L’afectació mental de la pandèmia de la Covid-19 no és cap secret. Els experts ja van preveure l’impacte que tindrien els confinaments, la tensió o la por sobre la població, qualificant-lo com la ‘quarta onada’.
El xoc es preveia especialment dur per a les persones que han estat a primera línia durant la pandèmia, com és el cas dels especialistes del món sanitari que han viscut la problemàtica de primera mà. Ara, els resultats preliminars de l’estudi ‘Impacte de la Covid-19 sobre la salut dels professionals sanitaris’ ho confirma.
El desgast ha estat tal que un de cada quatre metges i metgesses enquestades (24%) s’ha plantejat deixat la carrera professional en el món sanitari. Amb tot, només el 2% del total ho acabarà fent, enfront del 22% que no la deixarà. Proporcionalment, suposa que el 8% dels qui s’ho han pensat han pres la decisió d’abandonar la professió.
Al capdavant dels qui han pensat a deixar el lloc de treball hi ha els facultatius de l’atenció primària, que es troben en una situació límit pel seu paper com a primera barrera de control i gestió dels casos de Covid-19 en un panorama de recursos insuficients. Un 31’7% dels metges i metgesses de la primària ha considerat deixar la professió, una xifra superior al 21’3% reportat a l’àmbit hospitalari.
Pel que fa a la salut mental actual dels col·legiats, un 42% assegura sentir-se “menys preparat físicament i emocional” per fer front a una segona onada d’igual intensitat a la primera, patida entre els mesos de març i maig. Un 31% diu estar igualment preparant, mentre que un de cada quatre metges i metgesses (27%) està ara més preparat que durant la primera onada de la pandèmia. De nou els professionals de l’atenció primària són els que reporten un impacte major, ja que el 48’4% dels enquestats diuen estar ara menys preparats.
Degradació de la salut física i mental
Abans de l’arribada de la Covid-19 i els seus efectes als hospitals i centres de salut, un 50% dels metges i metgesses reportava esgotament físic a la feina “poques vegades o mai”. En el cas del desgast emocional, tampoc existia o era poc freqüent en el 54% dels enquestats. Amb tot, durant els mesos més crítics de la pandèmia les dades van donar un tomb total.
El 57% dels facultatius van patir esgotament físic “amb molta freqüència o sempre” entre els mesos de març i maig, mentre que en el cas del desgast mental el percentatge creix al 65%. Aquells que seguien en l’opció de “mai o poques vegades” és del 23% en el cas de la salut física i del 18% en la salut mental.
Si bé entre el juliol i l’agost, moment de les enquestes, els resultats van millorar respecte del moment crític, no s’han recuperat els nivells previs a la pandèmia. Això demostra, com reporta el CoMB que hi ha hagut un “empitjorament de la salut física i mental dels metges”. Asseguren que hi ha col·lectius, com el personal de l’atenció primària, el d’UCI o el de serveis d’urgències que “mostren pitjors indicadors de salut”, així com una “recuperació més lenta que la resta de companys”.
En efecte, els facultatius d’UCI i d’urgències són els que més degradació de salut han patit. Abans de la crisi, el 27’7% dels enquestats se sentien sempre o molt sovint cansats. Durant el pic de la pandèmia eren el 68%, un 11% més que la mitjana, i ara són el 47’4%, cinc punts percentuals més que el global de metges i metgesses de la mostra.
Les dades formen part dels resultats preliminars d’un estudi elaborat per la Fundació Galatea, el Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB) i les professores universitàries Núria Mas i Judit Vall. La mostra la conformen 1.648 metges i metgesses catalans que van respondre l’enquesta entre els mesos de juliol i agost.
La importància de l’equip humà
La companyonia i el suport rebut pels companys de treball va ser un factor comú destacat com a aspecte positiu entre els sanitaris, tal com van relatar a aquest mitjà. La transcendència de disposar d’una xarxa de companys també és destacada pels experts en salut mental. Víctor Pérez, psiquiatre de l’Hospital del Mar, va explicar al Diari de la Sanitat que la “sensibilització” entre companys és cabdal “per ajudar a parlar i consultar els sentiments”, ja que si l’entorn no fa pressió “al sanitari li costa parlar”.
L’estudi presentat pel CoMB confirma la relació entre un equip cohesionat i un millor estat de salut. Els professionals que treballen en equips amb objectius compartits i amb sentiment de pertinença mostren “millors indicadors de salut física i emocional que la resta”, asseguren fonts que participen de l’informe. Al contrari, fins al 31% dels professionals que no tenen el suport d’un equip laboral que consideri que el protegeix “s’enfronten a conflictes ètics amb freqüència”. Aquesta dada disminueix fins al 24% en el cas dels facultatius que sí que se senten embolcallats pel seu equip.
Conscients de la importància del suport, existeixen diversos serveis que fomenten la unitat grupal. Toni Calvo, psicòleg i director de la Fundació Galatea, va explicar a aquest mitjà que “en alguns casos les rutines de grup s’han tensat i alguns s’han trencat, generant tensions molt importants” que han provocat la “pèrdua de cohesió”.
Altres serveis psicològics han organitzat dinàmiques similars. A l’Hospital Joan XXIII el servei de psicologia va habilitar el programa Cuida’t, conformat, entre d’altres, per teràpies de grup encaminades a “l’acció preventiva i proactiva, sense haver d’esperar que els professionals estiguessin malament per prendre acció”, segons Osane Gómez, psiquiatra i co-coordinadora del programa Cuida’t.
Recursos per a la salut dels sanitaris
El Col·legi Oficials de Metges de Barcelona ha aprofitat la presentació per manifestar unes reivindicacions que comencen per “reformar l’actual sistema de salut” de tal manera que garanteixi “la protecció de la salut dels professionals” i “redueixi al màxim factors de risc afavorits pel mateix sistema”.
L’organització creu que seria positiva la cessió de “més autonomia per als professionals i per als equips, així com formació per a la gestió de l’estrès i de la presa de decisions complexes”. Recorden que la salut dels qui tenen cura de la societat “ha de ser una prioritat de les autoritats”, a les quals demanen “atenció adequada, tant a escala assistencial com de prevenció i promoció de la salut”.
Per això, creuen que cal formar els professionals sanitaris en aspectes com la gestió de les emocions, de les dificultats o de les situacions d’estrès.
