Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El serial polític generat al voltant de l’externalització per part de la Generalitat d’un servei telefònic de rastreig de possibles casos de COVID podria tenir un beneficiari inesperat: Ferroser, la filial de Ferrovial a la qual es va adjudicar en primer lloc el contracte. Si la Generalitat continua endavant amb la seva intenció de trencar l’acord, la multinacional podria guanyar abans de despenjar un telèfon una suma en concepte d’indemnització que aniria entre els 510.872 euros, segons les previsions més baixes, i els 938.602, segons les més generoses.
La forquilla és àmplia i no hi ha molts antecedents d’una operació similar, en què una administració pública es retiri d’un contracte unilateralment després d’atorgar-i sense causa tècnica ni prevista en els plecs. Amb caràcter general, la llei Contractes de Sector Públic estipula que la indemnització que ha de rebre el contractista és del 6% del total si ja ha començat el servei, com és el cas de Ferroser, que té un contracte vigent des del dia 1 de juny.
No obstant això, en el cas del contracte per rastrejar telefònicament a possibles contagiats, aquest constava d’una part fixa, que puja a una mica més de 8,5 milions d’euros, i una part variable que podia suposar un cost de fins a 7,1 milions més. Els experts dubten, però, sobre si s’ha de pagar indemnització per aquesta part variable, en considerar que podria entendre que tota ella o almenys una part no pot considerar-se una pèrdua imprevista. És per això que, segons el que s’acabi negociant, el preu final de la compensació pot variar en fins a 400.000 euros.
La llei de contractes estipula a més que en cas que l’administració vulgui revertir un contracte sense una causa prevista, l’empresa té dret a oposar-s’hi. D’ocórrer això, és la Comissió Jurídica Assessora, un òrgan consultiu de la Generalitat, qui ha d’emetre un dictamen sobre la qüestió. Serà aquest informe el que acabi determinant la quantia de la indemnització, sense perjudici que la contractista té dret a recórrer als tribunals.
Salut ja ha consultat a Ferrovial
Fonts de Ferrovial confirmen que el departament de Salut ja els ha preguntat per la indemnització que reclamarien en cas d’una revocació del contracte. Una xifra que la companyia encara no ha calculat. Des de l’empresa recorden que la Generalitat no només hauria de fer front a la possible compensació per lucre cessant, sinó també pagar els acomiadaments o fer-se càrrec dels contractes de les prop de 200 persones que ja treballen en el servei.
A l’empresa dubten que la Generalitat tingui capacitat per substituir immediatament d’una infraestructura com la que ells proveeixen, ja que l’administració pública hauria de responsabilitzar-se de les contractacions, la coordinació i la direcció operativa, a més de comptar amb una plataforma tècnica. “Si cessa el contracte, podem deixar els treballadors, però la infraestructura ens l’emportem perquè és la nostra”, il·lustren des de Ferrovial.
A més, si aquestes dificultats per donar continuïtat al contracte es traslladessin a la realitat, per a la Generalitat seria pràcticament impossible complir amb els requisits imposats pel Ministeri de Sanitat per als canvis de fase. En total Catalunya calcula que necessita una mica menys de 200 rastrejadors quan l’epidèmia està en una taxa baixa de contagis, com és l’actual. Però les necessitats poden augmentar fins als 900 professionals en el pic d’un eventual rebrot.
Per part del departament de Salut prefereixen no aventurar-se en assenyalar una xifra sobre la possible indemnització. Tant la consellera Alba Vergés com el vicepresident econòmic de la Generalitat, Pere Aragonès, van reconèixer aquest dimarts que la Generalitat hauria de pagar una indemnització a la filial de Ferrovial si trencava el contracte. “Si genera inquietud i malentesos en el sector, no ens sap greu replantejar el contracte, al contrari”, va afirmar Vergés. Fonts de la conselleria afirmen que continuen explorant totes les opcions per revertir el contracte subscrit i buscant una altra entitat per fer-se càrrec del servei.
Versions contradictòries al Govern
La polèmica pel contracte que dóna a Ferrovial la gestió del servei de rastreig de contactes de COVID va generar una forta polèmica entre les organitzacions de sanitaris i en els partits de l’oposició des de dijous passat, quan es va conèixer el contracte. Però la tensió aviat es va traslladar al si de la Generalitat, amb un nou xoc entre JxCat i ERC que es va posar en relleu el dilluns, quan la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, va reclamar que es replantegés la contractació.
A partir d’aquest moment dues versions sobre la pugna interna han corregut en paral·lel. La primera assegura que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria traslladat durant el cap de setmana al vicepresident Pere Aragonès ia la consellera de Salut, Alba Vergés, el seu desig que el contracte amb Ferroser es revertís. Fonts de l’Oficina del president asseguren que Torra ho va fer mitjançant un missatge telefònic.
En Vicepresidència, en canvi, van negar que Torra hagués parlat d’anul·lar el contracte i, encara que van admetre que hi havia hagut converses sobre l’externalització, van rebutjar donar detalls per considerar-les comunicacions internes al Govern. En la roda de premsa d’aquest dimarts Aragonès de nou es va negar a confirmar o desmentir haver rebut l’ordre de Torra, i ha assegurat que la decisió sobre el contracte l’havia pres conjuntament l’Executiu.
