Una investigació impulsada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació ”la Caixa”, i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV-CERCA) associa la ingesta d’aliments ecològics a la infantesa amb un millor desenvolupament cognitiu.
L’estudi, publicat a la revista Environmental Pollution, ha trobat que la ingesta d’aliments ecològics es relaciona amb millors puntuacions en proves d’intel·ligència fluida -capacitat de resoldre problemes nous- i de memòria funcional o de treball -la que permet al cervell retenir nova informació a curt termini-. El treball ha trobat també que la ingesta de menjar ràpid, la sobreocupació de la llar i el fum del tabac rebut a la infantesa es relacionen amb resultats més baixos en els tests d’intel·ligència fluida. A més, l’exposició a partícules fines (PM2.5) a interiors s’associa amb puntuacions més baixes de memòria funcional.
“Les dietes saludables, entre les quals hi ha l’ecològica, són més riques que les de fast food en nutrients necessaris per al cervell, com ara àcids grassos, vitamines i substàncies antioxidants, el que de forma conjunta pot afavorir les funcions cognitives a la infantesa”, explica Jordi Júlvez, primer autor de l’estudi, i investigador de l’IISPV-CERCA.
Per realitzar l’estudi, es van tenir en compte 87 factors ambientals als quals aquestes nenes i nens van estar exposats durant la seva vida uterina (com ara contaminació de l’aire, tràfic, soroll, diferents substàncies químiques i estil de vida) i altres 122 factors als quals van estar exposats durant la infantesa. L’objectiu de la investigació era analitzar la influència que totes aquestes exposicions poden tenir en el desenvolupament i la maduració del cervell humà, ja que en aquesta etapa encara no és plenament eficient defensant-se de les substàncies químiques de l’ambient i és especialment sensible a la toxicitat, fins i tot en nivells baixos.
Les dades de la investigació, que porta per títol Early life multiple exposures and child cognitive function: A multi-centric birth cohort study in six European countries, procedeixen de sis cohorts de països europeus (Regne Unit, França, Espanya, Grècia, Lituània i Noruega) que sumen 1.298 nenes i nens d’entre 6 i 11 anys.
Fins ara, s’havia investigat poc la relació entre el tipus de dieta i la funció cognitiva, però ja s’havia associat el fast food amb menys èxit en el desenvolupament escolar i alguns estudis havien trobat també associacions positives entre les dietes ecològiques i els resultats en funcions cognitives executives. Per contra, el fum del tabac i les partícules PM2.5 a l’interior de la llar que es respiren durant la infantesa podrien afectar negativament la funció cognitiva en promoure reaccions inflamatòries al cervell.
També cal tenir en compte el nivell socioeconòmic de l’infant. “El nombre de persones que conviuen a la llar sol ser un indicador del nivell econòmic familiar, i en contextos de pobresa l’estil de vida és menys saludable, cosa que també pot afectar les puntuacions de les nenes i nens en tests cognitius”, puntualitza Júlvez.
L’impacte dels aliments ultraprocessats en la salut dels infants
Un altre estudi recent, aquesta vegada centrat al Regne Unit, ha confirmat la relació entre el consum d’aliments d’aliments ultraprocessats en els primers anys de vida i l’obesitat en la joventut. Els aliments ultraprocessats, tal com es defineix pel sistema de classificació d’aliments NOVA, són formulacions industrials d’ingredients que se sotmeten a una sèrie de processos físics, químics i biològics. Normalment no tenen components alimentaris saludables intactes i inclouen diversos additius.
Aquest tipus d’aliments solen ser més densos en energia i més pobres nutricionalment (és a dir, amb nivells elevats de sucre lliure, sal, i greixos saturats però baixos en nivells de proteïnes, fibra dietètica i micronutrients) en comparació amb alternatives menys processades, i estan dissenyats per ser barats i atractius.
La investigació, liderada per l’Imperial College de Londres, analitza l’evolució de l’índex de massa corporal, de l’índex de massa grassa, del pes i del perímetre de la cintura de 9.025 nens i nenes britànics. El creixement va resultar major en aquells amb més ingesta de productes ultraprocessats: 0,06 per any; 0,03 per any; 0,20 kg per any i 0,17 cm per any, respectivament. Per a realitzar l’estudi es va fer un seguiment dels nens i nenes, d’entre 7 a 24 anys, durant el període d’estudi de l’1 de setembre de 1998 al 31 d’octubre de 2017
Els resultats, publicats a la revista JAMA Pediatrics, suggereixen que són necessàries urgentment accions radicals i efectives de salut pública que redueixin l’exposició i el consum d’aliments ultraprocessats i eliminin les barreres d’accés als aliments mínimament processats per contrarestar la creixent càrrega de l’obesitat a Anglaterra i a tot el món. I és que, de fet, a l’estudi, els productes ultraprocessats suposaven un 80% o més de la ingesta calòrica diària en un de cada cinc nens i nenes, una xifra força preocupant, segons els experts.
