La Fundació ”la Caixa”, presidida per Isidre Fainé i dirigida per Antoni Vila, destina 1,8 milions d’euros a sis projectes seleccionats a la convocatòria exprés del programa CaixaImpulse COVID-19. Aquests projectes pretenen trobar noves vies per fer front a l’actual pandèmia, que ha provocat la presa de mesures de contenció a escala mundial, amb grans repercussions sanitàries i socials.
Segons dades de la Johns Hopkins University, a hores d’ara, la malaltia afecta més de 4.718.000 persones de 188 països, i ha causat més de 315.280 morts al món.
«Trobar solucions per fer front a la crisi sanitària i social generada per la pandèmia del coronavirus és una prioritat per a la Fundació ”la Caixa”. Esperem que aquests projectes contribueixin a posar fi a aquesta malaltia, que té efectes devastadors arreu del món, així com a estar més preparats davant els reptes d’avui i del futur», ha comentat Àngel Font, director corporatiu de Recerca i Estratègia de la Fundació Bancària ”la Caixa”.
La comunitat científica mundial està treballant i col·laborant com mai abans en la història amb un objectiu comú: combatre el SARS-CoV-2. En aquest sentit, amb la finalitat de contribuir a trobar possibles vies de curació, la Fundació ”la Caixa”, a través de la seva convocatòria exprés, ha seleccionat sis iniciatives d’innovació biomèdica: tres d’aquestes se centren en la recerca d’una vacuna, una altra en l’aplicació de teràpies experimentals, una altra en el desenvolupament d’un test de diagnòstic, i l’última en la creació d’un dispositiu mèdic, un respirador de baix cost. A continuació, s’ofereix un resum dels projectes seleccionats:
Test de diagnòstic del SARS-CoV-2 – CNIO – CSIC
Investigadors del Centre Nacional d’Investigacions Oncològiques (CNIO) i del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CMBSO-CSIC) desenvolupen un kit de diagnòstic del SARS-CoV-2 basat en un mètode fiable de detecció d’àcids nucleics ja existent, que es millorarà per detectar l’ARN genòmic del virus. El seu test innovador, COVI-PHI, és més barat i senzill que els tests actuals, i es basa en propietat intel·lectual desenvolupada a Espanya. Per aquest motiu, el projecte, codirigit per Felipe Cortés (CNIO) i Luis Blanco (CBMSO), permetrà el desenvolupament d’un test que estarà ràpidament disponible per al sistema d’atenció primària espanyol. A més, el COVI-PHI podria ser la millor opció diagnòstica per a dispositius portàtils en països amb una renda baixa o mitjana.
Finalment, aquests nous desenvolupaments podrien arribar a aplicar-se en molts altres patògens, cosa que ampliaria significativament el potencial de mercat del test.
Desenvolupament d’una vacuna translacional contra la COVID-19 – Facultat de Farmacia de la Universidad de Lisboa
Helena Florindo i el seu equip de la Facultat de Farmácia de la Universidad de Lisboa van desenvolupar una nanoplataforma de vacunes altament efectiva per a l’estimulació de la producció d’anticossos contra el càncer. Quan va esclatar la crisi del coronavirus, van redirigir els seus esforços per aplicar aquesta tecnologia en el desenvolupament d’una vacuna contra el SARS-CoV-2, que també proporcionarà altres components específics descoberts en integrar la bioinformàtica amb una anàlisi estadística a gran escala. Ja s’ha observat que aquest enfocament augmenta la producció d’anticossos que poden bloquejar l’entrada del virus, estimulant la immunitat. Segons aquesta evidència, es preveu obtenir una vacuna contra la COVID-19 eficaç i segura.
SARSVAX: desenvolupament d’una vacuna multiepítop contra el SARSCoV-2 amb l’ús de la plataforma de vacunes PLASMIVAX – Instituto de Salud Carlos III
SARSVAX és una nova vacuna per a la COVID-19 que un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Carlos III (ISCIII) desenvolupa sota la coordinació de Michael McConnell. El seu enfocament innovador combina múltiples components del virus amb una innovadora tecnologia d’ADN que estimula la resposta immunitària. Ara, el grup treballa per aconseguir la validació preclínica del seu prototip contra el SARS-CoV-2 —basada en una robusta plataforma de vacunes desenvolupada pel Centre Nacional de Microbiologia—, així com per establir un procés de fabricació i iniciar les mesures reguladores. S’espera que aquesta tecnologia indueixi una excel·lent resposta immunitària en la població general, cosa que li conferiria un gran potencial per al sector farmacèutic.
CoV2-BMEP i CoV2-TMEP: dues noves vacunes multiepitòpiques polivalents contra el SARS-CoV – CNB-CSIC
Investigadors del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC), sota la direcció de Mariano Esteban, desenvolupen una nova estratègia de vacuna contra el SARS-CoV-2 causant de la COVID-19, amb l’objectiu d’evitar-ne la propagació i possibles brots futurs. El projecte se centra a dissenyar i validar de forma preclínica nous compostos amb activitat immunògena dirigits a regions conservades (menys susceptibles a la mutació) de l’estructura del SARS-CoV-2.
En potenciar la producció de limfòcits inductors d’anticossos i de cèl·lules citotòxiques, s’espera que aquests agents proporcionin una immunitat potent i de llarga durada contra el SARS-CoV-2 i altres virus similars, així com una resistència més gran a l’evolució que presenta ara el coronavirus.
Agents de molècula petita dirigits a l’ARN contra el SARS-CoV-2 – Fundación Universidad Católica de Valencia
José Gallego i el seu equip de la Fundació Universitat Catòlica de València Sant Vicenç Màrtir tenen com a objectiu desenvolupar un agent antivíric que bloquegi la replicació del SARS-CoV-2 actuant sobre l’ARN del virus. Els investigadors han identificat diferents tipus de compostos amb una potent activitat antiretroviral, incloent-hi fàrmacs ja aprovats que podrien ser susceptibles de reconvertir-se per a aquest altre propòsit. Ara, investiguen els seus efectes en la replicació del SARS-CoV-2, i més endavant seleccionaran els millors candidats perquè puguin ser valorats en assajos preclínics.
També identificaran noves molècules que s’uneixin a estructures específiques formades per l’ARN viral. Si es descobreix que els compostos són eficaços per evitar la replicació del SARSCoV-2, les molècules també podrien arribar a usar-se com a antivírics d’ampli espectre contra futurs brots. També participen en aquest projecte els laboratoris de Kris White i Adolfo García-Sastre (Mount Sinai, Nova York) i Vicente Marchán (Universitat de Barcelona).
Desenvolupament i producció descentralitzada d’Atena Ventilator, respirador artificial – CEiiA
La pandèmia de la COVID-19 ha suposat una pressió sense precedents per als sistemes sanitaris d’arreu del món. En concret, s’ha observat falta de subministrament de sistemes mèdics de respiració artificial, que augmenten la supervivència dels pacients. Dirigit per Tiago Rebelo, del Centre of Engineering and Product Development (CEiiA), aquest projecte té com a objectiu cobrir la gran demanda d’equipaments de respiració artificial. Aquest enfocament ofereix una solució de baix cost, fàcil de muntar i de producció local, mitjançant el desenvolupament, la creació de prototips, la validació i la industrialització descentralitzada d’un nou respirador invasiu mecànic.
Una avaluació ràpida i eficaç per a un moment d’emergència
Davant la situació d’emergència, els criteris d’avaluació han tingut en compte l’eficiència i una implementació dels projectes que permeti aplicar com més aviat millor les solucions proposades. En aquest sentit, en el moment de seleccionar les sis iniciatives guanyadores, s’ha valorat la viabilitat tècnica i científica, el potencial de transferència, la rellevància social i l’impacte del projecte.
Experts internacionals del panel de selecció
Entre el panel de professionals que han format part del comitè de selecció, es troben reconeguts experts en gestió de la innovació i la recerca biomèdica, com ara Albert Barberà, director de l’eHealth Center de la Universitat Oberta de Catalunya; José Luis Cabero, CEO a AELIX Therapeutics; Pablo Cironi, de Caixa Capital Risc; Alexandre Lourenço, Hospital Administrator al Coimbra Hospital and Universitary Centre (CHUC); Carlo Mango, Head of Research and Technology Transfer a Fondazione Cariplo; Alberto Mantovani, Scientific Director de l’Istituto Clinico Humanitas de Milà i professor d’Immunologia a la Universitat de Wuhan; Javier Ruiz Guiñazú, director i Clinical Trials Research and Development Lead a GSK Vaccines, i Teresa Tarragó, cap executiva i
cofundadora d’Iproteos.
Acompanyament exhaustiu i personalitzat
Els projectes seleccionats obtindran un suport financer de fins a 300.000 euros, així com la possibilitat d’accedir als mentors i experts que calguin per al correcte desenvolupament de les iniciatives.
Èxit de la convocatòria: en només 21 dies, 349 projectes
La convocatòria CaixaImpulse COVID-19 exprés ha estat un èxit. Des que es va obrir el 27 de març fins al 15 d’abril, dia en què va acabar, s’hi van presentar 349 projectes, una xifra que suposa gairebé 10 vegades més sol·licituds de l’habitual en les convocatòries d’aquest programa. Les propostes presentades provenen de 222 centres de recerca, hospitals, universitats i parcs tecnològics d’Espanya i Portugal. La major part pertanyen a diferents institucions de Catalunya (101), la Comunitat de Madrid (74) i Portugal (44).
Les propostes rebudes pertanyen a diferents àmbits de la innovació: 171 projectes són de l’àrea terapèutica (49 %); 110, del camp del diagnòstic i els dispositius mèdics (32 %), i 68, del sector de la salut digital (19 %).
