El nombre de personal sanitari mort a causa de la Covid-19 creix a un ritme amenaçador. Així com la pandèmia ha canviat de focus -d’Europa a Amèrica, especialment la central i del sud-, el nombre de facultatius que ha mort després d’infectar-se ha crescut exponencialment. Si a mitjans de juliol Amnistia Internacional xifrava en 3.000 el nombre de personal sanitari mort per Covid-19, ara publica un informe que eleva la dada a 7.000 professionals.
L’ONG alerta, a més, que “és probable que les xifres siguin significativament inferior a les reals, donat que a molts dels països inclosos a l’anàlisi la informació és insuficient”. A més, també avisen que “les xifres no sempre són comparables entre Estats donat als diferents mètodes per a recopilar dades i la definició de personal sanitari que s’utilitza a cada país”.
L’augment de casos es deu a “la disponibilitat de noves fonts de dades” i a l’acarnissament que la pandèmia té a alguns països en concret, sovint amb molta població i una alta concentració d’habitants a les grans ciutats. El paradigma és Mèxic, l’Estat que encapçala la trista llista amb 1.320 decessos confirmats a causa de la Covid-19, segons assegura Amnistia Internacional al nou informe. A més, gairebé 100.000 sanitaris s’han infectat, segons les dades oficials del ministeri de salut mexicà.
Amnistia posa el focus en concret al personal de neteja dels centres hospitalaris de Mèxic, que considera especialment vulnerable a la Covid-19: “Molts netejadors i netejadores estan subcontractats, el que significa que tenen menys protecció”, denuncia l’organització. De fet, Amnistia va donar veu al juliol a un metge mexicà que assegurava que han de destinar un 12% del seu sou a la compra d’EPIs per atendre la població amb seguretat.
AI exigeix condicions de treball segures
A la classificació, darrere de Mèxic, hi ha els Estats Units d’Amèrica, el Brasil i Rússia amb 1.077, 634 i 631 decessos entre els sanitaris per Covid-19, respectivament. Aquests són casos, explica Amnistia, d’estats “on les taxes d’infecció i mort han estat altes durant tota la pandèmia”. Amb tot, també ocupen les primeres places països “on les taxes d’infecció s’han disparat els últims mesos”. En destaquen l’Índia (573) i Sud-àfrica (240).
“El nombre de morts entre el personal sanitari encara és espantós a països com Mèxic, Brasil o Estats Units, alhora que la ràpida propagació de la infecció a Sud-àfrica o Índia mostra la necessitat que tots els Estats prenguin mesures”, resumeix Steve Cockburn, director de Justícia Econòmica i Social d’Amnistia Internacional. El representat exigeix “cooperació global a fi de garantir que tot el personal té els EPIs adequats”.
En efecte, Cockburn insisteix en la necessitat que els sanitaris “puguin continuar fent la seva tasca vital sense arriscar la seva pròpia vida”. Afegeix: “La mort de més de set mil persones mentre tractaven de salvar altres persones és una crisi de proporcions enormes. Cada sanitari té dret a unes condicions de treball segures i és un escàndol que tants i tantes estiguin sacrificant la seva vida”.
Les causes de l’augment
Un cop més, la manca d’equips de protecció i de garanties laborals són l’explicació de l’increment dels casos entre els facultatius. Amnistia Internacional assegura que a Sud-àfrica “el govern no ha satisfet les demandes laborals, que inclouen la provisió adequada d’EPIs, la participació activa de la plantilla als comitès de salut i seguretat, suport psicosocial, transport i un suplement econòmic per qui treballa a primera línia”. Si aquestes demandes no són acceptades per l’executiu sud-africà, el principal sindicat del sector públic, Nehawu, planteja una vaga.
El personal sanitari de l’Índia, recull Amnistia Internacional, té unes demandes similars: “EPIs adequats, un millor salari i unes condicions de treball justes i favorables”. En la mateixa línia, l’Associació Brasilera de Salut Col·lectiva (ABRASCO) denuncia manca d’equips de protecció i de “protocols clars per tractar les infeccions, la inexistència de suport en salut mental i uns contractes precaris per a les persones contractades d’urgència”. Fins al moment ja han mort 634 sanitaris brasilers a causa del coronavirus.
Steve Cockburn opina: “Durant la pandèmia, els governs han qualificat el personal sanitari d’herois i heroïnes, però no té cap sentit quan tants sanitaris moren a causa de l’absència de protecció bàsica”. L’activista demana als executius d’arreu del món que “prenguin mesures urgents per protegir la vida dels treballadors i treballadores de la salut”.
La situació d’Espanya, menys negativa
La millora de la situació epidemiològica durant els mesos de maig i juny ha fet que l’Estat espanyol surti del capdavant de la llista negra de sanitaris morts per coronavirus. A l’informe d’Amnistia del juliol Espanya ocupava la desena posició, però des de llavors, segons les dades de què disposa l’ONG, no ha mort cap altre sanitari a l’Estat, fet que deixa la xifra congelada en 63 facultatius.
Això no impedeix que els contagis segueixin augmentant a l’Estat espanyol entre el personal sanitari, alhora que s’han donat nombrosos brots arreu. Les dades ofertes pel Ministeri de Sanitat, actualitzades a 3 de setembre, notifiquen 827 infeccions entre facultatius en els set dies previs i 1.740 en les últimes dues setmanes. Al total del territori espanyol i des de l’11 de maig, quan va canviar el mètode de recompte, 6.499 treballadors de la salut s’han infectat.
Catalunya encapçala, de llarg, el nombre de sanitaris infectats des de l’11 de maig, amb 1.265. La segona posició l’ocupen la Comunitat de Madrid (788) i Castella-la Manxa (731). Amb tot, les dades recents a Catalunya són més favorables que a altres regions de l’Estat. En l’última setmana s’han infectat 43 sanitaris catalans, mentre que en les dues darreres van ser-ne 125.
