Segons la investigació, la joventut veu amb millors ulls el cànnabis que fa uns anys, per què es produeix aquest fet?
Crec que una de les raons, entre diverses, és que tenen més informació i el cànnabis els és més proper, coneixen més gent que el consumeix. Això fa que ho normalitzin més que si ho veiessin com una cosa aliena. També hi ha diferències entre els que el consumeixen i els que no. Això marca molt les diferències. Hi ha aquesta normalització.
Què ha passat amb el tabac o l’ alcohol? Que hem tingut moltes més campanyes, molta més sensibilització social. Aquesta pot ser una altra de les raons perquè tants joves vegin el cànnabis millor que tabac i alcohol. Hem estat anys demonitzant (ben fet) les conseqüències sobre un i els qui ens acompanyen. Tenim una de les legislacions més estrictes d’Europa pel que fa al tabac.
Compares i entre que el cànnabis és una planta natural, que no té nicotina sinó la barreges… té una imatge més benèvola que el tabac i que l’ alcohol pràcticament. Però és que hi ha hagut més sensibilització. No depèn tant de l’estatus legal com d’aquesta percepció social.
També els joves pensen que el cànnabis es consumeix més del que en realitat es consumeix. Aquesta és la percepció social. En realitat és molt més gran la prevalença del tabac o l’alcohol que la del cànnabis.
Dieu que els joves creuen estar més i més ben informats, però, és això veritat?
Jo crec que sí que és veritat. I així és com ho perceben i les diferències són significatives. Ja es pot parlar més de segons quins temes fa uns anys i tenen accés a més informació. Internet marca la diferència. Estan informats, no en tinc dubtes.
És veritat que una cosa és estar informat, com a base de la prevenció, però cal anar un pas més enllà. Per exemple, el nostre programa “Passa la vida” treballa sobre els beneficis que ells veuen en el consum. No treballem sobre els riscos sinó sobre els beneficis que veuen.
Els riscos, com hem vist, també els tenen clars en gran majoria. Els beneficis com la diversió, estar en grup, relaxar-se, és el que treballem perquè canviïn la seva percepció.
Com es fa aquest treball de prevenció?
Treballem molt el tema de la diversió, si és més una percepció o una realitat. Quan tu consumeixes, realment et diverteixes més que si no consumeixes o ho fas per pressió de grup, o perquè és una moda, per curiositat…? Analitza bé si després t’has trobat millor, si t’has divertit més… És com l’alcohol, que sembla que t’has divertit més però en realitat no és tant benefici. Treballar sobre això és molt costós perquè està molt arrelat. Si no els veiéssim, no consumiríem. Els joves posen en una balança els riscos i els beneficis i guanyen aquests, sens dubte. També depèn l’edat, no és el mateix el risc d’una xicota de 16 o 17 anys consumint alcohol o cànnabis, ja que està en ple desenvolupament cerebral. Té conseqüències de futur. Si parlem d’algú de 30 anys, hi haurà conseqüències,
Una altra cosa que els passa és que distingeixen bé què és un ús del que és un consum arrelat i quan ja tens problemes. Perquè els coneixen. Quan diem que tenen més informació i ho veiem en llegir com han definit els riscos, coneixen més persones que han tingut problemes; més que el 2016. Per això són més conscients dels riscos, matisen més.
La pandèmia hi ha influït d’alguna manera? Hi ha hagut un augment del consum?
No, no n’hi ha hagut. De fet, ha disminuït. La pandèmia ha disminuït els consums, i el del cànnabis en particular entre els joves encara més. La manca de socialització, en el consum dels més joves, hi ha influït.
Però la reducció és mínima. El consum de cànnabis a Espanya és estable. Des del 2004, si mires l’estadística, pràcticament no hi ha canvis. Les dades són estables al llarg dels anys.
Cap al final de la presentació parleu del debat social al voltant del consum del cànnabis, amb la “urgència” que a Europa les legislacions van en el camí de la permissivitat… Parleu dels possibles impactes en el consum de cànnabis. Què creus que cal fer per evitar mals majors?
Aquí el tema és que no podem fer d’ estruç. Els temes són a sobre de la taula, per això treballem la percepció dels joves, per treballar des de la seva pròpia perspectiva. Insisteixo que no podem fer d’ estruç. Veiem com evoluciona la legislació al món, en el cultiu, venda i consum. Cal estar preparat. Espanya no està aïllada en el context internacional.
Hem demanat als joves quina informació tenen sobre el context internacional i com s’està movent i ho tenen molt més clar que els adults. És una cosa que cal afrontar perquè puguem tenir prevenció, perquè estiguin més informats encara, coneguin més els riscos i què significa tot això.
No és que vulguem augmentar el debat social, no, és simplement afrontar una realitat que tenim a taula, on s’estan normalitzant uns consums i una manera d’entendre el cànnabis que l’està equiparant al tabac, per exemple. I això té molts riscos com a societat. Els danys es produiran però cal reduir-los el màxim possible.
A través de la prevenció…
Efectivament, i de la sensibilització. Treballar sobre mites i realitats i afrontar el tema i parlar-ne. A Espanya, campanyes generals sobre el tema no n’hi ha hagut, en bona mesura pel mateix estatus que té el cànnabis.
Volia preguntar-te per la polarització de les opinions relacionades amb els riscos. Ha augmentat el percentatge de persones que no veuen els problemes i també, dels que veuen que en té molts. A què es deu?
Jo crec que el cànnabis polaritza les opinions. Aquí hem vist els factors que hi incideixen, com si has consumit o no. A més, les opinions polítiques fan que un es col·loqui en algun lloc.
La majoria diu que el consum suposa problemes, però hi ha una opinió molt estesa sobre la redacció de lleis més permissives. Han crescut els dos extrems, com ho ha fet el del percentatge de persones que defensen el prohibicionisme. Crec que també té a veure amb el debat social que s’exacerba i no va a la solució. O ho prohibim tot, que ja sabem que no funciona, és la realitat que tenim. El balanç entre les dues posicions és el que nosaltres, com a institucions especialistes, hem de treballar.
Com creus que hauria de ser la legislació al voltant del cànnabis?
Crec que hem d’aprendre del que s’està fent; també de legislacions com la del tabac, de les més estrictes i que n’ha reduït clarament el consum. Polítiques molt importants.
Però cal combinar-ho. Cal tenir en compte l’oferta, com la controles, els preus. Com controles l’ús, els consums i després com fas una reducció de la demanda, la prevenció. És una combinació de polítiques i usos que és important i comença.
Cal veure les dades del Canadà, que ha estat clarament un punt d’inflexió. Parlen de cultius, dels impostos recaptats, etc. Però cal veure les conseqüències sobre la salut, un tema que no es veu en dos anys. A això cal donar-li més temps.
En qualsevol cas, estic convençuda que anem a un camí diferent del que hem tingut fins ara i, per descomptat, no cal fer d’ estruç. Cal estudiar els temes, veure quina regulació es pot fer, i si es fes, hauria de ser hiperestricta, que quedés clar el missatge que el cànnabis és dolent per a la salut, com ho ha quedat amb el tabac.
https://diarisanitat.cat/la-joventut-espanyola-es-mostra-mes-permissiva-amb-el-cannabis-que-fa-uns-anys/