Aquests dies es reuneix a Glasgow la conferència mundial pel clima amb la participació de caps de govern, científics i tècnics de tots els països. Per fora bramen les veus de Greta Thunberg i de desenes de milers d’activistes i ecologistes, al crit de “prou de bla…bla…bla… és l’hora de passar a l’acció”. Per dins, António Guterres, secretari general de les Nacions Unides, adverteix que “de seguir així, estem cavant la nostra pròpia tomba”. No és una exageració, el futur de la humanitat està en joc. Els científics ho confirmen, el 2020, els gasos amb efecte d’hivernacle (GEI) causants de l’escalfament del planeta van augmentar, malgrat la restricció del trànsit i l’activitat econòmica produïda per la pandèmia.
Les previsions de l’Acord de París d’aconseguir augmentar la temperatura mundial a no més d’1,5 graus i si és possible no més de 2 graus, a final de segle respecte a l’època preindustrial, no es compliran amb les mesures de reducció de GEH acordades actualment. En aquests moments, l’augment ja ha arribat a 1,1° i, en cas de seguir així, arribarà a 2,7°, cosa que causaria la desertització de gran part de la península Ibèrica.
Paral·lelament a la COP26, s’ha reunit a Glasgow el C40, l’òrgan de govern dels municipis més grans del món, anomenat així perquè inicialment l’integraven 40 ciutats, però avui reuneix 97 ciutats que representen 700 milions d’habitants. En aquesta reunió, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat elegida vicepresidenta de l’organisme en substitució de l’alcalde de Londres. És indubtable que aquesta elecció va ser motivada per les importants mesures preses a Barcelona per reduir les contaminacions de l’aire pel trànsit automotriu, amb l’establiment de l’àmplia Zona de Baixes Emissions, i les illes que s’estan desenvolupant per apaivagar el trànsit i guanyar zones d’oci i esbarjo dels veïns a diversos barris de la ciutat. Barcelona havia guanyat, a més, el premi al Pla Clima, com la millor iniciativa de les ciutats Europees.
En les seves declaracions a Glasgow, Ada Colau va assenyalar una cosa crucial per al nostre futur a Barcelona, preguntant-se per què no es destinen els 1.700 milions que es volen destinar a ampliar l’aeroport (que transporta 50 milions de passatgers a l’any) a millorar i ampliar la xarxa pública de transport metropolità (que transporta més de 600 milions de passatgers per any). És evident que per reduir el trànsit de vehicles privats en imprescindible millorar el transport públic. S’imaginen una xarxa de trens de rodalies, puntual, modern, àgil i veloç? Per què no s’acaba la línia 6 del metro i s’estudia la possible ampliació de la xarxa de metro? A més, va proposar substituir els vols curts (com els de Barcelona-Madrid) pel tren, que contamina 20 vegades menys. Finalment, va fer una crida a destinar més recursos als municipis, perquè són un dels principals instruments de la lluita contra el canvi climàtic.
Contrasta aquesta postura amb les posicions del Cercle d’Economia, amb la direcció del PSC, del PSOE i d’una part del Govern de Catalunya, que continuen insistint en l’ampliació de l’aeroport, que ha estat denunciat com un gran cop de pilota urbanístic. Són negacionistes encoberts del canvi climàtic? Quins interessos econòmics representen? Allò que és més greu, aquesta postura va en contra de l’opinió majoritària del poble espanyol. Una recent enquesta del diari El País sobre el Canvi Climàtic ha revelat que el 71% dels enquestats estan d’acord a prohibir els viatges curts amb avió si hi ha una alternativa amb tren, i el 63% està a favor d’avançar al 2035 la fi dels vehicles de benzina i dièsel. L’opinió pública està més conscienciada que alguns polítics.
