Reportatge

La Generalitat assumeix la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus

El llarg procés per a canviar la titularitat de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus ha arribat a la seva fi aquest dimecres, amb el darrer tràmit de traspàs de crèdits. Es tanca així un extens serial de negociacions i protestes vers la viabilitat econòmica i la gestió de l’hospital de referència a l’àrea bàsica de salut del Baix Camp-Priorat.

El moment en què comença el periple és el 2017, quan els comptes de l’hospital de l’any anterior presenten un gran dèficit de 8’4 milions d’euros. El forat pressupostari va suposar la reducció de despesa i, per exemple, la impossibilitat de contractar nou personal sanitari. El pla de viabilitat va encendre el comitè d’empresa de l’hospital i molts dels seus treballadors, en considerar que no podien oferir un bon servei per culpa de les restriccions en despesa.

Tot plegat, cal també emmarcar-ho en el context del Cas Innova de presumpta corrupció que fa anys que investiguen els jutjats de la capital del Baix Camp. De fet, fonts properes a l’hospital donen per fet que bona part del dèficit s’explica per la gran inversió que va suposar la construcció del nou hospital, ubicat als afores de la vila, després que el cèntric quedés envellit. Amb tot, el ‘macrocas’ d’Innova té peces específiques sobre la relació entre el hòlding municipal, el grup municipal Sagessa que gestionava l’hospital, alts càrrecs del CatSalut i possibles sobresous.

Un consorci fallit en un context anòmal

Tan aviat com es va fer públic el dèficit als comptes de l’hospital, en concret a l’empresa municipal Hospital Sant Joan de Reus-SAM que se’n feia càrrec fins fa poques hores, van començar les negociacions entre el consistori i la Generalitat de Catalunya. El diàleg es va establir al més alt nivell, entre el conseller de Salut Toni Comín i la regidora homònima a l’ajuntament reusenc, Noemí Llaurador.

L’acord no va trigar a arribar, probablement pel fet que tots dos representants eren del mateix color polític, ERC, i perquè tant el govern català com el consistori reusenc estaven dirigits per la formació republicana i per Convergència Democràtica de Catalunya.

Així les coses, el 25 d’octubre del 2017, el batlle reusenc Carles Pellicer i el conseller Antoni Comín van signar un conveni pel qual l’activitat del centre hospitalari havia de quedar sota control d’un conveni participat en el 55% per la Generalitat i al 45% per l’Ajuntament de Reus, que gaudia del privilegi d’escollir la presidència del consell d’administració.

El comunicat emès pel centre hospitalari assegurava que “en termes d’equilibri financer assenyalant que l’Ajuntament no farà front a dèficits operatius”, ja que el conveni adjudicava al Departament de Salut la responsabilitat d’eixugar el deute acumulat a l’empresa municipal que gestionava l’hospital. A més, deia, “Ajuntament i CatSalut promouran les accions necessàries perquè la constitució efectiva del nou consorci estigui en condicions de produir-se abans de l’1 de gener de 2018″.

La data i tot el consorci, però, van quedar en paper mullat. Dos dies després de la signatura del conveni, Toni Comín era al Parlament de Catalunya, on es va aprovar una resolució en què es proclamava la república catalana en virtut dels resultats del referèndum de l’1 d’Octubre. Pocs dies més tard, Comín va marxar a Brussel·les amb part de l’executiu de Puigdemont, mentre amb l’article 155 el govern espanyol de Rajoy va prendre la sobirania catalana.

La paràlisi derivada del 155, les eleccions i les dificultats per a formar el govern català no van culminar fins a mitjans del 2018. Entretant, el consorci per gestionar l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus es va anar diluint fins que, a finals d’any, consistori i Salut van descartar definitivament aquesta forma de gestió.

La solució: tot el control per a la Generalitat

Quan els dos organismes polítics van enviar a la paperera el projecte del consorci van decidir que la millor opció era la venda total de l’empresa municipal al Departament de Salut, perquè n’assumís la gestió i pogués fer front al deute acumulat. En el moment de la decisió, a finals del 2018, el termini límit era el 2019. Tanmateix, un cop més, la complexitat dels tràmits i altres entrebancs com la pandèmia del coronavirus han dilatat els tempos.

Ara sí, però, s’han dut a terme els darrers passos necessaris per a efectuar la venda, estipulats al ‘Conveni regulador per a la racionalització de l’activitat assistencial del sistema públic de salut al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre’.

El text, a grans trets, contempla que la Generalitat assumeixi directament la gestió sanitària de l’hospital, alhora que “garanteix l’actual cartera de serveis i es posa les bases per ampliar-la”, així com s’assegura “la continuïtat dels serveis de salut públics, de qualitat i de proximitat” i es “desplega la visió de l’atenció sanitària en xarxa i en conjunt al Camp de Tarragona”.

Més concretament, la gestió es durà a terme a través d’una entitat de dret públic (EDP) anomenada Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp que estarà adscrita al Servei Català de la Salut. Aquesta empresa pública propietat del CatSalut ha comprat la societat Hospital Sant Joan de Reus, SA -que, al seu torn, forma part del també grup de titularitat pública Sagessa-.

La EDP SSJR-BC, participada únicament per la Generalitat, es farà càrrec dels préstecs que tenia fins ara l’empresa municipal que gestionava l’hospital i tindrà la propietat de l’immoble hospitalari, excepte del pàrquing soterrat que seguirà sota control de l’ajuntament reusenc. Quant a les condicions de la plantilla, “el conveni garanteix la subrogació dels treballadors a la nova entitat de dret públic amb els mateixos drets i condicions que tenen actualment”, assegura el consistori.

“Quatre anys després, hem complert el compromís d’assegurar el futur de l’hospital”, ha assegurat el regidor de Salut Òscar Subirats al ple de dimecres en què s’han aprovat els darrers tràmits. “El procés que culminem és un èxit col·lectiu”, ha defensat Subirats.

Una solució per l’Hospital de Móra d’Ebre

El conveni pel qual es ratifica el canvi de governança de l’hospital reusenc també afecta les Terres de l’Ebre. L’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre, que era gestionat per la societat Gecohsa i alhora integrat al grup Sagessa (el mateix que controlava l’hospital reusenc), és ara sota control de la Generalitat després que el CatSalut comprés Gecohsa i la integrés dins l’entitat de dret públic Salut Terres de l’Ebre (EDP-STdE).

Amb aquest tràmit se solucionen intenses tensions entre els treballadors i representants sindicals de l’hospital riberenc i el consistori reusenc, ja que els ebrencs estaven molt descontents amb la gestió que se’n feia des del Baix Camp. El pic de tensió es va donar quan el plenari reusenc, en tant que Junta General de Sagessa, va aprovar una cessió de 4 milions d’euros de l’hospital de Móra per sufragar les grans pèrdues acumulades al de Reus.

El nou Josep Trueta, a Salt

Una altra problemàtica enquistada que s’ha desfet darrerament és la ubicació del nou equipament sanitari a les comarques gironines. Fa anys que els municipis de Girona i de Salt (Gironès) pugnaven per tenir als seus límits el nou Hospital Josep Trueta.

Finalment, els dos municipis i el Departament de Salut han arribat a un acord i han presentat la ubicació i el projecte del nou hospital, que finalment es construirà a Salt. Concretament, al sector sud de la ciutat, a tocar del Parc Hospitalari Martí i Julià i ben a prop dels límits municipals de Girona.

Tanmateix, l’alcaldessa gironina Marta Madrenas sempre s’hi havia mostrat en contra, i el seu govern fins i tot va presentar un informe per a justificar la necessitat d’instal·lar el nou equipament a la zona de Domeny, al nord-oest de la ciutat i a prop del nord de Salt. Amb tot, “la nostra responsabilitat política era tancar el debat sobre el seu emplaçament per avançar envers aquest objectiu”, diu Madrenas en un comunicat del seu consistori. A més, l’acord inclou la construcció de nous equipaments assistencials a Girona, així com la modernització dels CAPs actuals.

Jordi Viñas, batlle de Salt, va celebrar la decisió: “Avui tots els gironins i gironines estem d’enhorabona, a Salt també. Es desencalla un projecte històric i cabdal per a la demarcació que no es podia demorar més”. Viñas confia que la decisió és encertada: “Ens ha de permetre elevar la qualitat assistencial, universitària i d’investigació a tot el territori”, diu en un missatge compartit a les xarxes socials.