Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
El capitalisme és un sistema que pressuposa que podem créixer de manera il·limitada i es basa en un creixement exponencial en un planeta on els recursos són limitats. És obvi que aquesta creença és falsa i, a la pràctica, ens està portant al col·lapse i a la destrucció de la societat actual, atesa la limitada capacitat del planeta per generar recursos i energia en la mesura que els consumim. L’extracció constant sense una capacitat suficient per reposar els recursos que consumim provoca canvis fonamentals a la naturalesa dels ecosistemes. En altres paraules, s’altera el ventall de possibilitats, de manera similar a com una malaltia crònica altera el ventall de possibilitats d’estil de vida o d’activitat d’una persona. Aquests canvis sistèmics, quan ocorren amb prou freqüència perquè el sistema no es pugui recuperar completament, condueixen a una menor resiliència i a menors probabilitats de recuperació.
Un exemple concret és que els microorganismes patògens proliferen més i millor en ambients càlids i humits, propagant-se amb més rapidesa a mesura que la temperatura mitjana global augmenta. Un cas que es coneix força bé és l’enorme “reserva de diversitat genètica” i la “propensió a la recombinació” de la família dels coronavirus (cas de la COVID). Aquests factors els converteixen en una amenaça clara per a la seva proliferació i creixement davant l’augment dels canvis climàtics. En altres paraules, la COVID-19 va ser tan infecciosa i perjudicial (i probablement continuarà afectant la població humana amb noves soques i variants) precisament perquè les alteracions en l’estructura i la salut dels ecosistemes, derivades del canvi climàtic, propicien condicions favorables per als microorganismes de la COVID-19 afavorint-ne la propagació.
Però la COVID-19 no és l’única malaltia que pot provocar malalties cròniques. Altres malalties respiratòries, com l’asma, la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) i l’emfisema, estan relacionades amb la contaminació atmosfèrica (especialment a les ciutats) i alhora es veuen agreujades pel canvi climàtic. La contaminació atmosfèrica també ha estat relacionada amb el càncer i les malalties cardiovasculars. La crisi climàtica fa que les persones amb malalties cròniques siguin encara més vulnerables, en augmentar les taxes de morbiditat i mortalitat i empitjorar la freqüència i la intensitat dels símptomes.
La vida quotidiana serà diferent d’aquí a 50 anys, i és difícil imaginar-se exactament com, sobretot perquè els models són imprecisos, però també perquè el futur no està escrit. En poques paraules, sabem que serà dolent, però no sabem exactament com de dolent. És a dir, podem esperar certs canvis en l’estil de vida: els aliments costaran més d’aconseguir a mesura que la salut del sòl es deteriori; les granges requeriran de més recursos per poder augmentar artificialment les collites; l’aigua serà cada cop més escassa i, per tant, més cara, i l’aigua potable serà difícil d’aconseguir (cosa que ens podria obligar a canviar els nostres hàbits de bany, neteja i consum d’aigua). Moltes persones es posaran malaltes a causa de l’augment d’incendis forestals o tempestes i fenòmens meteorològics extrems. En definitiva, emmalaltirem amb més freqüència i la nostra salut mental tocarà fons (si no ho ha fet ja).
Una raó important per la qual és difícil d’entendre la urgència i la importància d’aquests canvis és que la vida humana és tot just un instant en la línia de temps del nostre planeta. Mentre els fenòmens meteorològics devastadors augmenten la seva freqüència al llarg de la nostra vida, continuen essent prou infreqüents perquè sigui relativament fàcil recuperar-se entre ells. Els humans treballem i ens recuperem a una velocitat vertiginosa en comparació de la Terra. Els humans no experimentem les catàstrofes relacionades amb el clima com a moments que ens canvien la vida perquè, per a nosaltres, triguen massa a desenvolupar-se. Però el fet que no experimentem aquests canvis de manera sobtada i imprevista no els fa menys transcendentals ni perillosos. De fet, els fa encara més perillosos perquè no hi ha cap senyal que ens alerti per reaccionar abans que no sigui massa tard. Hi haurà un punt d’inflexió, però potser no el reconeixerem en el moment, perquè el nostre horitzó temporal no coincideix amb el de la Terra.
Finalment, cal dir que les malalties cròniques requereixen solucions basades en la societat i la comunitat. Hem d’acceptar ajuda quan patim una malaltia crònica, perquè simplement no ho podem fer tot sols. En explorar aquestes connexions, sorgeixen alguns temes recurrents: la importància de la cura, la reciprocitat i la paciència, la solidaritat i la importància de la comunitat social.
Una eina clau de prevenció en salut
El Consell Europeu que marcarà el rumb del proper pressupost de la Unió Europea per al període 2028-2034 esperem que influeixi en com ens desplacem, què mengem, quanta energia fem servir i com es preparen les nostres ciutats davant de la calor extrema. Quan parlem de combatre el canvi climàtic, també parlem de la contaminació que respirem, d’habitatges preparats per a temperatures cada cop més altes i de protegir la salut de les persones més exposades. No hem de perdre la perspectiva a llarg termini i oblidar-nos dels costos de no fer res.
Un pressupost ha de ser, abans que res, una eina de prevenció de la salut. El canvi climàtic ja és una de les principals amenaces per a la salut pública a Europa. Les onades de calor, la contaminació de l’aire i els fenòmens extrems estan provocant malalties, morts evitables i una pressió creixent sobre els sistemes sanitaris, amb un impacte desigual que afecta especialment les persones grans, les dones i els grups socialment més vulnerables. Retardar l’acció climàtica implica assumir costos humans, socials i econòmics cada cop més grans. El pressupost europeu no és només un instrument financer: és una eina clau de prevenció en salut. Cada euro invertit en mitigació, adaptació i reducció d’emissions genera beneficis directes per a la salut i els estalvis a llarg termini per als sistemes sanitaris i el conjunt dels recursos públics. Per contra, un pressupost que segueixi finançant activitats contaminants i que no incorpori la salut a les seves decisions reprodueix els errors del passat.
Defensa, indústria i competitivitat reclamen cada cop més espai pressupostari amb menys salvaguardes ambientals, mentre que la cohesió territorial, la Política Agrícola Comuna i la transició justa perden protagonisme. Per aquest motiu, més de vint organitzacions mèdiques, ecologistes i socials de la societat civil espanyola han presentat el manifest Invertir en clima és invertir en salut. Cal demanar que la salut tingui més pes en les decisions pressupostàries europees, i que les inversions ajudin a prevenir riscos que ja estan afectant milions de persones a tot Europa.
