En les primeres setmanes d’abril, quan la pandèmia de la COVID-19 es va expandir pels Estats Units, els mitjans de comunicació es van fer ressò d’una evidència: el virus tenia una major taxa de mortalitat entre les poblacions negres, llatines i racialitzades de país. Es va especular sobre si determinades ètnies eren més vulnerables a la malaltia i alguns analistes van apuntar ja a les possibles causes socioeconòmiques que podien estar darrere d’aquest desenllaç.
Ara, un estudi d’un equip d’epidemiologia de la Universitat de Harvard, elaborat en col·laboració amb el diari Boston Globe, confirma aquesta segona hipòtesi. Les persones que viuen a les ciutats, poblacions i barris amb majors taxa de pobresa i d’amuntegament a les llars, són les que més acaben morint quan es contagien de COVID-19. I sí, en aquestes àrees empobrides és on viu majoritàriament la població negra, llatina i racialitzada.
Periodistes del Boston Globe van aconseguir, després de molta insistència, les dades bàsiques -nom, edat, ètnia, edat i codi postal- de les 20.000 persones mortes en les primeres 15 setmanes de 2020, per qualsevol causa, a l’estat de Massachusetts. Se’ls van lliurar a l’equip de Harvard, que va creuar aquesta informació amb la dels cinc anys anteriors. Els resultats van ser concloents: quan la pandèmia va esclatar als Estats Units i la mortalitat es va disparar a principis d’abril, ho va fer especialment en els guetos socioeconòmics. Les morts han estat un 40% majors a les ciutats i poblacions amb més població de persones negres i racialitzades, un 14% més en aquelles amb més habitants per habitatge i un 9% en aquelles més pobres en comparació amb les més riques de l’Estat.
Com explica en el reportatge resultant de la investigació publicat en Boston Globe, precisament allà habiten les comunitats els membres tenen més dificultats per confinar a casa seva i deixar de treballar, perquè solen estar empleats en l’economia submergida o en tasques molt precaritzades per les quals no cobren subsidis per desocupació. Persones que també es poden trobar en situació administrativa irregular i que, per tant, no van als hospitals no només per la por a unes factures que no podrien assumir, sinó també pel temor a ser deportades als seus països d’origen. Conseqüentment, moltes han acabat morint en habitacions en les quals poden viure famílies completes. Per això, en barris habitats majoritàriament per persones llatines, com un de la ciutat de Lawrence citat pel diari, els funerals s’han duplicat a l’abril.
“L’anàlisi de Harvard ha evidenciat que la pandèmia ha colpejat amb més cruesa a les comunitats que ja trontollaven en els marges, que patien els preus inassequibles dels lloguers, la contaminació de l’aire, i la desigualtat en l’accés al sistema de salut. El coronavirus ha amplificat aquestes crueltats”, sostenen els periodistes en l’article. En el mateix, el doctor Sandro Galea, epidemiòleg i degà de la Facultat de Salut Pública de la Universitat de Boston, demana als líders polítics que facin servir totes aquestes dades per entendre millor les necessitats sanitàries i estrènyer les bretxes en termes d’accés a la salut, no només per a la COVID-19, sinó per a moltes altres malalties que també “afecten desproporcionadament als barris amb baixos ingressos i a les comunitats racialitzades”.
Una situació extrapolable a Europa. Un reportatge del 25 d’abril de Washington Post recollia com la pandèmia i les mesures de confinament han desembocat en altercats en els suburbis de París i d’altres ciutats franceses. Els seus habitants no només suporten majors taxes de mortalitat pel virus, sinó que s’enfronten a identificacions, registres i multes quan es veuen obligats a sortir dels seus habitatges per treballar.
Els autors de l’estudi de Harvard insisteixen que han utilitzat una metodologia de fàcil aplicació en altres regions i països. Una eina d’utilitat per adaptar el sistema públic de salut a les característiques locals per a possibles noves onades de contagis.
