 persones. Hi havia un mediador per diverses cultures. Per exemple un mediador pakistanès també podia treballar amb persones d’origen hindú.
Com vas entrar en el món sanitari?
Perquè al grup arribaven peticions d’assistència a hospitals. Les demandes podien arribar-nos des de treball social, de metges, d’infermeria o d’administratives. Ens feien comandes i quedàvem en un dia i una hora per fer l’acompanyament.
Has treballat amb homes i dones però a la fi has estat més amb elles. D’aquí els coneixements que has aportat a l’informe.
Vaig treballar també amb Salut i família, una associació específica per a dones. Allà fan seguiment a dones embarassades, tenir una xerrada o com a mínim comentar els drets que tenen.
Quina era la teva funció en l’informe llavors?
Farmamundi estava fomentant aquest projecte i vaig començar a anar. Vam treballar diferents temes en diferents sessions però sempre estàvem barrejades mediadores i llevadores. Hi ha una necessitat de mediadors i entre totes vam veure que és imprescindible incloure-ho en el sistema. Planegem aquest projecte per incloure aquest perfil. A part també treballem a dissenyar un grup de dones… Més endavant d’aquesta primera fase de projecte volem formar un grup de dones embarassades i allà poder fer sessions educatives.
Amb quin objectiu?
Facilitar el procés. La gent pot saber on ha d’anar però així i tot hi ha molts problemes. Tenir una cultura diferent, les formes de fer o els costums de cadascuna en el procés de l’embaràs i el part són molt diferent. Això s’ha de tenir en compte a l’hora d’atendre les dones.
Quines demandes t’has trobat per part de les dones que has acompanyat?
Les dones xineses no tenen costum d’anar al CAP a la Xina ni de fer-se un seguiment o una citologia… Ho fan d’una manera diferent. Així, en el moment d’entrar a la cabina i que t’examinin l’interior és quan la dona sentirà més vergonya o es sentirà més incomoda.
Potser una dona que no ha crescut en aquesta societat no està acostumada a segons quines pràctiques. De fet, en molts països moltes dones exigeixen que la seva ginecòloga sigui dona, ja que, a més, despullar-se davant un desconegut els fa molta vergonya. Però es pot ajudar. Per exemple, un detall és la manera de posar la bata, canvia si està oberta per davant o per darrere … Són cosetes o detalls què poden fer sentir malament a una persona. Tot això són aspectes culturals que volem treballar perquè són coses senzilles que si es saben poden facilitar molt les pràctiques.
La idea també és recollir tot això i parlar amb Salut perquè implementi aquestes pràctiques en els seus centres?
L’objectiu és que en el moment d’atendre dones de diferent cultura qualsevol professional sanitari pugui tenir tot això en compte. Per tant, que tingui formació i accés.
Quina estratègia desplegareu amb el Departament de Salut per difondre el tema?
Volem insistir en com és d’imprescindible aquest paper i aquest perfil. Pensem que és fonamental garantir els drets a tots els usuaris. Un dret és que el metge et pugui entendre. Primer per idioma, després també per conèixer el sistema. Per això també proposem grups amb usuaris on donar formació. Així sabran com aprofitar-ho, com usar-lo. Si es fan bones pràctiques a més, també serveix per baixar el cost en evitar haver de repetir proves o que es doni un abús de repetició de consultes simplement per no tenir clar com abordar una malaltia o no entendre què fer davant dels símptomes. També per evitar malentesos.
Parlant amb els professionals sanitaris en mediacions, com és la seva reacció davant les demandes?
Sempre hi ha de tot, però la majoria de professionals ens dóna respostes positives. Troben a faltar la nostra presència. El seu dia a dia de treball implica atendre molts pacients. Quan troben un al qual no poden entendre per l’idioma i no es poden comunicar o no poden entendre’l per les seves formes o les seves peticions relacionades per la cultura els costa més avançar. Això suposa més estrès i més temps a consulta. Tot això és el que volem desmuntar per poder treballar realment bé.
La teva sensació llavors és que us donarien suport?
La majoria de professionals si vol tenir-nos. Diuen que és un perfil bastant útil per a ells per treballar. Prendrien als mediadors com a part de l’equip sanitari. Així tindríem un equip més fort, que aportés coneixement de la cultura o l’idioma i tindríem millors resultats.
Tot i això, sobretot al principi, alguns professionals ens veien com una competència perquè pensaven que l’usuari ens tenia més confiança a nosaltres i que els trèiem el treball…
S’ha d’implantar la idea que és un treball d’equip. Metges, infermeria i llevadora treballen junts per opinar sobre un usuari. Haurien d’incloure als mediadors.
Al cap i a la fi podeu donar consells sobre pràctiques perquè la persona se senti més acurada.
Sí. Sensibilitzar una mica més i també evitar malentesos. Als hospitals ara els usuaris estan ingressats 24 h i si no es poden entendre bé amb les infermeres o no saben els costums d’aquí poden pensar que tot va malament. Per al professional sanitari també és molest entrar en una habitació on hi ha algú que no l’entén i li posa mala cara, es queixa o desconfia. És falta de comunicació.
En Atenció Primària s’està dient d’incorporar més disciplines. Una demanda seria segons dius incorporar també mediadors. Ho veus possible?
És difícil. Primer s’hauria de crear aquest perfil perquè ara no és a la borsa. Hi ha algun CAP o algun hospital que potser per la zona tenen més interès. Però com que no hi ha un perfil fet és difícil trobar una persona.
Una solució seria que donat que en un mateix barri hi ha dos o tres CAP… Es podria col·laborar. Potser per a un CAP no necessites un mediador fix 5 dies a la setmana però sí per a 2.
Els últims anys en el meu anterior projecte només quedava jo de mediadora de xinès a Barcelona. Anava a Can Ruti, a la Vall d’Hebron i a Sant Pau. Cada dia estava en un lloc diferent i això no funciona perquè només m’arribaven els casos més greus. A Vall d’Hebron anava un dia però és un hospital molt gran… Anar només un dia no serveix si quan em necessiten no em troben. Per als professionals és un servei que no funciona perquè no poden comptar amb nosaltres. Veuen que de tant en tant em poden enganxar però no sempre i juguen a la sort que estigui o no. És una llàstima.
Un altre exemple és Can Ruti on a la zona hi ha molts usuaris xinesos i a Vall d’Hebron també per volum que atén el centre. A part també hi ha la zona de rehabilitació i de maternoinfantil. Només per això ja és necessari més d’un mediador.
A tu et trucaven quan treballaves per a una empresa privada, no era un servei de l’hospital… L’ideal seria crear un perfil públic i que s’integrés?
Sí. Que es contractessin des de la Generalitat i després es repartissin depenent de les necessitats. Així es podria funcionar millor però és difícil perquè hi ha diferents sistemes: hi ha centres de l’ICS, altres del Consorci i cada hospital funciona diferent.
I en general la reacció dels usuaris ha estat bona amb la teva presència?
Sí. Els és molt útil. De fet, les assegurances privades han traduït el que ofereixen en diferents idiomes. M’han arribat tots els fullets i per captar els usuaris xinesos el primer que afirmen és que els posaran un mediador per a cada visita si ho necessiten. Això els crida molt l’atenció.
Els col·lectius xinesos que són aquí utilitzen molt poc el sistema de salut comparat amb els autòctons. El primer que em diuen la majoria és que no entendran res i que li suposarà moltes visites anar a comentar una malaltia perquè potser el dia de la cita no pot anar acompanyat del seu amic o fill que entén l’idioma. De vegades també perquè el metge no acaba de veure com tenir la conversa i li demana que vingui amb un intèrpret la pròxima vegada. Els usuaris no coneixen tants intèrprets, no hi ha tants al mercat com per anar a acompanyar a sanitat.
A més, encara que els xinesos es puguin defensar amb l’idioma en els seus negocis el vocabulari en un hospital o un CAP és molt diferent. I si no poden garantir que ho han entès tot al 100% sempre els queda una preocupació. Avui dia la majoria dels xinesos quan van a la Xina aprofiten per fer-se una revisió general tot i que saben que el sistema és pitjor o que han de pagar perquè el sistema no és universal. De vegades també van a propòsit si fa temps que tenen una malaltia que els preocupa. Després agafen l’informe i tornen aquí.
Els mediadors podem traduir una mica l’informe i entendre els noms de les malalties però molts detalls se’ns escapen. Jo no sóc especialista d’imatge i no les entenc. Si el metge no entén els informes, prefereix tornar a repetir la prova i això suposa més temps i l’usuari també ha gastat més diners.
Tornant a l’informe, us heu trobat amb dones que no van al metge fins que no han estat de part?
Alguna vegada em vaig trobar amb experiències així però cada vegada n’hi ha menys. Aquests són casos molt puntuals. El col·lectiu xinès sobretot és molt jove i la majoria ja sap que quan està embarassada ha d’anar al metge i començar un procés. Algunes que vénen de zones rurals no coneixen aquests procediments i si no tenen recursos i no entén l’han anat deixant fins que en els últims dos mesos si es plantegen que han de començar a preparar-se.
Tu ets mare de dos fills. Com va ser la teva experiència?
Jo conec l’idioma i el sistema però sí que et trobes amb coses. Serà igual per a una dona nascuda aquí que mai ha tingut cap experiència. És la primera vegada, el primer part, qualsevol que entri allà està nerviosa.
Això per a una migrant creix més. Primer de tot està fora del seu país, potser té a la seva família o potser no. Potser no té suport i no ha entès bé que li van a fer. Això li pot crear estrès en el moment del part.
Jo vaig tenir un primer part natural i vaig estar força temps a l’hospital. Em posava nerviosa cada vegada que em venien a mirar o a tocar o donar-me alguna cosa. Com se sentirà una persona que a sobre no entén l’idioma o no coneix el sistema?
Dolor, estrès, no saber quantes hores seran…
I també diuen que pot entrar un acompanyant però clar potser vol que entri la seva mare perquè és la que li dóna més confiança però ella tampoc coneix l’idioma. Si hi ha un professional en aquell moment a l’hospital que pugui solucionar aquests problemes anirà tot molt millor. Si durant tot el procés d’embaràs fins al part es pot tenir una mediadora com es té una llevadora que et porta en tot el procés aniria tot millor. La majoria reconeix que si ho necessitarien encara que no sigui necessari en cada sessió. I millor si la mediadora és la mateixa i segueix fins al final
Així es crea el vincle
Sí. I així seria més fàcil també per convèncer les dones xineses que participessin de les formacions educatives per al part i postpart.
És millor que les dones de diferents cultures participin de les mateixes formacions barrejant perquè significa que elles ja han agafat també la seva autonomia i saben com moure i com actuar. Es pot plantejar fer sessions reduïdes amb dones que no entenguin res l’idioma. Potser cal acompanyar-les a una o dues sessions i després ja poden seguir soles. Cada dona, cada cas és diferent, però així es fomenta i després elles ja podrien participar en algun tipus de formacions.
