Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquesta és la conclusió principal de l’estudi EPI-CT, després d’una anàlisi liderada per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”. Els resultats, publicats a Nature Medicine, posen de manifest la importància de continuar aplicant estrictes mesures de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica.
Els beneficis de la tomografia computada (TAC) per obtenir imatges en el tractament de pacients (incloent-hi el diagnòstic, la planificació del tractament i el seguiment de la malaltia) són indiscutibles. Tot i això, l’ús generalitzat d’aquest procediment en les darreres dècades ha suscitat preocupació en la comunitat mèdica i científica pels possibles riscos de càncer associats a l’exposició a radiacions ionitzants, sobretot en pacients joves. “L’exposició associada a la tomografia computada es considera baixa (menys de 100 mGy), però continua essent superior a la d’altres procediments diagnòstics”, afirma Elisabeth Cardis, cap del Grup de Radiació d’ISGlobal i coordinadora de l’anàlisi. Estudis previs suggerien un risc més gran de càncer en nenes i nens exposats a TAC, però tenien diverses limitacions metodològiques.
Per abordar aquestes limitacions, un grup de clínics, epidemiòlegs i dosimetristes de nou països europeus (Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, França, Noruega, Països Baixos, Regne Unit i Suècia) van conduir EPI-CT, un estudi internacional coordinat pel Centre Internacional d’Investigacions sobre el Càncer (AIRC) i finançat en gran manera amb fons europeus. “Dur a terme aquest gran estudi multinacional va ser tot un repte: es van haver d’extreure dades dels registres radiològics de 276 hospitals i vincular-los a registres de població de nou països, tot mantenint la confidencialitat de les dades personals”, explica Cardis.
Una associació dosi-dependent
A l’estudi hi van participar gairebé un milió de persones que es van sotmetre a almenys un TAC abans dels 22 anys. L’equip investigador va calcular per a cada persona la dosi de radiació absorbida per la medul·la òssia, que és on es produeixen les cèl·lules sanguínies. En vincular aquesta informació als registres nacionals de càncer, es va poder identificar els que van desenvolupar un càncer de la sang més tard. El seguiment de les persones es va allargar durant una mitjana de 7,8 anys, encara que per a aquells que es van sotmetre a un TAC en els primers anys de la tecnologia, va ser possible controlar la incidència de càncer durant més de 20 anys després del primer TAC.
Els resultats de l’anàlisi mostren una clara associació entre les dosis totals de radiació a la medul·la òssia procedents de les tomografies computades i el risc de desenvolupar tumors malignes, tant mieloides com limfoides. Una dosi de 100 mGy incrementa el risc de desenvolupar un càncer de la sang per un factor d’aproximadament 3. D’aquesta manera, una exploració típica avui dia (amb una dosi mitjana d’uns 8 mGy) augmenta en un 16% el risc de desenvolupar aquestes neoplàsies malignes. “En termes de risc absolut, això significa que, per cada 10.000 joves que se sotmeten a un TAC, podem esperar veure al voltant d’1-2 casos en els dos a 12 anys següents a l’examen”, diu la primera autora Magda Bosch de Basea, investigadora d’ISGlobal quan es va realitzar l’estudi.
Els autors i autores assenyalen que, per tal de millorar les estimacions de risc en el futur, és important assegurar-se que les dosis i els paràmetres tècnics es recullen de forma sistemàtica i adequada a les clíniques en temps real.
Implicacions per a la salut pública
Actualment, més d’un milió de nenes i nens europeus se sotmeten cada any a un TAC. Tot i que les dosis de radiació dels TAC han disminuït substancialment durant els darrers anys, els resultats d’aquest estudi subratllen la necessitat de conscienciar la comunitat mèdica i de continuar aplicant mesures estrictes de protecció radiològica, especialment a la població pediàtrica. “El procediment s’ha de justificar adequadament -tenint en compte les possibles alternatives- i optimitzar-se per garantir que les dosis es mantenen tan baixes com sigui possible, alhora que es manté una bona qualitat d’imatge per al diagnòstic”, explica Cardis.
