Opinió

Sanitat: si no és ara, quan ho arreglarem?

Mentre molts partits polítics i moltes administracions públiques i parlaments deixen de fer les seves funcions, a les quals estan obligats constitucionalment, de defensa i treball pel bé comú i la reducció de les desigualtats, la majoria de ciutadans estan cada cop més desmoralitzats i molt preocupats, perquè les seves condicions de vida i de salut han empitjorat i han perdut l’esperança i les ganes de lluitar.

En salut i en sanitat, la crisi és molt profunda (i també en medi ambient i crisi climàtica). La pandèmia ho ha empitjorat tot fins a graus inimaginables. Molta gent ha descobert la mala gestió dels recursos públics, la corrupció, la ineficiència, la manca de transparència, la improvisació i manca de democràcia i els interessos particulars i polítics, insolidaris. Hem descobert (o reafirmat) els greus problemes polítics, econòmics i socials de la comunitat en què vivim.

Mirem les notícies als diaris i les televisions i només aprofundim en la por i la depressió, perquè alguns mitjans alimenten l’alarmisme amb mentides i falses notícies, que molts cops fomenten el negacionisme o la desesperança.

Hem tocat fons, i no arreglarem les coses fent el mateix que fan els polítics. Cal aprendre del que ha passat, les seves causes globals, no diferents de les causes de les altres pandèmies en què estem vivint fa molts anys: el neoliberalisme i la seva globalització, el capitalisme financer que governa la terra, la crisi climàtica, la pèrdua de democràcia, de drets socials i de salut. Ara ens cal, urgentment, fer un bon anàlisi independent i transparent del que ha passat i per què ha passat, i proposar-nos un canvi radical de model, polític, econòmic, cultural i social. Si no ho fem ara, quan ho farem?

30.700 persones grans mortes per la Covid a les residències geriàtriques a Espanya (segons dades provisionals del Ministeri d’Afers Social i Sanitat fins a novembre del 2021). Les vacunes han estat fabricades en temps rècord per cinc laboratoris farmacèutics, amb una pobra vigilància per les agències de vigilància farmacològica (com ens n’hem assabentat ara). Aquestes empreses, en 18 mesos, han obtingut uns beneficis de 23.103 milions de dòlars per les vacunes, un increment d’ingressos del 96% (els més beneficiats: BioNTech, 99%, i Moderna, 93%). I sense alliberar les patents. El que importa és la malaltia (però que les persones no morin) i, així, necessitarem cada cop més dosis.

En un altre àmbit, cal recordar la mala gestió, precipitada per la por, i potser corrupta, de la quals avui encara en sabem més coses: segons la Sindicatura de Comptes de Catalunya (expedient 69), la Generalitat va comprar 300 respiradors (per UCI) el 2020 i va pagar incorrectament 7,9 milions d’euros a una empresa falsa (Innjoo Technology). La mateixa sindicatura atribueix 200 expedients a Salut per mala pràctica.

Recordem també els 17 milions d’euros a Ferrovial i els 71 contractes verbals (sense suport escrit i signat) pel camí de les emergències. Ja vam publicar el tema dels 87 milions d’euros, també per la via d’emergències, per la construcció de cinc hospitals “satèl·lits” (en realitat “fantasmes”) per la Covid, dels quals no hem sabut res més. Mentrestant, els CAP encara hauran d’esperar quatre anys per millorar les seves instal·lacions obsoletes.

Aquesta crisi també ha comportat un greu deteriorament de la salut mental, sobretot en la població jove, amb grans problemes de precarietat laboral, i en els professionals i treballadors de la sanitat i la dependència. Els suïcidis a Catalunya s’han incrementat en un 195%. S’ha produït un augment dels casos de depressió i angoixa, i molts professionals sanitaris (metgesses i infermeres, sobretot) abandonen la professió o estan de baixa. I, mentrestant, el sistema sanitari públic s’enfonsa, continua retallat, amb un pressupost insuficient per les demandes de sempre i agreujat al límit per la pandèmia, mal gestionada, sobretot a l’atenció primària, salut comunitària i cures, salut pública i dependència. Les mútues privades, en canvi, augmenten els seus ingressos, gràcies als qui poden pagar, i deserten del sistema públic, un sistema públic per cada cop més pobre.

És urgent revertir aquesta situació. Si no defensem nosaltres, la ciutadania i els treballadors de la sanitat, els drets adquirits amb molts esforços i lluites, si no defensem els béns comuns, el dret a la salut i a les cures per tothom, a un medi ambient saludable, aigua, energia i natura del comú, a un habitatge digne, alimentació sana, treball en bones condicions laborals, democràcia plena (republicana), política sana i dialogant… Qui ho farà? Seguiran les polítiques que beneficien a la casta econòmica? Fins quan?

Necessitem ja una nova llei de salut i sistema sanitari, que defineixi clarament i posi al dia diferents conceptes, com què és salut i els seus condicionats socials, econòmics i culturals, i legisli salut en totes les polítiques. I, en sanitat, necessitem serveis socials i cures: un sistema clarament públic, amb control estricte i transparent i, si són necessaris, concerts amb entitats privades sense lucre i amb clàusules de qualitat laboral i assistencials. Un sistema que no pugui ser parasitat ni corromput per interessos particulars.

Segurament no necessitem més hospitals. A Catalunya, tenim 68 hospitals d’utilització pública pagats pel CatSalut (entre ells, 25 de privats concertats). El que necessiten són recursos suficients per fer la seva feina ben feta en el seu territori. És urgent també unes millors condicions laborals i millores estructurals. De fet, aquests dies ja estem veient protestes en aquest àmbit hospitalari arreu de Catalunya que poden anar augmentant.

Necessitem una atenció primària i comunitària amb salut mental comunitària i bona coordinació amb l’atenció hospitalària, un augment del pressupost perla primària de fins al 25% del pressupost de Salut, per atendre amb qualitat i eficiència el que se li demana: bona accessibilitat i atenció, majoritàriament presencial, per part de la metgessa i infermera de referència, amb atenció de proves diagnòstiques i consultes amb menys de tres mesos. Això vol dir tenir plantilles suficients i condicions laborals estables i dignes, per tal que puguin tornar els professionals que han marxat del sistema.

No ens hem de deixar la millora també dels serveis sociosanitaris, la majoria avui centres de negoci amb lucre de diners públics (hi ha 102 centes sociosanitaris a Catalunya, dels quals 75 són privats concertats). Hem d’anar cap a un nou sistema d’atenció a la dependència i les cures, passant de l’actual, molt centrat en residències, a models d’autonomia residencial.

Perquè això sigui possible i efectiu, caldrà establir també per llei una millor governança i control de tot el sistema i els serveis, amb participació real de professionals i ciutadania en la seva governança. Són unes millores que no poden esperar a la futura llei de Salut i Sistema Sanitari, de redacció i tràmits parlamentaris lents. Cal ja l’anàlisi que hem dit sobre el què i perquè ha passat. Una anàlisi independent i amb transparència absoluta. Cal demanar responsabilitats i uns plans de millora reals a curt termini globals del sistema públic per salvar i revertir els enderrocs.

El dia 7 d’abril és el Dia Mundial de la Salut. Mobilitzem-nos! Hi haurà un acte unitari en defensa del Sistema públic de Salut el dia 3 d’abril.