Llegint la memòria de despeses del CatSalut 2020 recentment publicada m’han sorgit diverses reflexions sobre el tema. Primer algunes dades significatives:
Despeses 2020: 13.097 milions d’euros. Recordem que el pressupost aprovat era de 9.739 milions. Això vol dir que hi ha hagut un dèficit de 3.358 milions d’euros.
Percentatge de despeses dels principals àmbits:
- Hospitals: 61,93%
- Primària: 11,98
- Farmàcia: 21,6 (Receptes: 11,7% + Hospitalària ambulatòria: 9,86%) 2.809 milions.
Recordem que la despesa del 2019 va ser de 10.243 milions.
Primera reflexió: per saber que passa en la sanitat, més que el pressupost hem d’analitzar la despesa. Perquè des de fa anys els pressupostos han estat justos i retallats, però cada any hi ha hagut una despesa al final molt superior al pressupostat (dèficit). Aquest any 2020 aquest ha estat molt més elevat (un 25,6%), possiblement amb l’excusa de l’emergència de la Covid-19 (caldria una anàlisi detallada i transparent).
Alguns “experts” ens deien que havíem d’augmentar el pressupost de salut en 5.000 milions i resulta que aquest any passat ja l’hem augmentat en 3.358 milions. Però aquesta no és la qüestió. Ja els vàrem respondre: aquest augment per què fer? Aquesta és la qüestió: què ha de fer el Sistema Públic de Salut? A més de fer una anàlisi transparent d’en què ens gastem els diners (i el dèficit del 25%), cal una anàlisi de amb quina necessitat ho fem, amb quina equitat, amb quina eficiència ( i també amb quina corrupció i negoci).
En la despesa d’aquest any 2020, l’atenció primària, malgrat els 3.358 milions més en sanitat, ha seguit marginada dels augments de recursos. Seguim amb un 11,98% del pressupost i, atenció, ens gastem 2.800 milions, un 21,6% en fàrmacs (necessitat o negoci?).
Ens gastem sobretot en malaltia ja instaurada i a nivells molt cars: en hospitals un 61,93% del pressupost (tenim 64 hospitals pagats amb diners públics a Catalunya!) i en fàrmacs un 21,6% del total. Això suma un 83,5% i la resta va per la primària, sociosanitària, salut mental, Salut Pública, transport sanitari, inversions i manteniments i altres.
En definitiva, el nostre és un sistema pensat i organitzat per atendre malalts i no per atendre la salut de totes les persones i promocionar la salut i prevenir la malaltia. Per fer front als principals determinats de la Salut: la pobresa, la mala alimentació, no tenir habitatge digne, ni treball, amb un medi ambient contaminat i massificat, amb mala qualitat de vida, problemes greus de gènere, violència, manca d’educció suficient i manca de participació democràtica efectiva i, tot això, acompanyat d’hàbits dolents per la salut. Per fer front a això s’ha de posar la salut com a prioritat en totes les polítiques públiques i tenir un Sistema Sanitari Públic amb prioritats (i recursos) en Salut Pública, Atenció Primària i Comunitari, Salut Mental i Cures, a més de serveis socials ben coordinats amb salut. Potser en tindríem prou, per reforçar aquests serveis, amb els 3.358 milions de dèficit d’aquest any (de moment).
