Una vacuna contra la COVID-19 serà eficaç contra totes les variacions que hi ha actualment del virus que la provoca, el SARS-CoV-2. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica PNAS i redactat per un ampli grup de científics de la Universitat Tufts, a Boston (Estats Units d’Amèrica).
El camí cap al tan desitjat profilàctic no està sent fàcil. El projecte en què el govern espanyol i europeu han invertit més pressupost, la vacuna de la Universitat d’Oxford i AstraZeneca, ha hagut d’aturar en dues ocasions les proves sobre humans. A més, el col·lectiu expert en la matèria insisteix que, si bé es pot i es reduiran els terminis habituals d’entre dos i quatre anys, no convé forçar el procés en detriment de la seguretat, eficàcia i efectivitat.
Amb tot, la troballa dels científics de la Universitat Tufts dóna un punt d’esperança en la carrera per trobar la vacuna, o vacunes, contra la COVID-19. Després d’analitzar més de 18.500 seqüències mostrejades del virus des del desembre del 2019 i procedents de 84 estats, conclouen que, fins ara, “la diversitat limitada observada al SARS-CoV-2 no hauria d’impedir que una sola vacuna proporcioni protecció mundial”.
L’estudi de les més de 18.500 seqüències, expliquen, es basa en “anàlisis filogenètiques, genètiques de poblacions i en bioinformàtica estructural”. Les mutacions, com s’ha dit, són escasses: “La majoria de substitucions es van trobar en una sola seqüència, mentre que només el 8’41% van mostrar substitucions en dues o més seqüències”, escriuen.
Això no obstant, asseguren que hi ha dues variacions que s’han expandit notablement, entre elles la mutació D614G a la proteïna S del SARS-CoV-2. Els autors recomanen “un estudi addicional” sobre la variació D614G per la “ràpida difusió” que ha mostrat. Encara així, mantenen que les diferències són minses i “un sol candidat a vacuna hauria de ser eficaç contra els llinatges [del SARS-CoV-2] que circulen actualment”.
La teoria del ratpenat pren força
Donat que és un factor que “pot interferir amb l’eficàcia de la vacuna”, els investigadors han analitzat l’adaptació del SARS-CoV-2 al seu hoste. En aquest procés han trobat que “probablement es deriva d’una ramificació de virus que es troba a la família de ratpenats rinolòfids”. De fet, troben una identitat d’aminoàcids superior al 97% entre el virus que causa la COVID-19 i el genoma de ratpenat RaTG13.
Però les coincidències van més enllà: “Seqüències altrament similars també es van identificar en pangolins de Malàisia”, escriuen. Això mostra “la plasticitat dels genomes del coronavirus i la seva propensió a canviar d’hoste”, diuen els científics.
