Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
A Barcelona ja portem des de l’any 2016 prioritzant la salut mental amb l’aprovació del Pla de Salut Mental 2016-2022, un pla pioner en tot l’estat. És a dir, vam ser el primer municipi a tenir un pla que tenia com a objectiu situar el tema de la salut mental com un tema prioritari de ciutat. Va ser una proposta que es va decidir abordar de la mà de totes les institucions, entitats i associacions de la ciutat, recollint les experiències de totes aquelles que feia massa anys que feien en solitari una travessia pel desert.
Tot i no tenir les competències, es va decidir impulsar iniciatives i recursos municipals per garantir la salut mental, igual que s’ha fet amb la salut odontològica o l’òptica, totes elles tipologies de salut que hem prioritzat perquè l’estat d’aquest tipus de salut ens afecta el dia a dia i perquè calia que fossin accessibles.
Amb l’arribada de la pandèmia vam tenir una crisi sanitària, econòmica i de salut mental a nivell quasi bé mundial. La necessitat de parlar de sentiments i de trobar un acompanyament professional es va evidenciar, igual que la manca de recursos públics que hi havia per a aquest tipus de situacions. Amb les taules de salut mental creades i interconnectades per tota la ciutat de Barcelona, de seguida vam començar a actuar per fer front a aquesta crisi de salut mental i benestar emocional. Vam aprovar i posar en marxa el pla de xoc de salut mental que ha suposat que entre 2019 i 2021 hem incrementat un 74% la dotació pressupostària i també hem reforçat aquest pla.
Gràcies a aquestes mesures, vam reforçar el servei d’acompanyament emocional i psicològic per a joves de 12-22, Konsulta’m, que ja estava en funcionament. Un espai sense cita prèvia on els joves poden acudir de forma anònima a parlar i cercar suport emocional per part d’experts. El que ve a ser un psicòleg gratuït. Amb la situació sobrevinguda de la pandèmia de la COVID-19, vam decidir ampliar aquests centres perquè hi hagués almenys un a cada districte. No només per a joves i familiars o professionals que treballin amb joves sinó que també vam obrir espais Konsulta’m per a persones de més de 22 anys. En total, hem rebut més de 2.108 consultes de joves.
Vam apostar per un tipus d’abordatge des de la prevenció i la comunitat, ja que un malestar tractat a temps pot evitar el desenvolupament de la patologia. En paral·lel, vam tenir clar que calia reforçar els vincles comunitaris perquè lligar les intervencions amb lògica d’acció comunitària i proximitat és clau.
Una altra iniciativa que vam posar en marxa a principis de la pandèmia va ser el Telèfon de Prevenció del Suïcidi (900.925.555) juntament amb la Fundació Ajuda i Esperança. Aquest telèfon, que va ser pioner en tot l’estat, està operatiu 24 hores 7 dies a la setmana, és anònim i és atès per orientadors formats per especialistes. Forma part d’una estratègia més àmplia de prevenció del suïcidi que inclou grups d’acompanyament per a entorns propers de persones mortes per suïcidi o acompanyament per a persones amb pensaments suïcides. A finals d’agost d’aquest any, ja hem rebut 8.003 trucades, de les quals 213 eren suïcidis imminents. Aquestes trucades i xifres ens ajuden a acompanyar persones que estan patint i tenir un diagnòstic per seguir creant iniciatives i eines per a les necessitats detectades. Amb el temps, hem vist com altres administracions i institucions han posat en marxa altres números per prevenir el suïcidi, des de la Generalitat fins a l’Estat Espanyol.
Un dels últims recursos que hem creat és el Xat Emocional de Suport per a Joves (679.33.33.63), un xat per a tots aquells joves d’entre 12-25 anys que vulguin parlar del seu malestar, havent detectat que un dels col·lectius més afectats per la pandèmia era aquest col·lectiu i que, segons els resultats de l’Enquesta de Joventut de Barcelona 2020, fins a un 60% dels joves pensava que l’impacte de la pandèmia els hi afectaria de forma negativa i més de la meitat asseguraven que la pandèmia els hi havia afectat emocionalment. Amb quasi tres mesos des que vam activar el xat, ja hem rebut més de 361 xats.
Per tal de poder atendre altres col·lectius com la gent gran, que també han sigut dels més afectats per la pandèmia, fa un any vam crear la primera VilaVeïna. Aquests són espais on s’ofereixen tallers, recursos i espais per treballar al voltant de la cura. Al desembre, ja tindrem 10 en tota la ciutat. Juntament amb aquests espais distribuïts per la ciutat, també hem adaptat un telèfon de suport emocional per a cuidadores i una Targeta Cuidadora per a aquelles cuidadores que tenen cura de persones malaltes, dependents, amb discapacitat o persones grans a la ciutat de Barcelona.
No cal reiterar que Barcelona té un model d’abordatge com a ciutat que es preocupa per la promoció de la salut, sobretot de manera preventiva i des d’una visió comunitària. Tot i així, no és suficient si el conjunt del sistema no es muscula i s’acaba agafant la salut mental com una prioritat. A nivell municipal, la creació d’eines, recursos, programes i serveis i la seva demanda per part de la ciutadania evidencia les necessitats d’acompanyament emocional, però encara queda un camí llarg per recórrer que cal fer amb celeritat conjuntament amb totes les administracions i institucions. Si no s’aconsegueix crear un sistema públic i universal per a tothom, estàs garantint que hi haurà persones que per un nombre de motius externs no puguin accedir a una atenció oportuna, ja que sovint no es tenen els recursos suficients per pagar-s’ho i el sistema públic no està prou ben dotat.
