Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 82% dels països d’Europa ha augmentat els serveis de cures pal·liatives entre 2005 i 2019, però aquest creixement ha estat desigual entre els estats més occidentals, amb més ingressos, i els orientals, amb menys. No obstant això, Espanya trenca aquesta regla: el nombre d’assistències detectades ha passat de 139 el 2005 a 104 en 2019.
Així es desprèn d’una investigació liderada per l’Institut Cultura i Societat de la Universitat de Navarra (UNAV), que ha analitzat 51 països, el 94% dels que componen la regió europea de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Els resultats revelen que en els territoris analitzats hi ha hagut un increment del 104% pel que fa als equips d’atenció domiciliària, 1 el 82% en els serveis d’hospitalització i un 48% en els equips de suport hospitalari.
“Mentre que tots els serveis han crescut en els països amb rendes més altes, en els de renda mitjana només han augmentat els segons”, assegura Natàlia Arias-Casais, autora principal de l’article, publicat a la revista Palliative Medicine.
A més, si bé els estats d’Europa central han millorat significativament en atenció domiciliària i serveis d’hospitalització, a la zona occidental ho han fet en suport hospitalari i cura a domicili, sent aquest últim el servei més destacat.
“Els estats estan molt per sota de les recomanacions de l’Associació Europea de Cures Pal·liatives (EAPC) per tenir una cobertura mínima, dos serveis per 100.000 habitants”, afirma Arias-Casals. “Això és important perquè en la regió cada any moren 5 milions de persones sense accés a cures pal·liatives, dels quals 180.000 són nens”, lamenta.
Els països que encapçalen la llista de ràtio de serveis per cada 100.000 habitants són Mònaco (2,58), Lituània (1,38) i Suècia (1,19), mentre que en algunes nacions com Turquia o Montenegro és de zero tot i que la necessitat de cures pal·liatives continua augmentant. A Espanya, la ràtio ha baixat de 0,32-0,22, aproximadament una dècima part del que recomana l’EAPC
.
Diferències entre els estats
Dotze països van comunicar un augment de la prestació total de serveis especialitzats per cada 100.000 habitants en l’últim període de 2012 a 2019 (Albània, Armènia, Xipre, França, Finlàndia, Grècia, Mònaco, Kazakhstan, Kirguizistan, Ucraïna, Moldàvia i Rússia). Sis d’aquests països corresponen a països d’ingressos baixos i mitjans situats a Europa central i oriental.
Divuit països (35%) van registrar les millores més significatives, amb augments en la prestació de serveis superiors al 200% (Estònia, Sèrbia, Kirguizistan, Tadjikistan, Portugal, Geòrgia, Croàcia, Bielorússia, Turquia, Romania, Lituània, Albània, Ucraïna, República Txeca, Àustria, Israel, Eslovàquia i Xipre). La majoria d’ells estan situats a Europa central i oriental.
No obstant això, set territoris tendien a disminuir el seu nombre total de serveis especialitzats per població, i la majoria d’ells es troben a Europa occidental (Espanya, Liechtenstein, Regne Unit, Islàndia, Armènia i Grècia).
“Aquestes dades ens obliguen a replantejar si el realment necessari és posar en marxa nous serveis especialitzats o integrar-los en altres àrees dels sistemes de salut, com atenció primària. De la mateixa manera, per mitjà de la formació en aquesta disciplina durant els programes de grau es podria ensinistrar a tots els professionals sanitaris”, conclou la investigadora.
