La població exposada a nivells perjudicials de soroll pel trànsit supera el 60% a la majoria de les principals ciutats catalanes i arriba al 83,4% i el 85,2% en casos com Barcelona i Girona. Així ho conclou un estudi dut a terme per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, que ha avaluat els nivells de soroll procedents del trànsit rodat en 749 ciutats europees i el seu impacte en la salut. Segons els resultats de l’estudi, publicats a Environment International, complir amb les recomanacions de l’OMS en matèria de soroll permetria evitar cada any més de 3.600 morts per cardiopatia isquèmica.
Estudis anteriors han relacionat el soroll ambiental amb una sèrie d’efectes perjudicials per a la salut: alteracions de la son, molèsties, malalties cardiovasculars i metabòliques, efectes adversos en néixer, deteriorament cognitiu, així com salut mental i benestar pobres. Segons els investigadors d’ISGlobal, l’exposició prolongada al soroll del trànsit rodat pot provocar una reacció d’estrès sostingut, que dona lloc a l’alliberament d’hormones de l’estrès, a l’augment de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i a la vasoconstricció, la qual cosa pot acabar donant lloc a malalties cròniques, com les cardiovasculars o a trastorns de depressió i ansietat.
Els resultats de la investigació mostren que més d’un 48% dels 123 milions de persones adultes incloses en l’estudi suporten nivells de soroll superiors als recomanats per l’OMS. Cal recordar que l’OMS recomana que el nivell de soroll mitjà registrat al llarg de 24 h no sobrepassi els 53 decibels. Pel que fa a les capitals de país, el percentatge de població exposada a nivells superiors al recomanat oscil·la entre el 29,8% de Berlín i el 86,5% de Viena, passant pel 43,8% de Madrid o el 60,5% de Roma.
Així mateix, es va estimar que més d’11 milions de persones adultes estarien sofrint un elevat nivell de molèsties a conseqüència del soroll del trànsit, entenent-se per molèsties el resultat de la pertorbació repetida de les activitats quotidianes, com comunicar-se, treballar o dormir. Aquest tipus de molèsties poden potenciar l’estrès i, eventualment, degenerar en problemes de salut diversos.
Sasha Khomenko, investigadora d’ISGlobal i primera autora de l’estudi, destaca que la investigació permet entendre amb major claredat per què el soroll generat pels mitjans de transport és la segona causa ambiental d’efectes adversos per a la salut a Europa occidental, després de les partícules contaminants de l’aire. Admet, però, que l’equip investigador s’ha trobat amb algunes limitacions durant la recopilació de les dades. “Tenim el convenciment que el veritable impacte del soroll del trànsit sobre la salut és encara molt major, ja que la falta de dades a nivell de ciutat limita els efectes sobre la salut que podem avaluar i, en conseqüència, porta a una infraestimació de l’impacte”, explica la investigadora. A més, l’equip ha trobat dificultats metodològiques a causa de l’heterogeneïtat de les dades disponibles i de la qualitat d’aquestes.
Aquest estudi s’emmarca dins del projecte ‘Càrrega de mortalitat a Europa’, que ha publicat prèviament rànquings de mortalitat atribuïble a contaminació atmosfèrica i a espais verds, respectivament, en ciutats europees. La investigació coincideix en el temps amb l’anul·lació de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona per una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que estima que els informes presentats per l’ajuntament de la ciutat per justificar la mesura són antics o no són prou complets. Comunitat científica, experts en salut i ajuntaments han rebutjat aquesta sentència, que consideren que significa un pas enrere en una qüestió els beneficis de la qual per a la població i el medi ambient ja han estat àmpliament provats per part d’altres ciutats europees.
