Com va sorgir la idea d’impulsar aquesta iniciativa?
No va ser gens meditat, ni preparat. A Instagram hi tinc un perfil (@Uci_para_todos) on, des de fa temps, faig divulgació sobre l’UCI, i allà explico com són les nostres guàrdies, com estic l’endemà etc. Vaig començar per donar a conèixer el nostre dia a dia a la gent en general, i això em va portar a rebre molts comentaris de companys que em compartien les seves experiències; va arribar un moment que vaig pensar: “Si tot el país està així, per què no fem un pas endavant i fem una crida a la població per visibilitzar la nostra situació i explicar quina és la situació d’un pacient que arriba de matinada a un hospital i l’atén un metge que potser porta 20 hores sense dormir?” Que sàpiguen que això comporta problemes de seguretat per al pacient i que és una realitat.
Quin risc suposa que t’arribi un pacient a punt d’acabar la guàrdia?
No estàs en plenes facultats cognitives. Això està estudiat. Estem més lents, més espessos… allò que a primera hora del matí no et costa gens diagnosticar o veus clarament, a la nit t’ho mires diverses vegades, perquè no et refies de tu mateix, dubtes… i, de vegades, et costa dir una frase… perquè ja no pots més. Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai. Nosaltres, per exemple, tenim una habitació dins de l’UCI, amb el soroll dels monitors i dos telèfons a la butxaca, que si sonen és perquè passa alguna cosa urgent… Et pots adormir a la una de la matinada i a les tres et pot despertar un telèfon amb un pacient amb una parada cardíaca o algú que cal intubar… i fa dos minuts tu estaves adormida, però després, acabada de despertar, tens la vida d’una persona a les mans…
Heu de fer moltes guàrdies cada mes?
En el meu cas, per exemple, tenim habitualment sis guàrdies mensuals. I en períodes de vacances en podem tenir fins a deu. També hi ha hospitals, amb plantilles més grans, on poden tenir-ne quatre o cinc… però cal cobrir el mes, i es reparteixen entre els metges que hi hagi, i si un metge està de baixa, doncs la resta fem les seves guàrdies; estem molt limitats sempre, fins i tot a l’hora de posar-nos malalts.
Tots els hospitals públics segueixen aquest model de funcionament?
Sí, aquesta és l’estructura del sistema nacional de salut. Tenim una jornada ordinària i una jornada complementària, que són les guàrdies de 24 hores. És cert que hi ha hospitals i serveis que, entre ells, han aconseguit de manera interna fer guàrdies de 12 hores en comptes de 24. El problema és que, quan es deixa de fer el concepte de guàrdia, el sou es transforma en no guàrdia, i es cobra força menys. Per això, aquest tema persisteix en el temps i tenim els metges dividits. Però el que hem d’aconseguir és tenir torns humans, sense que això suposi una merma econòmica.
Hi ha algunes guàrdies bones, o durant les quals pots dormir una mica, però igualment no arribes a descansar mai
Es pot renunciar a fer guàrdies?
No, les guàrdies són obligatòries. Només tens dret a renunciar a les guàrdies a partir dels 55 anys, i amb aquesta edat moltes famílies estan pagant els estudis universitaris dels fills i ningú no es pot permetre deixar les guàrdies.
I si es tenen menors a càrrec?
No pots renunciar a les guàrdies. Pots demanar una reducció de jornada quan tens fills menors de 14 anys, i aquesta reducció l’han d’acceptar també el cap i el director mèdic, perquè cal adaptar-la a les necessitats del servei. Les guàrdies també es poden reduir; jo, per exemple, m’he demanat avui mateix una reducció del 20% de la jornada, i també podria aplicar aquesta reducció a les guàrdies; però si ho faig, a banda que se’m redueix molt el sou, com en el meu servei estem molt sobrecarregats de guàrdies, la guàrdia que jo em trec l’han de fer les meves companyes… nosaltres mateixos assumim la responsabilitat que el servei funcioni, però no hauria de ser així, jo no tinc per què mantenir el sistema nacional de salut. Al febrer ja estem pensant en com ens organitzarem al juliol i l’agost, i això no forma part de la nostra feina.
No es reforça la plantilla en època de vacances, a l’estiu?
No, no hi ha metges a l’atur, no hi ha intensivistes (metges de medicina intensiva) a casa seva esperant que els contractin dues setmanes o un mes… llavors, fem el doble de guàrdies.
A la sanitat privada funciona de la mateixa manera, el sistema de guàrdies?
Normalment són més flexibles. Es poden fer guàrdies de 12 hores i també el sou és millor…
Si pogués escollir, preferiria treballar a la sanitat privada?
Jo vaig estar treballant a la sanitat privada durant cinc anys, quan van néixer les meves filles bessones. Jo soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina.
Amb el naixement de les nenes vaig optar per fer una aturada a nivell professional, per veure créixer les meves filles. Vaig trobar feina en una clínica on la intensivista de nit podia anar a dormir a casa (vivia al costat), ja que hi havia poc volum de pacients. Però ara que ja han crescut una mica he tornat a la sanitat pública, perdent diners i a passar pitjor vida, per aquesta vocació d’aprendre coses, de veure patologies més greus, de continuar-me formant… va ser una decisió molt visceral. Vaig tornar a la sanitat pública a temps complet l’any 2017.
Soc de les que ha tornat a la sanitat pública a guanyar menys i a treballar més, per la meva passió per la medicina
Aleshores, va viure la pandèmia a primera línia?
Ui, la pandèmia la vaig patir com a directora mèdica i a l’UCI, al mateix temps. Vaig començar com a directora mèdica de l’hospital i, als quatre dies, ja parlaven per la tele del coronavirus, i com que era intensivista, vaig haver de fer també guàrdies a l’UCI, perquè no hi havia prou metges d’UCI. Va ser horrible, perquè com a gestora també havia de gestionar recursos quan tot era incertesa i caos…
Amb la iniciativa Change.org/NoPodemosMas heu rebut el suport de sindicats o entitats i organismes sanitaris?
De moment, el suport ha arribat, sobretot, per part de companys intensivistes i metges d’altres especialitats de tot el país. Fa molts anys que els sindicats lluiten per això, però mai no arriben a res…
Creieu que aquesta és la millor manera d’arribar al Ministeri?
Com a mínim, és important implicar la població, perquè això afecta el pacient. Es tracta de visibilitzar com és la vida d’un metge que fa guàrdies i quines conseqüències comporta, tant per a nosaltres com per als pacients, i saber que quan es parla de la deshumanització dels metges… què ens passa? Doncs que estem esgotats. Parlem molt de salut mental, però també cal parlar de com estan els cuidadors. I crec que ara és un bon moment per posar aquest tema sobre la taula, perquè tenim una ministra que ha estat anestesista, que ha treballat durant la pandèmia i que sap què és una guàrdia. Ningú no li ho ha d’explicar, perquè ho sap perfectament; ella mateixa va abordar aquest tema de les guàrdies i d’aquestes jornades inhumanes. És el moment de demostrar la voluntat de canvi.
