Un dels problemes ja coneguts l’anàlisi de la qual s’ha renovat amb la pandèmia de Covid-19 és la necessitat de no malbaratar els sempre limitats recursos sanitaris. La pandèmia ha estressat tots els sistemes de salut i ha ocasionat enormes despeses imprevistes que han agreujat la crisi econòmica global. La sostenibilitat dels sistemes de salut passa per fer més amb menys i, per això, resulta obligat alleugerir tota la càrrega d’intervencions i proves innecessàries, que aporten poc o cap benefici i fins i tot són perjudicials. Es calcula que almenys la cinquena part de la despesa sanitària és supèrflua i, per tant, un malbaratament de recursos, incloent aquí tots els sobrediagnòstics i les intervencions innecessàries.
El problema de la medicina supèrflua es ve analitzant almenys des de 2002, quan el BMJ va plantejar el tema amb un inquietant Too Much Medicine? en portada, que ja ha deixat l’interrogant en el camí. En aquest temps, han sorgit algunes iniciatives internacionals per afrontar el repte de les intervencions de salut que no estan justificades perquè produeixen més perjudicis que beneficis, com Choosing Wisely i Preventing Overdiagnosis. Són molts els estudis que van identificant intervencions inútils o perilloses, però queda molt per fer, sobretot en el camp de la síntesi de l’evidència, per oferir arguments sòlids als responsables de la presa de decisions, des dels clínics fins als gestors sanitaris.
En aquest sentit, una nova col·lecció especial de revisions Cochrane ha reunit 8 exemples d’intervencions de salut que consumeixen molts recursos (algunes impliquen consultes sanitàries addicionals) i, en canvi, són de “poc valor”. Aquestes intervencions es cataloguen així perquè se sap (amb un grau de certesa entre alt i moderat) que aporten poc o cap benefici clínic, o bé comporten més perjudicis que beneficis. Algunes d’aquestes intervencions de poc valor són les revisions mèdiques generals de salut en adults sans, les proves mèdiques preoperatòries abans de la cirurgia de cataractes, el raspatge i polit sistemàtic de les dents per a la salut de les genives i les revisions dentals cada sis mesos.
Aquesta primera col·lecció continuarà, segons assenyalen els autors, amb altres col·leccions de revisions que se centraran en altres intervencions sanitàries de poc valor i en oportunitats per desimplementar tractaments inefectius o perjudicials que els pacients estan rebent actualment. Totes aquestes col·leccions s’aniran actualitzant periòdicament, i el seu objectiu és no només aportar evidència, sinó també crear una base per a la col·laboració en un assumpte tan complex com és la retirada del que no funciona, però consumeix importants recursos.
“No estem recomanant que s’abandonin aquestes intervencions, sinó simplement que els responsables de la presa de decisions tinguin en compte aquesta evidència”, assenyalen els autors d’aquesta col·lecció en un editorial. “Si aquestes intervencions ja s’han interromput o reduït a causa de la pandèmia de Covid-19, els responsables polítics, els professionals, els pacients i el públic han de ser conscients que seria més segur no tornar a les pràctiques anteriors a la pandèmia. En canvi, si les intervencions han continuat, els responsables de la presa de decisions podrien considerar la millor manera de desimplementar-les”.
Durant la pandèmia, l’ús dels serveis sanitaris s’ha reduït aproximadament en un terç, encara que amb variacions importants, i principalment entre els pacients amb malalties menys greu. Aquesta situació inèdita constitueix un extraordinari experiment natural sobre els efectes, positius i negatius, de la reducció de l’assistència sanitària, que està pendent d’estudiar a fons. Tots aquests estudis ajudarien a estimar fins a quin punt és urgent desimplementar algunes intervencions i quines són les prioritàries.
