Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Investigadors de la Universitat de Barcelona han detectat la presència del virus causant del coronavirus, el SARS-CoV-2, en mostres d’aigües residuals de Barcelona recollides el 12 de març del 2019. Aquests resultats indicarien que la infecció estava present un any abans que es declarés la pandèmia del coronavirus al món, l’11 de març de 2020.
Tot i que la COVID-19 és una malaltia respiratòria, s’ha demostrat que hi ha grans quantitats de genoma del coronavirus a les femtes, que posteriorment arriben a les aigües residuals. Aquesta circumstància ha fet que l’epidemiologia basada en aigües residuals sigui una potencial eina d’alerta precoç de la circulació del virus en la població, especialment tenint en compte la important presència de persones asimptomàtiques i presimtomàtiques que també el transmeten.
En el marc de l’estudi, els investigadors han analitzat des del 13 d’abril setmanalment mostres obtingudes a dues grans plantes de tractament d’aigües residuals de Barcelona. «Els nivells del genoma del SARS-CoV-2 van coincidir clarament amb l’evolució dels casos de COVID-19 en la població», explica Albert Bosch, catedràtic de la Facultat de Biologia de la UB i coordinador del treball.
La iniciativa, en què han participat els investigadors del Grup de Virus Entèrics de la UB Gemma Chavarria-Miró, Eduard Anfruns-Estrada i Susana Guix, liderats per Rosa Maria Pintó i Albert Bosch, està coordinada en col·laboració amb Aigües de Barcelona i té finançament del projecte REVEAL, de l’empresa SUEZ, amb l’objectiu de detectar el virus en les aigües residuals i facilitar l’adopció de mesures immediates davant futures onades de la COVID-19.
En analitzar les mostres congelades dels mesos anteriors a l’inici del mostreig sistemàtic, es va revelar la creixent aparició de genomes SARS-CoV-2 entre principis de gener i principis de març del 2020, avançant la cronologia sobre l’arribada del coronavirus a Espanya: ja el 15 de gener es detectava la presència del virus, 41 dies abans de la declaració del primer cas de COVID-19, que es va notificar el 25 de febrer.
Aquests resultats van impulsar els investigadors a analitzar algunes mostres congelades entre el gener del 2018 i el desembre del 2019 amb el sorprenent resultat de la presència de genomes de SARS-CoV-2 el mes de març del 2019, molt abans de la notificació de qualsevol cas de COVID-19 arreu del món. «Totes les mostres van resultar negatives per a la presència de genomes de SARS-CoV-2 a excepció del 12 de març del 2019, on els nivells de SARS-CoV-2 eren molt baixos però van donar clarament positiu per PCR i, a més, emprant dues dianes diferents», explica l’investigador.
Segons els investigadors, els resultats de l’estudi evidencien la validesa anticipatòria de la vigilància de les aigües residuals: «Els infectats de COVID-19 podrien haver estat assignats erròniament com a diagnòstics de la grip en l’atenció primària, contribuint a la transmissió comunitària abans que es prenguessin mesures de salut pública», destaca Albert Bosch, president de la Societat Espanyola de Virologia. Bosch explica que aquesta situació es podria haver produit en molts altres llocs del món», analitza Bosch. «Atès que la majoria de casos de COVID-19 mostren una simptomatologia semblant a la grip, els primers devien quedar emmascarats com a casos de grip sense diagnosticar», conclou.
La notíca, però, ha generat escepticisme per part d’alguns sectors de la comunitat científica que dubten de la rigorositat de l’estudi de la Universitat de Barcelona i que assenyalen que es requereix d’un major validació científica.
