Des de l’1 de juliol d’aquest any Silvia Portugal dirigeix el grup d’investigació “Biologia del paràsit de la malària” a l’Institut Max Planck alemany. La Covid-19 va fer que la seva activitat s’aturés durant tres setmanes, després de les quals van reprendre l’activitat tornant a laboratori amb mascaretes i distanciament social.
Abans, durant 2017 i 2018, ella i el seu equip van estar a Mali en un treball de camp amb 600 persones, de 3 mesos a 45 anys d’edat. Aquesta investigació ha donat com a fruit un estudi publicat a la revista Nature que intenta aclarir la forma asimptomàtica de la malaltia.
En el seu últim treball parla de com en l’estació seca els humans poden ser portadors asimptomàtics de la malària i que durant l’estació plujosa la malaltia és reactiva. Quines implicacions té això per al seu tractament?
Ja se sabia que el paràsit de la malària romania en portadors asimptomàtics durant l’estació seca. Diversos grups de recerca l’havien provat abans i nosaltres també. El que no se sabia era com succeïa. Es creia que hi havia més resposta immune implicada. El que vam descobrir és que el paràsit perd la seva capacitat de propiciar l’adherència de les cèl·lules infectades als vasos sanguinis i a causa d’això, les cèl·lules infectades poden ser eliminades a la melsa.
No és que els paràsits es reactivin quan torna l’època de pluja, el que passa és que, amb el retorn dels mosquits, alguns paràsits són ingerits per mosquits i aquí es renova la transmissió.
Per què és tan comú en les malalties infeccioses que hi hagi persones asimptomàtiques? En el cas de la Covid-19 ha estat un dels problemes per al seu control.
Evolutivament, no és favorable per a cap tipus d’infecció ser massa virulenta i matar tots els hostes, o s’extingiria. Potser, amb temps i adaptació, totes progressin a comensalisme (associació entre dues espècies sense perjudici) o mutualisme (associació entre dues o més espècies per a benefici de tots dos).
Alguns experts suggereixen que totes aquestes infeccions mortals estan encara en procés d’adaptar-se a nosaltres i que hauria de sorgir una virulència cada vegada menor a mesura que l’adaptació progressa. Altres estudis indiquen que, en el cas de P. falciaprum que causa la malària en humans, la taxa de mortalitat de les persones no és tan alta com per imposar una major adaptació. És a dir, com mata aproximadament a l’1% dels infectats, potser no li resulti necessari -evolutivament parlant- reduir el seu nivell de virulència.
Quin perill corren aquests pacients asimptomàtics de paludisme?
Hi ha casos d’anèmies relacionades amb infeccions asimptomàtiques de malària, però no és una cosa que passi sempre.
Com funcionen els anticossos en el cas de la malària?
Se sap que anticossos són molt importants per resistir a la malaltia. Van augmentant amb l’edat, l’exposició i protegeixen de les formes més greus de la infecció. El que descrivim en l’últim article que publiquem és que aquests paràsits, que persisteixen en l’estació seca, no contribueixen a mantenir anticossos contra la malària. És a dir, tenir o no paràsits durant l’estació seca no altera el nombre d’anticossos contra la malaltia en aquests mesos.
Quines altres malalties infeccioses es comporten així i per què?
Hi ha moltes malalties estacionals. La malària és més freqüent durant l’època de pluja, unes altres el que les afavoreix és una major temperatura.
Per què una malaltia infecciosa que mata tantes persones en països com Àfrica encara no té vacuna?
No hi ha, fins avui, cap vacuna aprovada per una malaltia parasitària en humans. És molt complex. És un ‘bitxo’ molt més difícil de prevenir d’aquesta manera que els virus o bacteris per als que tenim vacunes. El problema de fer una vacuna contra el paràsit és enorme. Però hi ha algunes molècules candidates prometedores en desenvolupament i existeix una vacuna, encara no aprovada, que proporciona protecció parcial contra la malària en nens. L’OMS l’ha recomanat per a una introducció pilot en alguns països africans. Pot ser que sigui aprovada pròximament. Però com la protecció que proporciona no és total, el treball en millorar o desenvolupar una alternativa millor continua.
Hi ha una vacuna, encara no aprovada, que proporciona protecció parcial contra la malària en nens.
Com afectarà la crisi climàtica a aquestes malalties infeccioses transmeses per mosquits?
No ho sabem amb precisió, però és important estar atents i combatre les alteracions climàtiques. Necessitem mantenir els hàbitats sota una gran biodiversitat d’animals i plantes, perquè estan en risc i cal protegir-los.
En els nostres estudis de camp, el que observem durant l’època seca a Mali no té a veure amb alteracions climàtiques. Aquí l’alternança entre període sec i plujós ja existia abans d’aquesta crisi. L’estratègia de supervivència del paràsit potser sigui una resposta a aquesta necessitat de sobreviure sis mesos sense mosquits. Ara volem veure què passa en les àrees d’Àfrica on això no passa això, perquè la transmissió és de forma continuada, com ara Uganda, Kenya o Gabon.
En un altre article parla de la coinfecció entre el VIH i la malària. És molt comú a l’Àfrica?
La malària és una malaltia que està estesa sobretot en nens. El VIH afecta més els adults. La combinació no és molt freqüent.
El que cal és que el desenvolupament estructural, educacional i econòmic faci que malalties com la malària no tinguin un impacte tan gran.
Li hem prestat prou atenció a les malalties infeccioses abans de la Covid?
En un món industrialitzat, on la densitat de població és molt alta i la gent té molts interessos diferents, per a molts la necessitat de seguir creixent econòmicament és molt important. També hi ha molts altres interessats en què les diferències de desenvolupament entre països siguin cada vegada més petites. Podria haver-hi més finançament per a aquestes malalties, és clar!
Per a la Covid-19 s’ha fet perquè s’ha convertit en pandèmia mundial…
Per descomptat, podríem fer el mateix esforç en inversió econòmica per a la malària com el que estem fent per a la Covid-19, que és brutal. A més, hi ha ara mateix molt personal de la comunitat científica dedicat a aquesta malaltia. Però no crec que li estiguem donant l’esquena a les malalties infeccioses. S’està destinant molta gent i recursos a investigar la lluita contra moltes d’aquestes malalties, com fa la fundació de Bill and Melinda Gates o La Caixa a Espanya. El que cal és que el desenvolupament estructural, educacional i econòmic faci que malalties com la malària no tinguin un impacte tan gran en els països on existeix. Cal fonamentalment pau i estabilitat política que per això pugui passar.
Aquesta és una entrevista original de l’Agència SINC
