“La contaminació atmosfèrica és el risc més gran per a la salut del continent europeu, i els episodis de calor extrema empitjoren la situació”. Així de contundent s’expressava Kristin Aunan, directora de recerca del Centre CICERÓ d’Investigació Climàtica Internacional i líder del projecte de recerca Exhaustion en la presentació dels resultats de la investigació, el passat 15 de novembre a Brussel·les.
El consorci científic Exhaustion, conformat per 14 socis de recerca de 10 països europeus, ha analitzat per primer cop els efectes de la interacció entre la calor extrema i la contaminació atmosfèrica en les malalties cardiopulmonars. És el que es coneix com a doble “càstig climàtic”. Un càstig climàtic que no afecta a tothom per igual: els resultats de la recerca han demostrat com la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema varien segons condicionants socioeconòmics com la infraestructura sanitària, l’edat, la geografia, el nivell d’ingressos o la qualitat de l’habitatge. Per aquest motiu, els investigadors han ressaltat la necessitat d’implementar polítiques específiques dirigides a persones grans, infants, malalts crònics i persones desfavorides a nivell socioeconòmic.
En l’acte de presentació dels primers resultats hi han participat investigadors experts en la matèria, directors i caps d’unitat de les Direccions General d’Acció Climàtica i de Medi Ambient de la Comissió Europea, i organitzacions de la societat civil com l’Aliança Europea per la Salut i el Medi Ambient (HEAL). Els resultats arriben en un moment clau de les negociacions trílogues a Brussel·les sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, i pocs dies abans de la celebració de la COP28 –la Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic– a Dubai, la primera que acollirà una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic. Un moment on és d’especial importància mostrar els beneficis tant per a la salut com per al clima de l’acció de mitigació i adaptació, segons han apuntat els i les ponents de la conferència.
Calor extrema i contaminació atmosfèrica: “els assassins invisibles”
Les onades de calor, els períodes freds i la qualitat de l’aire tenen un gran impacte en les malalties relacionades amb el cor i els pulmons a Europa. I aquests “ens afectaran de forma conjunta i ningú en pot escapar”, tal com va apuntar Alexandra Schneider, directora adjunta de l’Institut d’Epidemiologia i cap del Grup de Recerca de “Riscos Ambientals” de Helmholtz Munich.
Tot i que les emissions de contaminació atmosfèrica han disminuït en les dues últimes dècades, millorant així la qualitat de l’aire, la contaminació atmosfèrica continua essent el risc més gran per a la salut ambiental a Europa. L’any 2021, l’Agència Europea del Medi Ambient (AEMA) va trobar que el 97% de la població urbana d’Europa va estar exposada a concentracions de partícules fines per sobre dels nivells de salubritat establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), causant unes 238.000 morts prematures, relacionades amb l’asma, les malalties cardíaques i l’ictus. Altres estimacions, com la citada per Ulas Im, científic sènior de la Universitat d’Aarhus expert en la interacció de partícules i projeccions climàtiques, eleven la xifra d’excés de mortalitat per contaminació de l’aire a Europa fins a les 790.000 morts.
Alhora, les elevades temperatures van ser responsables de 70.066 morts a Europa en el 2022, amb Itàlia, Espanya i Alemanya liderant les estadístiques de mortalitat en el mateix període, tal com ha exposat el científic d’ISGlobal i del projecte Horizon Catalyse Joan Ballester, que ha avaluat l’impacte epidemiològic del canvi de temperatura a Europa en un estudi recentment publicat a The Lancet.
La química i científica climàtica Kristin Aunan va aclarir que l’escalfament global pot empitjorar la qualitat de l’aire a través de diversos mecanismes, dificultant assolir objectius de qualitat de l’aire, mentre que l’exposició concurrent a la calor i a la contaminació atmosfèrica amplifica els riscos a la salut, especialment en els casos de malalties cardiopulmonars. “Per aquest motiu els anomenem assassins invisibles”, apunta Aunan.
Els resultats del projecte Exhaustion també destaquen que s’han observat alts nivells d’ozó durant els últims esdeveniments d’onades de calor, i s’estima que el canvi climàtic pot augmentar els nivells d’ozó a l’estiu, la qual cosa també constitueix un risc important per a la salut.
Objectiu: Reduir la taxa d’augment de casos de malalties cardíaques i pulmonars
Els i les científiques apunten que per tal de reduir l’increment de malalties i morts prematures causades per aquests condicionants atmosfèrics calen, en primer lloc, mesures de mitigació que redueixin la contaminació originada pel trànsit, la indústria i els incendis forestals, així com accions que frenin l’escalfament global.
En aquest sentit, les recomanacions del projecte ressalten la necessitat de complir amb les reduccions d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, ja que “unes polítiques ambientals, climàtiques i sanitàries integrades poden tenir efectes sinergètics i generar co-beneficis per a la salut”, segons va ressaltar la investigadora alemanya Schneider. Efectes sinergètics que també alleugereixen la càrrega sanitària projectada relacionada amb la temperatura a Europa i els costos socioeconòmics del canvi climàtic, ressaltant també els beneficis socioeconòmics de l’acció climàtica.
D’altra banda, les estratègies d’adaptació també són imprescindibles per a reduir la mortalitat i la malaltia, especialment entre els grups vulnerables. Algunes de les identificades en el marc del projecte són mesures de planificació urbana per a reduir l’exposició a la contaminació atmosfèrica i climàtica, o instaurar sistemes d’alerta tèrmica a partir de models que mostrin l’evolució del clima i la qualitat de l’aire en el futur que proporcionin informació per a les avaluacions de la salut.
No tothom respira el mateix aire ni pateix la mateixa calor extrema
“Respirem canvi climàtic”, tal com Elina Bardram, la directora general d’Acció Climàtica de la Comissió Europea, va expressar en la conferència. Però no tothom respira el mateix aire, ni està exposat a la calor extrema de la mateixa forma.
En aquest sentit, Aunan destaca que “Europa és un punt calent no només per la pujada de temperatures, sinó per l’envelliment de la població i per la densitat demogràfica d’algunes de les seves principals ciutats”. En particular, les ciutats del sud i l’est d’europa poden experimentar pujades de temperatura de fins a 5 graus.
Els resultats d’Exhaustion també han demostrat que la vulnerabilitat als efectes negatius de l’exposició a la contaminació atmosfèrica i la calor extrema disminueix o augmenta en funció de variables socioeconòmiques com la infraestructura sanitària, la geografia, el nivell d’ingressos, l’educació i la qualitat de l’habitatge.
En tots els escenaris climàtics projectats, els països del sud d’Europa són molt més vulnerables a l’increment de la intensitat i la duració de les onades de calor. Aquests escenaris també preveuen que els incendis forestals augmentin, que també generen partícules tòxiques que empitjoren la contaminació atmosfèrica, segons va ressaltar Ulas Im.
La nova Directiva europea sobre la qualitat de l’aire, a la recta final
Els resultats d’Exhaustion arriben en un moment clau de les negociacions trílogues de les institucions europees sobre la Directiva europea sobre la qualitat de l’aire entre el Parlament, la Comissió i el Consell.
François Wakenhut, cap d’unitat d’Aire Net i Política Urbana de la Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea, va ressaltar que “s’acaba el temps”: “Estem arribant al final del mandat de l’actual Comissió i hem d’arribar a un acord abans de la primavera”. Actualment, el Parlament està demanant mesures que van més enllà del que la Comissió està proposant, segons Javi López, europarlamentari socialista i ponent del Parlament Europeu en la revisió de la Directiva, va explicar durant les conferències.
Salut i canvi climàtic, un punt essencial a l’agenda de la propera COP 28
Els debats sobre els impactes en la salut dels diferents fenòmens causats per la crisi climàtica està assolint un lloc prominent en les converses diplomàtiques internacionals, a mesura que creix l’evidència científica que demostra com la crisi climàtica està posant en perill la salut de bilions de persones arreu del món.
L’escalfament global pot provocar un increment d’un 370% en les morts anuals vinculades a la calor, segons alerta el darrer informe de The Lancet Countdown, publicat el passat 14 de novembre. Per aquest motiu, aquesta publicació científica internacional, que analitza gairebé fins a 50 aspectes de la salut afectats pel canvi climàtic, se suma a les milers de veus científiques i mèdiques que demanen una reducció immediata de l’ús de combustibles fòssils, en un context en què la terra va pel camí d’escalfar-se el doble del previst en l’Acord de París.
Segons el darrer informe de la bretxa d’emissions publicat pel Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA), les polítiques climàtiques actuals ens condueixen a escenaris en què les temperatures pujaran fins als 3ºC per sobre dels nivells preindustrials per a finals de segle, lluny de l’objectiu dels 1,5ºC pactat als Acords de París.
Per això, el secretari executiu del Canvi Climàtic de l’ONU, Simon Stiell, ha ressaltat que la COP28, que començarà el pròxim 30 de novembre a Dubai, “ha de ser un punt d’inflexió clar, en què els governs no només han d’acordar quines accions climàtiques més fortes es prendran, sinó que també han de començar a mostrar exactament com lliurar-les.” Una Conferència de les Parts en què, per primera vegada, hi haurà un dia dedicat a abordar els impactes del canvi climàtic en la nostra salut i les respostes necessàries en termes sanitaris, incloent-hi una reunió ministerial sobre salut i canvi climàtic.
