L’angoixa mundial causada per l’aparició de la Covid-19 va revelar clarament la considerable vulnerabilitat humana davant les malalties infeccioses. Aquests tipus de malalties tenen la capacitat no només de causar malalties i morts en un gran nombre de persones, sinó que també poden desencadenar conseqüències socioeconòmiques més àmplies, com s’ha evidenciat amb la pandèmia de la Covid.
La contínua emissió de gasos d’efecte hivernacle (GEI) intensifica nombrosos riscos climàtics que, alhora, poden exacerbar les malalties infeccioses. Malgrat que aquest fet és relativament conegut i acceptat, encara no s’ha quantificat del tot l’abast total de la vulnerabilitat humana al canvi climàtic pel que fa a aquestes malalties.
Recentment, un equip de científics especialistes en medi ambient i salut han revisat dècades de documents científics sobre tots els patògens coneguts per crear un mapa dels riscos humans agreujats pels perills relacionats amb el clima. Els resultats de la investigació, publicats a la revista Nature, mostren que el 58% de les malalties infeccioses a què s’enfronta la humanitat a tot el món (és a dir, 218 de les 375 malalties infeccioses documentades) s’han vist agreujades en algun moment pels fenòmens climàtics. Només en un 16% dels casos s’ha produït l’efecte contrari.
L’estudi ha trobat 3.213 exemples de casos empírics en què els riscos climàtics estaven implicats en el desenvolupament de malalties patògenes, en intensificar-se la proximitat i interacció entre els microorganismes i els humans. Concretament, l’escalfament del planeta es relaciona amb 160 malalties, les precipitacions i les inundacions amb 122 i la sequera amb altres 81 malalties. També fenòmens com els incendis, les onades de calor i els canvis en el nivell del mar han influït en les malalties provocades per virus, bacteris, animals, fongs o protozous. Les malalties es van transmetre principalment per vectors, tot i que també es van trobar exemples de casos de vies de transmissió que incloïen l’aigua, l’aire, el contacte directe i els aliments.
Segons els investigadors, el gran nombre de malalties patògenes i de vies de transmissió agreujades pels perills climàtics revela la magnitud de l’amenaça per a la salut humana que suposa el canvi climàtic i la necessitat urgent d’adoptar mesures enèrgiques per tal de mitigar les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH).
Una cartografia dels riscos climàtics per a la salut
Els perills relacionats amb el clima estan canviant també les àrees de distribució d’animals i organismes que poden actuar com a vectors de malalties infeccioses perilloses. Per exemple, l’escalfament i els canvis en els patrons de precipitació poden alterar la distribució de vectors transmissors, com ara els mosquits, les paparres, les puces, les aus i diversos mamífers implicats en brots de malalties com el dengue, el chikungunya, la malaltia de Lyme, el Zika, la tripanosomiasi, l’equinococcosi o la malària.
Així, la propagació dels virus com el Nipah i l’Ebola, per exemple, es va associar a ratpenats, rosegadors i primats que es desplacen per zones més àmplies a la recerca de recursos alimentaris que s’han vist limitats a causa de les sequeres o que troben nous hàbitats després dels incendis forestals. Per altra banda, l’aigua estancada que deixen les fortes precipitacions i les inundacions pot proporcionar un nínxol de desenvolupament per als mosquits, el que es tradueix en un augment de la transmissió d’algunes malalties com la febre groga o el virus del Nil Occidental.
L’escalfament també s’ha relacionat amb el desgel i la descongelació del permafrost, la terra gelada, exposant-nos així davant de patògens abans congelats, un fet que podria considerar-se com una «capsa de Pandora», atès el gran nombre de patògens que podrien haver-se acumulat al llarg del temps i que són, ara per ara, completaments desconeguts pels ésser humans.
Les zoonosis, cada vegada més freqüents
Les zoonosis, és a dir, les malalties transmeses dels animals als humans, representen un gran percentatge de totes les malalties infeccioses recentment identificades. Algunes malalties, com la causada pel VIH, van començar com una zoonosi, però després van mutar en soques exclusives dels humans. Altres zoonosis poden provocar brots recurrents de malalties, com l’Ebola o la salmonel·losi. I altres, com la Covid-19, tenen el potencial de provocar pandèmies globals.
La realitat evidencia que les zoonosis s’han multiplicat molt aquests últims anys, elevant el risc que emergeixin noves pandèmies. Per això, des de principis dels anys 2000, s’insisteix des de les institucions internacionals en el concepte One Health («Una sola salut»), que promou un enfocament multidisciplinari i global dels desafiaments sanitaris, amb vincles estrets entre la salut humana, la salut dels animals i l’estat ecològic global. Amb l’arribada de la pandèmia de la Covid, aquest concepte global de la salut ha pres encara més força.
Com a part d’aquest enfocament, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) col·labora amb l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO) i l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE) al Sistema mundial d’alerta anticipada davant les principals malalties dels animals (GLEWS). Aquest sistema conjunt es basa en el valor afegit de combinar i coordinar els mecanismes d’alerta dels tres organismes per ajudar a l’alerta primerenca, la prevenció i el control de les amenaces de malalties animals, incloses les zoonosis, mitjançant l’intercanvi de dades i l’avaluació de riscos.
