Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El 9% de la població de més de 15 anys té depressió, segons dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de 2021, i el suïcidi és la primera causa de mortalitat prematura entre els joves d’entre 25 i 34 anys, segons dades de l’àrea de Drets Socials, justícia global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona. La salut mental és una assignatura pendent no només del sistema, sinó també de la humanitat, i arran de la pandèmia encara més, ja que, en general, la salut mental de la ciutadania ha empitjorat considerablement.
Les malalties mentals representen un problema de salut important, ja que mostren una alta prevalença, repercuteixen en la qualitat de vida de la persona i tenen un impacte fonamental en el seu benestar i el del seu entorn familiar i laboral. També les persones amb trastorns mentals acostumen a patir greus violacions dels drets humans, discriminació i estigmatització. Per aquest motiu, coincidint amb la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental el 10 d’octubre, nombroses entitats que representen, atenen i donen suport a persones amb problemes de salut mental i familiars han volgut donar a conèixer l’estat de l’assistència en aquesta àrea de salut; la Fundació Congrés Català de Salut Mental destaca en el seu manifest que “malgrat el molt treball realitzat i amb canvis esperançadors, continua havent-hi una inacció mundial respecte al statu quo que reforça el cercle viciós de discriminació, desapoderament, coerció, exclusió social, i injustícia” i demana al Govern que “promoguin la salut mental augmentant el suport financer a programes sostenibles i transversals que redueixin la pobresa i les desigualtats, la discriminació per tots els motius i la violència en tots els entorns, de manera que s’abordin eficaçment els principals determinants de la salut mental, sempre des dels sistemes públics de salut, a fi de no crear una nova discriminació” i que “inverteixin en serveis de salut mental que tinguin en compte les necessitats dels infants i adolescents centrats en la família i basats en la comunitat tot i evitant els incentius financers o d’altre tipus que fomenten l’internament en institucions, l’exclusió social i l’ús excessiu de psicòtrops”.
En aquesta línia, la Federació Salut Mental Catalunya, formada per 75 entitats de persones amb problemes de salut mental, famílies i amics, recorda que “la salut mental és un dret inherent a la condició humana, indispensable per gaudir d’una vida digna, que no coneix d’ideologies, gènere, origen, ni classe social. Malauradament, la realitat és una altra” i reivindica més recursos per fer-hi front: “Necessitem més inversió en salut mental, no només de salut. Cal trencar la lògica que el benestar només correspon a un Departament i ampliar la mirada. Ens calen polítiques en clau de determinants socials de la salut. Ens cal valentia, lideratge, i situar els drets al centre del model d’atenció a les persones i al seu entorn. Prou vulneracions de drets!”.
D’altra banda, la part més institucional apunta que en els darrers anys s’ha reconegut de manera creixent l’important paper de la salut mental per a l’assoliment dels objectius mundials de desenvolupament; a principis d’aquest 2023 l’ajuntament de Barcelona va presentar el seu segon Pla de Salut Mental (2023-2030) amb l’objectiu de consolidar l’empenta que va fer la capital catalana l’any 2016 en aquesta àrea, quan va iniciar el desplegament del seu primer pla. Aquest segon pla, d’acord amb les recomanacions i polítiques de l’Organització Mundial de la Salut i el Pacte Nacional de Catalunya en Salut Mental de la Generalitat de Catalunya, dona continuïtat al desenvolupament de polítiques locals de prevenció i promoció de la salut mental i incorpora la perspectiva de gènere, contribuint a reduir les desigualtats que pugui haver en referència a la recerca, la prevenció i l’atenció a les persones amb problemas de salut mental.
