Segons donava a conèixer el Diario de Teruel, el Jutjat del Social de Terol ha condemnat a les administracions de la Comunitat Autònoma d’Aragó per haver vulnerat els drets dels treballadors durant la pandèmia de la Covid-19. La sentència condemna a la Diputació General d’Aragó, al Servei Aragonès de Salut i a l’Institut Aragonès de Serveis Socials per haver vulnerat els drets dels treballadors i empleats públics de Terol en matèria de prevenció de riscos laborals en no proporcionar-los els equips de protecció individual (EPI) adequats.
La magistrada del jutjat del Social de Terol, Elena Alcalde, ha dictat una sentència en la qual estima la demanda presentada pel sindicat FASAMET i signa la condemna a aquestes administracions públiques a proporcionar els EPI als treballadors de tots els centres sanitaris, unitats sanitàries, centres sociosanitaris o socials, públics, concertats i privats intervinguts, dirigits o coordinats de la província de Terol. En l’àmplia i detallada sentència dictada, la jutge centra el debat jurídic en la tutela de drets fonamentals i la prevenció de riscos laborals i davant de les argumentacions esgrimides per les administracions codemandades, sosté que l’administració autonòmica conserva, dins del seu àmbit de competència, la gestió dels corresponents serveis sanitaris, i ha d’assegurar en tot moment el seu adequat funcionament.
Les condemandes van afirmar que la salut no és un dret fonamental i que per tant no té consistència el plantejat. Davant d’això, la magistrada va respondre dient que “hi ha tan íntima relació entre la salut i la integritat física, i que podria existir vulneració de l’art. 15 de la Constitució, quan es generi un risc greu per a la salut dels treballadors, ometent les obligacions de protecció i prevenció que competeixen a l’ocupador “. En el seu raonament incideix que “la declaració de l’estat d’alarma no comporta la suspensió dels drets fonamentals al·ludits en la demanda com la vida, la integritat física, ni la salut, ni tampoc suposa la suspensió dels drets a la protecció i prevenció de riscos laborals”, explica el TSJA.
Davant la premissa de les administracions sobre que ens trobem davant d’un supòsit de força major, imprevisible i inevitable, la magistrada argumenta en contra d’això que “la pandèmia, i en conseqüència la crisi sanitària que ens ocupa, no és un supòsit de força major o risc catastròfic, ni un succés que no hagués pogut preveure o que fos inevitable”. Entén que l’Administració va haver d’actuar “segons el principi de precaució, d’acord amb aquest nou ordre que evidenciaven les coordenades exposades” -en referència als reiterats anuncis realitzats per l’OMS – i conclou dient que “va haver de preveure la necessitat de disposar d’abundants EPIS per als sanitaris amb la finalitat de protegir-los enfront del risc de contagi per Covid-19, la qual cosa redundaria en la protecció de la resta de la ciutadania”.
