L’emergència sanitària ha portat a la comunitat científica a fer un gran esforç per poder entendre la resposta immunitària contra el virus en temps rècord, però encara hi ha moltes incògnites a resoldre.
Ara, un estudi liderat per IrsiCaixa, centre impulsat conjuntament per la Fundació “la Caixa” i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i el suport de la campanya de mecenatge #YoMeCorono, Grifols i l’Institut de Salut Carlos III descriu la primera seqüència genètica consens del SARS-CoV-2 representativa del genoma complet de 1.700 virus. A partir d’aquesta seqüència han pogut fer una llista d’entre 1500 i 3000 pèptids -petits fragments de proteïnes- que serveixen per estudiar amb un grau màxim de detall la resposta immunitària de les cèl·lules T contra el coronavirus.
L’article s’ha estat publicat a la revista Vaccines. “Es tracta d’una eina clau per a l’anàlisi de la resposta immunitària que permetrà accelerar la recerca i el desenvolupament d’una vacuna, per això ho havíem de fer accessible a tothom”, remarquen els líders de l’estudi, Christian Brander i Julia G. Prat, investigadors d’IrsiCaixa.
‘Memòria’ davant futures infeccions
El sistema immunitari és l’encarregat de protegir el nostre cos de patògens com els virus. Un dels mecanismes a detectar és la resposta immunitària adquirida, que inclou els coneguts anticossos, encarregats de neutralitzar el virus i les cèl·lules T, capaces d’identificar i destruir les cèl·lules del nostre cos infectades pel virus. Aquesta acció de les cèl·lules T es coneix com immunitat cel·lular, és persistent en el temps i serveix com a ‘memòria’ en futures infeccions.
“Detectar si s’ha desencadenat una resposta immunitària cel·lular és complicat, ja que cal conèixer quines parts del coronavirus activen les cèl·lules T”, explica l’investigador associat a IrsiCaixa Alex Olvera, primer autor de l’article juntament amb l’investigador associat Marc Noguera-Julian .
Fins ara, els estudis publicats s’han centrat o bé en algunes proteïnes virals o bé en seqüències úniques de virus. “No volíem obviar una part de la resposta immunitària que sembla ser clau en la generació de la memòria immunològica enfront de virus. És per això que hem dissenyat aquesta eina, un llistat de molècules que permet tenir en compte el genoma complet de virus i la seva capacitat de variació “, afegeix Noguera-Julian.
Milers de pèptids per estudiar la immunitat cel·lular
Els investigadors han comparat les seqüències completes de 1.700 genomes de SARS-CoV-2 circulants per tot el món i disponibles en plataformes online públiques. Mitjançant l’anàlisi de totes aquestes dades s’han pogut definir una seqüència genètica representativa de virus, així com obtenir un llistat de tots els possibles fragments de proteïnes que pot produir el virus.
“Hem vist que la SARS-CoV-2 no muta molt i no és un virus amb molta variabilitat genètica, a diferència per exemple del VIH, però cal tenir en compte quines són les possibles variants per poder estudiar la resposta immunitària que es generarà davant de cada un dels virus i no perdre cap detall”, remarca Olvera.
A més, han detectat que alguns dels pèptids estan molt conservats entre diversos virus de la família coronavirus. “Això pot ser clau per generar una reacció creuada, és a dir una resposta immunitària capaç de protegir tant de virus del refredat comú com de la SARS-CoV-2″, apunta Noguera-Julian.
Aquesta eina permet als investigadors d’IrsiCaixa estudiar la immunitat cel·lular contra la SARS-CoV-2. “Volem entendre quina resposta immunitària hi ha darrere dels individus que no generen anticossos contra el virus i passen la infecció per SARS-CoV-2 amb poca simptomatologia clínica i quins pèptids són capaços d’induir aquesta resposta”, comenta G. Prado. A més, “l’ús generalitzat d’aquesta seqüència consens en la investigació del sistema immunitari contra la SARS-CoV-2 assegurarà la comparabilitat i reproductibilitat dels resultats entre laboratoris i això accelerarà molt el procés d’investigació”, conclou Brander.
