Des del començament de la pandèmia de COVID-19, centres de recerca públics i privats de tot el món lliuren la carrera per una vacuna i un tractament eficaç. Mentre els seus científics investiguen, organitzacions internacionals reclamen que els medicaments que es desenvolupin siguin accessibles per a tot el planeta.
Ja s’estan fent els primers passos. Divendres 24 d’abril es va acordar una col·laboració mundial entre l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la Comissió Europea i altres organitzacions com la Fundació Bill i Melinda Gates, anomenada Access to COVID-19 Tools (ACT) Accelerator, per accelerar el desenvolupament de diagnòstics, medicaments i vacunes contra la COVID-19 i assegurar-se que seran accessibles per a tots els països.
“El repte consisteix a accelerar i harmonitzar els processos per garantir que, una vegada que els productes es considerin segurs i eficaços, puguin arribar als milers de milions de persones del món que els necessiten”, va expressar l’OMS en un comunicat. No obstant això, experiències passades demostren que “fins i tot quan es disposa d’instruments, no han estat a l’abast de tots”.
El 4 de maig la Comissió Europea començar una campanya per reunir 7.500 milions d’euros destinats a aquest projecte, segons va explicar divendres passat la presidenta, Ursula Von der Leyen.
Els tractaments
Com drecera per trobar un tractament contra la COVID-19 es busca el reposicionament de fàrmacs que ja es feien servir per a altres malalties i poden ser eficaços contra el nou coronavirus. Tenen l’avantatge que la seva seguretat i perfil de toxicitat ja es coneixen i el procés s’accelera.
Un dels projectes més destacats és Solidarity, un megaassaig de l’OMS que provarà quatre dels tractaments més prometedors: Remdesivir, cloroquina i hidroxicloroquina, una combinació de Ritonavir / Lopinavir i Ritonavir / Lopinavir més Interferó Beta.
El que semblava més potent és Remdesivir, un fàrmac de l’empresa farmacèutica Gilead que posseeix la seva patent en més de 70 països i que podria bloquejar l’entrada de genèrics fins a l’any 2031, segons l’organització Salud por Derecho, fundació sense ànim de lucre per la salut universal.
Vanessa López, directora de Salut per Dret, alerta a SINC del perill d’aquesta situació. “Si només una companyia té la patent, podríem trobar-nos amb problemes de subministrament i preus abusius”, afegeix López. “Seran milions de persones les que necessitaran el medicament”.
Javier Padilla, metge d’atenció primària i autor del llibre A qui deixarem morir?, Sosté que la seva patent podria limitar l’accés, i coincideix amb López: “Pot ser un problema perquè tindran una baixa capacitat de sostenir la demanda en termes de producció del medicament, i per la fixació del preu”.
De fet, Gilead va reconèixer el mes passat que no podia fer front a la demanda de Remdisivir que s’estava produint per l’ús compassiu d’aquest medicament a Europa i els Estats Units, és a dir, la seva utilització en pacients de COVID-19 al marge de l’assaig clínic.
Salud por Derechos, al costat d’un centenar d’organitzacions civils, va escriure a finals de març una carta a la companyia demanant-li que “reconegui plenament l’escala i les conseqüències potencials de perseguir drets exclusius en lloc de permetre l’augment de la producció i el subministrament assequible de Remdesivir durant aquesta pandèmia” i l’instava a posar a disposició pública totes les dades i coneixements dels seus assajos.
Els plans per desenvolupar un tractament amb Remdisivir semblen patir sots. Un document que va filtrar l’OMS per error i de què s’han fet ressò diversos mitjans revelar que un dels grans assajos que ho provava a la Xina no millorava l’estat dels pacients i va mostrar efectes secundaris. Aquest assaig va acabar abans d’hora, va explicar la farmacèutica en un comunicat, però altres segueixen en marxa.
Les patents
La cloroquina i hidroxicloroquina són medicaments genèrics contra la malària, mentre que la combinació Ritonavir / Liponavir sí que té patent en 39 països de la farmacèutica Abbvie sota el nom comercial Kaletra. Aquesta companyia va anunciar que podria renunciar als drets si s’arriba a comprovar la seva eficàcia, tal com va informar Financial Times.
Un altre fàrmac prometedor que ja s’està utilitzant per al maneig de la infecció respiratòria, com informa l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), és Tocilizumab. “La seva patent va expirar el 2017, tot i que encara no té biosimilar [fàrmac comparable al medicament innovador de referència una vegada que la patent ha expirat] el que podria dificultar que hi hagués un subministrament ràpidament”, afegeix López.
No és la primera vegada, ni serà l’última, que es qüestiona el sistema actual de patents en la indústria farmacèutica.
Segons explica a SINC Consol Giménez , professora titular de Malalties Tropicals i Salut Global de la Universitat d’Alcalá (UAH), “les patents són un dret exclusiu que atorga cada Estat als inventors, perquè puguin explotar comercialment les seves invencions per un temps determinat dins d’aquest Estat de manera que, un cop venci el termini de la patent, qualsevol la pugui reproduir lliurement”.
Aquesta exclusivitat sobre una invenció o tecnologia sol ser un mecanisme per estimular la innovació. No obstant això, Giménez creu que “hi ha límits” en aquest model. “El dret de patent d’un particular no pot esdevenir un obstacle que dificulti l’atenció de l’emergència”.
Les vacunes
En una situació similar a la dels nous tractaments es troben les vacunes. Encara que a data 26 d’abril ja hi havia 89 candidates, segons l’OMS, només set d’elles estan en avaluació clínica.
La professora Consuelo Giménez, que codirigeix el màster universitari en Acció Humanitària Sanitària de la UAH i Metges del Món, recorda que “l’alt nombre de dosis de la vacuna que fa falta en una situació de pandèmia fa difícil que puguin produir-se per un sol laboratori”.
“Previsiblement també estaran protegides per patent”, diu Vanessa López, per la qual cosa s’enfrontarien a problemes de subministrament i preus. A més, afegeix, “en els últims anys el nombre d’empreses que fabriquen vacunes ha anat decreixent, fet que suposa una dificultat afegida”.
Per això, multitud d’organitzacions internacionals insten els governs a prendre mesures, ja que les més eficaces s’han de fer a escala de cada país.
Les llicències obertes
Una de les solucions que proposa Salud porDerechos és que en els contractes de finançament que els estats estan donant per a la investigació de la COVID-19 “s’incloguin clàusules perquè els resultats tinguin preus que siguin justos i que siguin de llicències obertes”, segons explica la directora de l’organització.
“Com que hi ha una gegantesca quantitat de diners públics invertits en aquestes vacunes i aquests tractaments, cal que no hi hagi una llicència d’exclusivitat i pugui ser produïda per diferents companyies”, aclareix.
Efectivament, en el model actual de desenvolupament de fàrmacs i vacunes s’inverteix diners públics en investigació, “i després aquests coneixements es transfereix en exclusiva a companyies farmacèutiques perquè els desenvolupin i comercialitzin, moltes vegades a preus desorbitats”, recorda López.
En l’epidèmia, Espanya ha invertit gairebé 30 milions d’euros per a projectes d’investigació relacionats amb el nou coronavirus, tal com recull l’organització Salut per Dret en un informe.
La vacuna d’Inovio Pharmaceuticas, una de les que ja estan en fase clínica, ha estat parcialment finançada per la Coalició per a les Innovacions en Preparació per Epidèmies (CEPI), una coalició públic-privada fundada per Bill i Melinda Gates que té com a objectiu accelerar el desenvolupament de vacunes en epidèmies.
Llicències obligatòries per assegurar el subministrament
Una altra de les mesures proposades és la de llicències obligatòries. “L’Estat pot emetre immediatament un decret executiu sotmetent la patent, o la sol·licitud de patent, a llicència obligatòria amb la finalitat que la invenció sigui explotada per una entitat estatal o per tercers”, declara la professora de la UAH.
Aquests decrets es poden dur a terme en circumstàncies d’emergència per buscar el bé comú, com l’epidèmia actual, i a la companyia se li reconeix favor seu amb un pagament o ‘royalties’.
Hernán Núñez, exdirector de l’Oficina Equatoriana de Propietat Intel·lectual (IEPI / SENADI), declara a SINC que, “sens dubte, la situació que estem vivint a nivell global a causa de la COVID-19 s’emmarca dins d’aquestes circumstàncies”.
De fet, segons va recordar Salut per Dret en una carta a l’executiu espanyol, “mesures com les llicències obligatòries o la producció pública dels medicaments estan recollides en l’Acord sobre els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç (ADPIC) i podrien arribar a ser emprades pel Govern per assegurar el proveïment i els preus no abusius dels medicaments necessaris per a la protecció de salut en aquesta epidèmia”.
Mesures globals i coordinades
“Les llicències obligatòries ja han tingut èxit en altres ocasions. Per exemple, països com Zimbabwe i Eritrea van concedir patents sobre antiretrovirals contra la infecció per VIH i van aconseguir una reducció dels preus dels medicaments”, explica Núñez.
Diversos estats ja estan prenent mesures per assegurar l’accessibilitat dels medicaments en aquesta pandèmia, com Israel, que ha emès una llicència obligatòria per poder importar el fàrmac Kaletra des de països on hi hagi expirat la patent, com l’Índia.
No obstant això, Yuanqiong Hu, assessora legal de la campanya Accés de Metges Sense Fronteres (MSF), alerta a SINC que és necessari que les mesures es posin en marxa de forma mundial i coordinada.
“Qualsevol tractament o vacuna pot esdevenir un recurs escàs. Els països rics podrien emmagatzemar qualsevol recurs disponible i deixar als països amb capacitat limitada amb les mans buides”, declara.
“L’escala i l’impacte no tenen precedents i requereixen el ràpid establiment d’una producció i un subministrament diversos, suficients i coordinats a nivell mundial per a qualsevol tractament o vacuna que surti de les companyies farmacèutiques. Confiar en una sola empresa només donarà lloc a més tragèdies i comprometrà el control de la pandèmia”, insisteix.
Núñez opina que les empreses també han de posar de la seva part. “Les companyies haurien d’adoptar mesures per obrir les seves tecnologies patentades, dades, coneixements tècnics i línies cel·lulars necessàries per al desenvolupament de la producció”, afegeix.
En aquest sentit, Costa Rica va sol·licitar al març als estats membres de les Nacions Unides la creació d’un fons comú que recopili els drets sobre les dades i tecnologies útils contra la pandèmia, i que ha estat recolzada per desenes d’organitzacions en una carta a l’OMS, inclosa Salud por Derechos i l’exdirector de l’IEPI.
A més, un estudi de què es va fer ressò MSF ha estimat el cost de producció dels fàrmacs que s’estan estudiant i assegura que, si són eficaços, seria possible per a les companyies produir-les a preus baixos i així i tot obtenir beneficis.
“Només aturarem a COVID-19 amb solidaritat”, va dir divendres passat Tedros Adhanom Ghebreyesus, director general de l’OMS. “Els països, els associats a l’esfera de la salut, els fabricants i el sector privat han d’actuar junts i vetllar perquè els fruits de la ciència i la investigació puguin beneficiar a tots”.
