Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Diversos experts, principalment a Itàlia i marginalment a Espanya, han compartit opinions que defensen que el SARS-CoV-2 podria estar tornant-se menys virulent. Amb això es refereixen no a un descens en el nombre de casos, sinó al fet que els casos dels brots actualment actius serien més lleus que els registrats en els moments més intensos de la pandèmia.
Un exemple d’aquestes opinions és el de Juan Abarca, director de la xarxa d’hospitals HM, que afirmava el 19 de maig: “Què li passa al virus? La realitat és que s’ha atenuat, ja sigui per l’efecte de la radiació ultraviolada o per l’existència de soques mutades més benignes. Això, que va més enllà de l’efecte aconseguit pel confinament i altres mesures de salut pública, vol dir que la fi de la crisi de salut, afortunadament, s’apropa més ràpid del que s’esperava”.
De moment, aquestes opinions es basen en evidències anecdòtiques. El nostre grup de treball ha intentat confirmar o refutar la hipòtesi de l’afebliment amb les estadístiques publicades fins a finals de juny: la baixa qualitat de les dades disponibles apunta tímidament a l’afebliment però no presenta, malauradament, evidència concloent.
L’aparent debilitament de la COVID-19 podria ser degut a qualsevol dels motius següents (o a la conjunció de diversos d’ells):
El mateix virus podria atenuar-se
Podrien aparèixer i imposar-se variacions del virus més lleus. De moment, sabem que la SARS-CoV-2 és relativament estable, al menys molt més que altres virus com el de la grip, a causa que posseeix un mecanisme eficient de control de les mutacions.
No obstant això, això no vol dir que no hi hagi mutacions. S’ha identificat ja una mutació que torna al virus més contagiós. D’altra banda, fa algunes setmanes es va anunciar que s’havia aïllat una mutació més lleu a Brescia (Itàlia). A més, hem de recordar que tant la SARS com el MERS van patir mutacions que els van tornar menys agressius. És clau continuar fent estudis de seqüenciació que puguin confirmar quina evolució està experimentant el virus. No obstant això, que el virus s’atenuï no és l’única causa possible.
Les condicions ambientals canvien
Les condicions ambientals estan canviant i aquestes condicions tenen un impacte en la malaltia. S’ha parlat molt del possible impacte possible dependència de la radiació UV o la temperatura, afirmacions no recolzades per evidència, sinó més aviat en paral·lels extrets de el comportament d’altres coronavirus.
Els malalts canvien
Els primers afectats per l’epidèmia tendeixen a ser els més febles (en aquest cas, la gent gran). Una vegada que la part més feble de la població s’ha vist afectada, l’epidèmia podria semblar debilitar només perquè la població restant és més forta.
D’altra banda, els més fràgils solen mantenir un millor distanciament social i segueixen les recomanacions amb més diligència. Si tinguéssim dades sobre la demografia dels últims brots, podríem estudiar si aquests estan afectant desproporcionadament a joves o si segueixen sent importants els brots en residències, hospitals o asils. És raonable pensar que aquest sigui un factor clau en la gravetat dels rebrots que estem experimentant.
Comprenem millor la malaltia
Una millor comprensió de la malaltia i millors tractaments significarien que menys casos progressen cap a les etapes crítiques de la malaltia. Per exemple, sabem que en les primeres etapes de l’epidèmia molts casos no van rebre atenció hospitalària fins que la malaltia ja havia progressat a una etapa crítica.
El distanciament redueix la gravetat dels casos
Finalment, les mesures de distanciament podrien reduir no només el nombre de contagis sinó la seva gravetat. Aquest seria el cas si la intensitat dels símptomes depèn de la càrrega viral i la càrrega viral està limitada pel distanciament social.
Un possible debilitament dels símptomes no canvia el fet que haguem de seguir mantenint el distanciament social i que les mascaretes o la higiene de mans s’hagin convertit en una part clau de les nostres rutines. És necessària la investigació per aclarir el possible debilitament, però és encara més urgent la publicació de les dades relacionades amb la gravetat dels casos que van emergint en l’epidèmia: no només necessitem dades actualitzades i localitzats de casos i morts, sinó també d’hospitalitzacions o ingressos en les àrees de cures intensives. Només així podrem determinar amb claredat el nostre proper pas en la lluita contra la pandèmia.
