Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una intervenció de pròtesi de genoll, de maluc o d’espatlla pot arribar a generar més de set quilos de residus plàstics, segons un estudi del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital del Mar de Barcelona que quantifica de forma exacta quants quilos de plàstic s’utilitzen en les operacions.
Eines de plàstic, llençols d’un sol ús o els empaquetatges del material quirúrgic són deixalles que es generen en un quiròfan i que, en molts casos, no es reciclen. I es calcula que, entre el 20 i el 70% dels residus generats als hospitals, procedeixen dels quiròfans. Actualment els materials d’un sol ús són habituals als hospitals per evitar infeccions i minimitzar riscos per als pacients, però l’estudi de l’Hospital del Mar destaca que fins a un 40% dels residus que es generen en un quiròfan es podrien reciclar sense comprometre la seguretat dels malalts. En aquest sentit, el Dr. Carlos Torrens, cap de la secció d’extremitat superior del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i autor de l’estudi, considera que “hi ha marge per a reduir aquestes xifres canviant parts no essencials de les eines que es fan servir a la cirurgia, sense que amb això es comprometi la seguretat i l’efectivitat dels procediments”.
Els autors del treball, un dels primers d’aquest tipus que es realitza a l’estat espanyol, calculen que substituir el plàstic d’un sol ús per materials reciclables pot permetre estalviar prop de 160 kg d’emissions de CO2 per cada 100 cirurgies, o l’equivalent a les emissions de gasos d’efecte hivernacle que es correspondrien amb conduir un cotxe de motor de combustió durant més de 600 quilòmetres.
Actualment, la legislació estatal obliga a descartar, per seguretat, qualsevol element que hagi entrat en contacte amb el pacient. Aquests residus es tracten a plantes d’incineració. Tot i això, l’estudi conclou que es podria reduir considerablement la quantitat de residus si el personal sanitari fos conscient de l’impacte que poden tenir alguns canvis d’hàbits; decisions com utilitzar unes eines de plàstic o unes de metàl·liques, fer servir un abordatge o un altre o utilitzant ampolles de plàstic per irrigar l’àrea de la intervenció i no altres sistemes, poden suposar una important reducció dels residus no reciclables. En aquest últim cas, de més d’un quilogram. “Es tracta de conscienciar els equips, que entenguin que un petit canvi, un estalvi de pocs grams, té un impacte molt important sobre el medi ambient”, apunta el Dr. Torrens.
Davant d’aquest context, alguns centres sanitaris ja han començat a aplicar mesures per reduir la quantitat de residus plàstics; l’Hospital del Mar, per exemple, ja disposa de contenidors per a plàstic als quiròfans, fet que redueix el material que es destina a incineració. D’altra banda, també s’ha potenciat la recollida selectiva instal·lant les anomenades illes de reciclatge. Al mateix temps, s’està treballant per reduir el consum d’aigua i per millorar la gestió de la uniformitat i la roba plana, com ara els llençols, amb més d’1,6 milions de quilos rentats.
