L’1 de maig, l’Agència per als Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) va emetre una “autorització d’ús urgent” per al tractament de casos greus de COVID-19 amb l’antiviral remdesivir. I el 25 de juny, l’Agència Europea de Medicaments (EMA) recomanava a la Comissió Europea la seva “autorització condicional” per a aquests pacients.
El remdesivir ha generat polèmica en els últims dies per dos motius. En primer lloc, el seu preu de comercialització serà d’una mica més de 2 000 euros per pacient, el que ha obert un nou debat social, de naturalesa bioètica, sobre adquisició de medicaments i salut pública. Però, a més, el govern d’EE.UU ha adquirit el 90% de la producció d’aquest fàrmac per als propers tres mesos.
Què és el remdesivir i com funciona?
El remdesivir és un profàrmac -una substància innòcua que es transforma en fàrmac dins l’organisme quan és metabolitzada- antiviral. Pertany a la família dels anàlegs dels nucleòtids i actua inhibint un enzim del virus indispensable per a la seva multiplicació. S’ha comprovat que té activitat in vitro contra la SARS-CoV-2: el remdesivir es va desenvolupar com a tractament per a la infecció pel virus de l’Ebola, però presenta també activitat in vitro enfront d’altres virus, inclosos alguns coronavirus com el causant de l’MERS i la SARS-CoV-2.
És eficaç i segur en pacients amb COVID-19?
A finals d’abril de 2020 es van publicar a The Lancet els resultats preliminars d’un estudi aleatoritzat, doble-cec i controlat, realitzat a Hubei (Xina). En aquest estudi es van incloure 237 pacients (158 tractats amb remdesivir i 79 tractats amb placebo) amb infecció greu per SARS-CoV-2.
L’estudi va avaluar el “temps fins a la millora clínica”. Tot i que els resultats no van ser estadísticament significatius, es va observar que el “temps fins a la millora clínica” va ser menor en els pacients que van rebre remdesivir en el marc dels primers 10 dies des de l’inici dels símptomes.
No obstant això, altres estudis, com el NIAID-ACTT-1 -un altre assaig clínic multinacional, aleatoritzat i controlat-, en el qual es va avaluar l’eficàcia i seguretat de l’remdesivir en pacients hospitalitzats amb pneumònia per SARS-CoV-2 , sí van obtenir resultats estadísticament significatius.
En aquest cas, els pacients que van rebre remdesivir van tenir un “temps fins a la millora clínica” un 31% més curt que els que van rebre placebo. Concretament, “el temps mitjà fins a la millora clínica” va ser de 11 dies per als pacients tractats amb remdesivir, enfront dels 15 dies en el grup de pacients que van rebre placebo.
Els resultats també van suggerir un benefici en la supervivència, amb una taxa de mortalitat de 7,1% en el grup que va rebre remdesivir, davant el 11,9% en el grup placebo. Aquesta millora es va observar sobretot en aquells pacients amb insuficiència respiratòria (dèficit d’oxigen a la sang), però que no requerien de respiració mecànica o extracorpòria.
Pel que fa a la tolerabilitat, el perfil de seguretat de remdesivir no s’ha caracteritzat de manera completa. La major part de l’experiència clínica es relaciona amb el seu ús en el control d’l’Ebola, que difereix profundament de la SARS-CoV-2. No obstant això, fins ara no hi ha troballes de seguretat que impedeixin el seu ús en pacients amb COVID-19.
Entre les preocupacions a tenir en consideració en els pacients tractats amb el remdesivir es troben la funció renal i hepàtica, que han de ser monitoritzades abans i durant el tractament. Les dades d’ús compassiu en 61 pacients greus de COVID-19 tractades amb el remdesivir, publicats a l’abril al New England Journal of Medicine, van posar de manifest que l’efecte advers més comú va ser l’augment dels nivells dels enzims hepàtics, observat al 23% dels pacients, sent la hipotensió arterial el segon (8% dels pacients).
D’altra banda, el remdesivir presenta algunes similituds estructurals i funcionals amb un altre medicament antiviral, el tenofovir, que ha confirmat ser nefrotòxic, tant en pacients amb hepatitis crònica tipus B com en models animals. En humans, el remdesivir s’elimina en gran mesura a nivell renal, el que podria ocasionar una acumulació orgànica de l’medicament en aquells pacients amb insuficiència renal.
També s’han informat efectes adversos gastrointestinals de menor intensitat, com nàusees i diarrea, en un 3% a 5% dels pacients tractats, encara que aquests efectes també podrien associar-se a la simptomatologia de la COVID-19.
Com i quan s’administra?
El remdesivir s’administra a través d’una via intravenosa per degoteig. El seu ús es limita als centres hospitalaris en què els pacients poden ser vigilats estretament, monitoritzant la funció hepàtica i renal, abans i durant el tractament. El tractament ha de començar amb una infusió de 200 mg el primer dia, seguida d’una infusió de 100 mg a el dia durant, al menys, 4 dies més. Mai durant més de 10 dies.
Per què la seva autorització condicional?
A l’abril de 2020 es va començar l’avaluació de les dades de qualitat, fabricació, preclínics i clínics preliminars, així com les dades sobre seguretat procedents de l’experiència adquirida amb l’ús d’aquest medicament en els programes d’ús compassiu. Amb totes aquestes dades, l’EMA ha proposat l’autorització condicional d’aquest medicament, el que implica que s’han d’ampliar les dades d’eficàcia i seguretat, per la qual cosa cal continuar investigant amb aquest fàrmac.
L’autorització condicional d’un medicament significa que es considera que satisfà una necessitat mèdica no coberta en la mesura que el benefici per a la salut pública de la seva immediata disponibilitat és superior a la incertesa derivada de la limitació de les dades disponibles.
No obstant això, el laboratori comercialitzador (en aquest cas Gilead Sciences), s’ha de comprometre a proporcionar més dades clíniques que completin la informació actual sobre eficàcia i seguretat de l’medicament. En aquest sentit, només quan aquestes dades siguin positius s’ha de concedir l’autorització completa i definitiva. En cas contrari, es retirarà de l’mercat.
Què podem esperar d’aquest fàrmac antiviral?
El remdesivir ha obert una important porta al tractament de la COVID-19. És el primer agent autoritzat que actua directament sobre el virus. Però, tot i que s’ha demostrat inicialment la seva eficàcia en pacients greus o molt greus, el seu perfil de seguretat no està totalment aclarit.
En l’actualitat, hi ha més de set assaigs clínics en el món que estan avaluant aquest antiviral, i la Universitat Johns Hopkins considera el remdesivir com el fàrmac més prometedor en aquests moments per al tractament de la COVID-19.
Per tots aquests motius, la comunitat científica, juntament amb les autoritats sanitàries i reguladores, han de vigilar estretament totes les dades clíniques que es vagin aportant en els propers mesos per confirmar definitivament la idoneïtat d’aquest tractament.
Aquest és un article publicat originalment a The Conversation
