La pandèmia del COVID19 ens ha fet tocar de peus a terra. Per primera vegada els països rics s’han vist vulnerables davant un problema de salut. Malgrat que les borses han experimentat una caiguda superior a la de l’inici de la segona guerra mundial, els estats han prioritzat la salut a l’economia. Han decretat uns confinaments que ensorren les empreses i suprimeixen els drets democràtics dels ciutadans. Els governants no volen ser responsables d’unes morts produïdes per l’incapacitat del sistema de salut per absorbir l’atenció a un nombre tan elevat de malalts.
Una vegada més ha quedat clar que la salut no és una responsabilitat exclusiva del sistema sanitari. El primer món ha comprovat que s’enfronta a seriosos problemes de salut sense disposar de cap vacuna ni cap medicament que els resolgui. Al contrari, es veu obligat a aplicar mesures pròpies de l’edat mitjana com son l’aïllament dels malalts, la quarantena dels contagis, el distanciament social o el confinament domiciliari. Potser aquest episodi farà reflexionar al primer món que malgrat estar més amenaçat pels virus que per les guerres, destina paradoxalment més diners a la recerca militar que a la de la salut.
La pandèmia ha modificat la forma com els ciutadans utilitzen el sistema sanitari. Han vist amb disgust com les mútues privades que paguen religiosament es desentenen del problema i com el sistema públic afrontava amb valentia aquest repte. Per fi han comprès que quan es presenten símptomes menors és millor quedar-se a casa que compartir la sala d’espera amb pacients molts més greus. Tots estem aplicant mesures de protecció individual davant. Desitgem no col·lapsar el sistema. Evitem les visites presencials, preferim resoldre els problemes de salut i els tràmits burocràtic-administratius per telèfon i per correu electrònic. Ha millorat la imatge dels sanitaris públics davant la població que els hi demostra amb un aplaudiment diari al balcó a les vuit del vespre.
El Catsalut també ha hagut de posar les piles, finalment ha simplificat la gestió de la recepta electrònica. Ja no cal portar la còpia en paper a la farmàcia per retirar els medicaments, tal com havíem demanat repetidament, fins i tot en aquesta mateixa secció. Malgrat tot, l’INSS encara es resisteix a simplificar la gestió de les baixes laborals. Seguim amb el mètode paternalista-policial que desconfia sistemàticament del pacient i obliga a múltiples controls i partes de confirmació. Esperem que aviat la mateixa situació forci a una simplificació de la gestió d’aquesta prestació.
Els equips s’han consolidat, ha augmentat el companyerisme, la comunicació entre professionals i sobre tot els whatsapps amb continguts mèdics. Per fi els metges i les infermeres han agafat les rendes dels equips i han canviat l’organització d’acord amb les necessitats específiques de cada centre. Ja era hora. Els gerents però segueixen reunits, discutint de les seves coses, cada dia més allunyats dels pacients i amb menys credibilitat davant dels professionals. Malgrat el compromís professional, seguim amb els mateixos greuges retributius que van originar les vagues de l’any passat i encara no hem recuperat els conceptes retributius que teníem abans la crisi econòmica. És mot significatiu que aprofitant la pandèmia, el Ministeri allargui el període de residència dels que finalitzarien aquest mes de maig. Òbviament vol assegurar-se una mà d’obra barata, ja que si els precisa els ha d’oferir una posició d’adjunt. Ni tan sols una pandèmia els motiva a retribuir degudament als professionals.
La crisi del COVID 19 ha aconseguit canviar la conducta de la població, el paper dels professionals i de l’organització del sistema, uns canvis que no va aconseguir la pressió d’una severa crisi econòmica. El COVID19 ha vingut per a quedar-se i per tant haurem d’aprendre a conviure amb aquest problema. Com que no podrem ajornar definitivament les visites poc urgents, les intervencions quirúrgiques o el seguiment de les patologies cròniques, una vegada passi el pic de la pandèmia haurem de reprendre l’atenció ordinària al mateix temps que seguirem rebent pacients amb COVI19. El que no farem és treballar com abans. L’avenç de la telemedicina, la preocupació per fer un ús més racional dels serveis sanitaris i la influència dels professionals sobre l’organització de l’atenció també han vingut per a quedar-se. Segur que en aquests aspectes haurem fet un gras pas endavant.
