Fa uns anys la Marea Blanca i altres col·lectius van recollir més de 70.000 signatures per a potenciar l’atenció primària, molt aprimada en els últims anys, entre altres qüestions, per les retallades sanitàries i també perquè el model publico/privat català ha prioritzat l’hospitalocentrisme, deixant l’atenció primària en un estat precari, tot i que els professionals l’han dignificat.
En els últims anys han perdut milers de professionals, per diferents raons, fonamentalment per les retallades implementades pels últims governs de la Generalitat. Altres, fugen a centres privats, a altres països, a altres comunitats autònomes i a hospitals. Així passa amb els pediatres i altres professionals a causa d’una precarietat galopant a la sanitat pública. Hi ha gairebé un 40% de personal contractat i amb salaris miserables.
Ara que la pandèmia del COVID-19 està fent estralls, les autoritats catalanes i espanyoles estan sobrepassades. S’ha trigat a prendre mesures prou dràstiques per a protegir a la població i la falta de personal sanitari és palpable. Ho portem denunciant des de fa anys, des dels moviments socials, des del carrer, des de la Marea Blanca de Catalunya i les diferents plataformes del territori.
Veiem cada dia que els hospitals no donen abast, es menysprea l’atenció primària que podria fer de dic de contenció, però no el pot fer per falta de mitjans, materials i personal. La intervenció de la sanitat privada s’ha fet molt tard i han esperat que la pandèmia s’estengui per a intervenir-la.
Un altre dels temes preocupants és la picabaralla entre la Generalitat i el Govern central per la pèrdua de competències i la centralització de les decisions, deixant a les comunitats autònomes en mers òrgans de gestió.
Així s’ha vist en la falta de màscares, bates, i altres materials necessaris com està passant a alguns CAP del Baix Vallès. Aquesta situació és insostenible, no podem deixar als professionals sense protecció, hi ha molts en quarantena i altres infectats. Els centres sanitaris envien informació de les limitacions i dificultats que estan afrontant, sense que les autoritats facin tot el que es necessita.
L’atenció primària ha de ser porta d’entrada al sistema públic de sanitat perquè és la més pròxima a la ciutadania, la que detecta la malaltia, que realitza el seguiment, és la sanitat comunitària i preventiva. A més, el paper de l’atenció primària és crucial en aquests moments per a la detecció dels símptomes i la malaltia, i per a evitar l’expansió de la pandèmia.
Ens arriben notícies del tancament d’alguns centres per falta de personal per contagis i quarantenes. Perquè l’atenció primària està passant a un segon pla com més la necessitem, amb la crisi sanitària més important de la nostra història recent? La consellera Alba Verges sempre ha dit que el sistema sanitari se sosté per una atenció primària forta, però perquè no li estan donant la rellevància que diu tenir?
Els sanitaris d’atenció primària de la sanitat pública, per tant, no estan sent prou valorats, ni la seva funció sostinguda. D’aquí que hi hagi tantes sol·licituds de personal sanitari per a anar-se’n a altres països o regions de l’estat. El primer nivell del sistema sanitari, l’atenció primària pública, ha de ser potenciat i cuidat, fent possible la reversió de totes les retallades als quals està sent sotmès any rere any.
No es pot maltractar l’atenció primària com s’està fent per part dels Governs. Exigim la seva potenciació, més recursos de tota mena, protecció, augment de plantilles i que se la tingui més en compte en l’actual pandèmia sanitària que patim.
Una sanitat pública que no sigui primarista no podrà fer front als reptes necessaris de la societat actual en matèria de salut en un sentit ampli. Després d’aquesta pandèmia caldrà continuar lluitant per un sistema públic 100×100, universal i equitatiu.
