Durant els darrers dos anys hem estat immersos en la pandèmia de la Covid-19, causada pel SARS-CoV-2, un virus zoonòtic que ha trastocat les nostres vides. En plena retirada de les mascaretes i altres mesures de protecció, altres virus fan la seva aparició, com està passant ara amb el de la verola del mico o monkeypox.
Aquest virus, que en general només es troba a l’Àfrica occidental i central, està causant un brot a més d’una dotzena de països d’Europa -entre ells Espanya-, els EUA, l’Orient Mitjà i Austràlia.
“Els virus estan amb nosaltres, ens van arribant i el que és important és saber actuar”, diu a SINC Mariano Esteban, viròleg del Centre Nacional de Biotecnologia (CNB-CSIC). Esteban és un dels majors especialistes mundials en l’estudi de la biologia dels virus.
Les investigacions s’han centrat en el coneixement de la biologia molecular d’aquests agents patògens, amb l’objectiu de desenvolupar procediments que permetin el control de malalties infeccioses. Destaquen els seus descobriments sobre la biologia del virus vacunal, que va ser utilitzat com a vacuna per erradicar la verola.
Esteban ha desenvolupat, juntament amb Juan García Arriaza (també del CNB) i la farmacèutica espanyola Biofabri, una vacuna davant de la Covid-19. La seva plataforma, que utilitza precisament una variant atenuada del virus de la verola, va completar amb èxit els assaigs preclínics en tres models animals: ratolí, hàmster i macaco. Els resultats es van publicar a la revista Frontiers in Immunology i ara falta provar-se en humans.
Aquesta és una família de virus molt estesa a la natura i cal saber diagnosticar i diferenciar els uns dels altres.
Després del coronavirus, ens arriba un altre virus zoonòtic, el monkeypox. De quins mecanismes disposem per protegir-nos?
En primer lloc, cal fer servir tècniques d’identificació de l’agent causal ràpides. Tingues en compte que aquest virus de macaco és molt semblant al de la verola humana i molt similar també a altres virus que afecten tant a ratolins com a vaques, camells, búfals…
És una família de virus molt estesa a la natura i cal saber diagnosticar i diferenciar els uns dels altres. El Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut de Salut Carles III (ISCIII) utilitza tecnologies que ja han estat desenvolupades a través del Comitè Assessor de l’OMS per a la investigació del virus de la verola i que ara estan fent servir en els casos que s’han detectat.
Quines recomanacions estableix aquest comitè de l’OMS?
Sóc un dels membres més antics. Ens hem estat reunint durant els darrers 23 anys com una forma d’estar alerta per si apareguessin casos de verola.
Bàsicament, el que és estable és que si aparegués un sol cas de verola humana, o també de mico, l’acció immediata és fer un ring o un setge per evitar que s’estengui. És a dir, que tan aviat com es detecti una persona infectada, cal buscar els contactes estrets, anar ampliant una mica el rang i aïllar aquests individus ràpidament.
El monkeypox es transmet per contacte directe per les partícules virals que es produeixen durant les primeres 12 o 24 hores -que és el cicle de replicació viral-. La persona que està infectada pot contagiar a través de gotes de les secrecions salivals, nasals o de la mucosa nasofaríngia. També per contacte amb les lesions cutànies d’una persona ja infectada, ja que en aquestes vesícules hi ha una gran quantitat de virus. Aquesta malaltia té una R0 [número de reproducció] de cinc, és a dir que, aproximadament, una persona infectada pot infectar-ne cinc més. Així que el que cal fer és establir aquest setge i mantenir la vigilància i el seguiment.
Afortunadament, el nombre de casos és petit i el control i seguiment es pot fer amb facilitat. Alhora, s’estan seqüenciant els genomes dels virus per esbrinar la variació entre ells i saber si procedeixen l’Àfrica Central, on el virus és més letal, o de l’Àfrica Occidental, molt més atenuat.
Amb aquesta malaltia això seria més senzill en ser encara pocs els casos?
Sí, afortunadament, el nombre de casos és petit i aquest control i seguiment es pot fer amb facilitat. Alhora, s’estan seqüenciant els genomes dels virus per saber la variació que hi ha entre ells: si els virus procedeixen de l’Àfrica central, on són més letals perquè tenen un 10% de mortalitat, o de la part occidental, que té un 1%.
El que sabem dels casos del Regne Unit és que hi estan associats amb el virus més atenuat de l’Àfrica occidental. Sembla que els de Portugal també tenen la mateixa genètica i, probablement, els d’Espanya siguin igualment de virus d’aquesta zona d’Àfrica. L’ISCIII està fent la seqüenciació completa i aviat ho sabrem.
Quines vacunes es poden fer servir contra aquest virus?
Entre les vacunes, hi ha l’Accam 2000, que és una de segona generació. Es tracta d’una vacuna activa, vol dir, que s’inocula per trencament de l’epidermis, que és el mètode tradicional, i produeix una infecció per virus atenuat i una lesió característica. Per això les persones que vam ser vacunades contra la verola tenim una marca al braç o a la cuixa.
En canvi, la de tercera generació que és Imvanex, basada en el virus modificat d’Ankara (MVA), s’administra via intramuscular i no produeix lesió. Com que és un virus que no replica, no produeix progènie i no deixa marca. Aquesta vacuna està autoritzada per la FDA i l’EMA per a la verola tant humana com la del mico. Els Estats Units fa anys que acumula dosis d’aquesta vacuna.
S’han publicat estudis d’aquestes vacunes [Accam 2000 i Imvanex]. Com que la verola humana ja no existeix, els assajos es van fer amb macacos i es va veure que totes dues eren eficaces.
Quina eficàcia tenen aquestes vacunes de la verola humana davant de la del mico?
S’han publicat estudis d’aquestes vacunes. Com que la verola humana ja no existeix, els assajos es van fer amb macacos i es va veure que totes dues eren eficaces.
I quins antivirals s’han desenvolupat contra la verola?
N’hi ha dos davant de la verola humana, que també serveixen per tractar el monkeypox. Tots dos estan autoritzats per la FDA, i són el tecovirimat, que inhibeix que el virus es propagui d’una cèl·lula a una altra, i el brincidofovir. Aquest darrer actua inhibint l’acció de la replicació de l’ADN. Els de la verola són virus d’ADN, de 197.000 parells de bases o nucleòtids.
En canvi, el SARS-CoV-2, que és el virus ARN més gran que infecta els humans, té 30.000 nucleòtids. A diferència d’aquests virus ARN, que introdueixen mutacions i produeixen diferents variants, els virus d’ADN, com el de la verola del mico, són molt estables, amb una taxa de mutació molt baixa d’un o dos nucleòtids a l’any.
Pel SARS-CoV-2 no es va aconseguir desenvolupar cap antiviral que fos realment eficaç, encara tenim una assignatura pendent. Els virus d’ADN, com el de la verola del mico, són molt estables, amb una taxa de mutació molt baixa d’un o dos nucleòtids l’any.
Per a vostès que estan en aquest comitè de vigilància de l’OMS, el que ha passat ara no és gens estrany, oi?
Els virus estan amb nosaltres, ens van arribant i el més important és saber actuar. Fa molt de temps que fem seguiment d’aquesta família de virus. Tingues en compte que a la República Democràtica del Congo, a l’Àfrica central, des de l’any 2020 fins ara s’han detectat 10.000 casos, amb 342 morts. I al gener i al febrer d’aquest any hi ha hagut més de 700 casos i 37 morts en aquesta zona.
És a dir, aquest seguiment es continua fent. El que passa és que els casos estaven majoritàriament confinats a l’Àfrica. Ara hi ha hagut fuites per importació d’animals.
Vostè és un expert en aquests virus.
Fa 50 anys que treballo amb aquesta família de virus de la verola, crec que sóc l’espanyol que fa més temps que hi treballa. A Espanya tenim alguns dels millors grups del món treballant amb ells per estudiar la seva biologia i utilitzar-los com a sistema de desenvolupament. A banda del meu laboratori de virus i vacunes del CNB, hi ha també el d’Antonio Alcamí i el de Margarita del Val, tots dos del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa. I Rafa Blasco, a l’INIA. És important ressaltar que aquí tenim grups de referència mundial en aquesta àrea i que el meu laboratori és el més antic de tots.
A la vacuna que va desenvolupar contra el coronavirus, van usar precisament una variant atenuada de la vacuna de la verola com a plataforma, no?
Sí, la nostra vacuna contra el SARS-CoV-2 es basa en una variant molt atenuada de la que es va utilitzar al programa d’erradicació de la verola i que s’anomena Virus vaccinia modificat d’Ankara (MVA), al que incorporem gens codificants de proteïnes del coronavirus per induir respostes immunitàries àmplies i duradores contra la Covid-19. La vacuna va completar amb èxit els assaigs preclínics en tres models animals: ratolí, hàmster i macaco. Els resultats es van publicar a la revista Frontiers in Immunology i falta provar-se en humans.
El que volem és poder fer els assaigs clínics per veure quin és l’efecte de la nostra vacuna. Podria resultar molt interessant veure quin seria l’efecte tant pel que fa al SARS-CoV-2 com al virus de la verola de mico, perquè utilitzem la mateixa plataforma: el vector MVA.
Podria ser ara un bon moment per veure quins efectes podria tenir la seva vacuna tant davant de la Covid com del virus de la verola del mico?
El que volem és poder fer els assaigs clínics per veure quin és lefecte de la nostra vacuna. Podria resultar molt interessant veure’l tant respecte al SARS-CoV-2, com davant del virus de la verola de mico, perquè utilitzem la mateixa plataforma. El vector MVA és la mateixa plataforma de la vacuna que ja ha estat aprovada per al seu ús davant del virus de la verola.
La veritat és que seria interessant fer els assaigs clínics, si tenim aquesta capacitat, perquè el vector ha estat produït per una empresa espanyola [Biofabri], amb la qual cosa crec que podríem fer aquest tipus d’experimentació, però són consideracions a part en què no entraré ara.
Després d’erradicar-se la verola humana es va parlar de la possibilitat de destruir el virus, però es va decidir mantenir per a investigació, és així?
Ara mateix hi ha dos centres autoritzats per mantenir estocs de virus de verola humana: un a Atlanta, als EUA, al Centre de Malalties Infeccioses (CDC) i l’altre a Novosibirsk [Sibèria, Rússia].
El que fa el comitè assessor de l’OMS és dir a aquests dos centres quina investigació es pot fer amb el virus de la verola, de manera que avancem cap a millors procediments per protegir la humanitat. Per exemple, en cas que reaparegués la verola humana per bioterrorisme. Les reunions d’aquest comitè tenen aquest objectiu: saber que tenim els mecanismes d‟actuació necessaris.
L’Assemblea General de l’OMS no ha considerat l’opció de destruir els estocs de virus de verola humana, que són a dos centres, un als EUA i l’altre a Rússia. Amb ells se segueixen investigant millors procediments per protegir la humanitat.
I tenim aquests mecanismes?
En aquests anys, hem avançat en el coneixement i les investigacions són necessàries per millorar els procediments de control. Tenim vacunes i antivirals, almenys dues, i seria qüestió de desenvolupar més antivirals que puguin cobrir un major espectre d’acció.
Per això no es destrueixen els estocs de virus de la verola humana. L’Assemblea General de l’OMS no ha considerat, de moment, aquesta opció i ara encara és més complex, a causa de la situació de Rússia amb la guerra d’Ucraïna.
Aquest és un article traduït de l’Agència SINC. Llegeix-lo en castellà aquí
