La batalla per la qualitat de la informació de salut i ciència no està perduda, encara que l’evidència així ho suggereixi. No està perduda perquè hi ha moltes notícies rellevants, rigoroses i, a més, atractives i fàcils de llegir. Mai com ara hi ha hagut tants i tan bons exemples de periodisme explicatiu i de qualitat, sigui el que sigui aquesta qualitat, que aquesta és una de les claus per a l’anàlisi. Però el que motiva aquest comentari és que la primera revisió sistemàtica de la qualitat de la informació mediàtica sobre salut, en concret sobre tractaments (intervencions de salut, no només fàrmacs), conclou que hi ha molt marge de millora, una manera de dir educadament que hi ha massa notícies que no compleixen els criteris de qualitat.
Mesurar la qualitat de les notícies de salut no és fàcil. El principal repte és decidir quina és la vara de mesurar-la. En aquesta revisió, s’han identificat centenars de criteris de qualitat en més de 2.000 estudis (investigacions que, al seu torn, són de qualitat científica molt diversa). Val la pena donar compte dels resultats, perquè aporten llum sobre el problema de la sobreabundància d’informació de salut, en part rigorosa i en part no, encunyada com a infodèmia per l’OMS el 2020.
En aquesta revisió, els 108 criteris usats per fer un resum quantitatiu (metanàlisi) s’han agrupat en 19 criteris generals. Un d’ells és informar dels efectes perjudicials del tractament, cosa que només complia el 40% de les notícies. Poc més de la tercera part (36%) complia una altra condició important: informar de les alternatives disponibles a la intervenció. La informació sobre el cost del tractament només apareixia en el 18% dels casos i la discussió dels conflictes d’interessos en el 22%. Poc més de la meitat (53%) anava més enllà de la mera informació verbal per quantificar els efectes de les intervencions, i només un 17% aportava resultats en nombres absoluts i no només relatius, que solen ser més eloqüents i sovint enganyosos. Aquestes dades globals sobre notícies en mitjans impresos i digitals, ràdio i televisió mostren que el got de la qualitat informativa està més buit que ple.
Amb tot, els 19 criteris generals presentats en la revisió no deixen de ser una mostra de la diversitat de criteris i al·ludeixen a només una part dels 44 conceptes clau del projecte Informed Health Choices, que és una referència internacional sobre la qualitat de la informació i el pensament crític sobre tractaments. El problema de la vara de mesurar, com veiem, està embullat i la investigació no acaba de desenredar-ho. A més, és raonable i pràctic que la informació periodística tingui en compte tal quantitat de criteris? Quins són els realment importants? I què pensen de tot això periodistes i ciutadans? Cal no oblidar que són els investigadors que estan definint la qualitat informativa, encara que alguns d’ells amb gran experiència periodística, com el pioner periodista australià Ray Moynham.
En un escenari ideal, els periodistes haurien de tenir en compte alguna revisió sistemàtica actual sobre la intervenció de la qual informen, generalment centrada en un nou estudi. Però cal exigir-los això? Alguns, en certa mesura, ja ho fan oferint informació de context i opinions crítiques sobre el que aporta el nou estudi de qual es fan ressò. Sens dubte, el grup de periodistes ben formats podria ampliar una mica, però anar molt més enllà és difícil. La conclusió de la revisió assenyala amb encert que és més important promoure el pensament crític en els ciutadans. Com ja apuntaven Steven Woloshin i Lisa Schwartz el 2003, més val tractar en els ciutadans els efectes del que ara anomenem infodèmia que prevenir-la, ja que aquesta és una tasca gairebé impossible, perquè exagerar i distorsionar sempre beneficia a tots els que produeixen i recirculen la informació.
