Opinió

Els negocis de la pandèmia

Hi ha més de seixanta equips al món treballant per a crear una vacuna contra el coronavirus, però van molt a poc a poc. Una declaració de Bill Gates al New England Journal of Medicine explica aquesta lentitud: “És necessari que els governs posin els fons perquè els productes per a la pandèmia són inversions de molt alt risc; el finançament públic minimitzaria els riscos per a les empreses farmacèutiques i ajudaria al fet que entressin en aquest tema amb els dos peus”.

Els capitalistes volen que l’Estat posi els fons i les empreses s’emportin els guanys. Perquè el negoci sigui complet, Gates remata: “Finalment, els governs han de finançar la compra i distribució de les vacunes a la població que la necessita”. És a dir, l’Estat finança la producció i després compra els productes a les empreses. La proposta de Gates deixa nua la veritat: no s’avançarà en les vacunes si no hi ha guany capitalista garantida.

Els bons negocis de la pandèmia

La indústria farmacèutica i de productes mèdics està vivint un moment d’esplendor. A mitjans de març de 2020, mentre queien les Borses del planeta, els títols d’Alpha Pro Tech, fabricant de masqueretes, es disparaven 232%. Co-Diagnostics pujava les seves accions 1.370% gràcies al seu kit de diagnòstic del virus responsable de la pandèmia. Cepheid, la principal fabricant mundial, ven el seu test a 19,80 dòlars quan el seu cost és de 3 dòlars. Les accions del laboratori californià Gilead grimpaven 20% per les perspectives de l’antiviral Remdesivir contra la Covid-19, recerca, al seu torn, subsidiada pel govern nord-americà. El valor borsari d’Inovio Pharmaceuticals, secundada per Bill Gates, escalava 200% per la seva vacuna experimental INO-4800.

Una altra manera de beneficiar-se és amb les inversions públiques. “Cada molècula aprovada per la FDA (ens federal que autoritza les drogues i imputs mèdics als Estats Units) entre 2010 i 2016 va ser objecte de recerques científiques finançades per l’Estat a través del NIH (ens federal que regula l’activitat en salut)”, segons el grup de defensa de Pacients per a Medicaments Accessibles. El govern nord-americà va gastar més de 100.000 milions de dòlars en aquest període, facilitant també que les empreses gaudissin del monopoli de la producció mitjançant la vigència de les patents.

Patents: una trava al desenvolupament

Les patents, que garanteixen la propietat dels productes i els mecanismes de producció per a cada empresa, són al mateix temps una trava perquè impedeixen la seva difusió. El conegut economista capitalista Joseph Stiglitz reconeix que “el control monopolitzador de la tecnologia utilitzada en la detecció del virus obstrueix la ràpida introducció de més kits de tests, com també són un fre les patents que posseeix l’empresa 3M per a masqueretes N95 i altres elements de protecció”.

Posa com a exemple, també, la PCV13, vacuna per a la pneumònia que, en ser propietat monopolitzadora de Pfizer, és inassumible pel seu cost per a gran part de la població mundial. A l’Índia, per exemple, tots els anys es registren més de 100.000 morts infantils evitables per pneumònia, mentre que la vacuna li genera a Pfizer ingressos anuals per al voltant de 5.000 milions de dòlars.

En les últimes dècades les multinacionals farmacèutiques van aconseguir, per mitjà de les patents, ampliar el seu monopoli sobre la producció de remeis a gairebé tots els països, encara que amb grans contradiccions. En 1997 el govern sud-africà, en la seva necessitat de fer front a l’epidèmia de sida, va promulgar una llei que va permetre suspendre les patents necessàries per a proveir els remeis requerits malgrat la tancada oposició dels Estats Units i les multinacionals. En 2001, durant l’anomenada crisi de l’àntrax, els Estats Units van fer el mateix, van suspendre la patent de la ciprofloxacina que posseïa Bayer per a tothom. Es va donar, llavors, la paradoxa que el país abanderat de la defensa de les patents monopolitzadores de la indústria farmacèutica va apel·lar a la sobirania que combatia en la resta del món.

Un món sense patents només és possible sense propietat burgesa

“Fa massa temps que acceptem el mite que el règim de propietat intel·lectual és necessari”, va escriure recentment Stiglitz. “Imaginem un món en el qual una xarxa mundial de professionals mèdics monitora l’aparició de nous ceps d’un virus contagiós, actualitzen periòdicament la fórmula establerta de la seva vacuna i després posen aquesta informació a la disposició de companyies i països de tot el planeta… sense qüestions de propietat intel·lectual i sense monopoli farmacèutic…” Però la norma és la realitat que ell mateix denúncia, les lleis del capitalisme buscant augmentar la renda del capital, i que només pot desaparèixer amb la desaparició d’aquestes relacions de propietat.

El capitalisme és la trava que impedeix derrotar d’un cop a la pandèmia. Hem vist a la burgesia imperialista mundial implantar els plans d’ajust que van destruir els sistemes de salut, fins i tot en els seus propis països d’origen; hem presenciat la seva lluita contra les quarantenes com als Estats Units, Itàlia, el Brasil i uns altres sense reparar en les morts ni en la disseminació del virus; estem veient ara com es realitzen abundants negocis a costa de la necessitat dels pobles i al mateix temps continua rebent subsidis i privilegis de l’Estat amb fons que haurien d’anar al poble en quarantena.

Els treballadors i el poble hauran d’avançar cap a l’estatizació dels serveis de salut i la producció d’imputs, remeis i vacunes. Sota control dels treballadors, han de ser posats al servei de la lluita contra la pandèmia. Aquestes mesures, acompanyades amb la suspensió dels pagaments del deute extern i l’impost a les grans fortunes, permetrien accelerar la superació de la pandèmia i alliberar a la humanitat de la prolongació d’aquests horrors i sacrifici de vides.

Dr. Reynaldo Saccone, és ex president de la Cicop (Associació de Professionals de la Salut de la Província de Buenos Aires). Publicat abans a Izquierda Socialista